Les organitzacions audiovisuals internacionals reclamen una reforma legal per aconseguir una remuneració justa per als directors i guionistes

Aquest dilluns les organitzacions que representen els autors del sector audiovisual han presentat un nou estudi mundial, elaborat per l’experta en drets d’autor i catedràtica de Propietat Intel·lectual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Raquel Xalabarder, que advoca per la introducció de reformes legals que permetin que els guionistes i els directors de cinema rebin una remuneració per l’ús que es fa de les seves obres.
 
Aprofitant la trobada de cineastes al Festival Internacional de Cinema de Canes, els principals guionistes i directors de cinema han donat suport a la petició –destacada en l’estudi– que es garanteixi als autors audiovisuals el dret de rebre una remuneració equitativa quan les seves obres siguin utilitzades pels serveis digitals i altres usuaris.
 
En molts països, la llei no recull aquest dret dels creadors i, per tant, ells no poden participar de l’èxit comercial de les seves pel·lícules i programes de televisió. És més, els creadors generalment han de cedir els seus drets als productors, davant els quals tenen molt poc o cap poder de negociació.
 
Encarregat per la Confederació Internacional de Societats d’Autors i Compositors (CISAC) i Writers & Directors Worldwide (W&DW), aquest nou estudi jurídic internacional és el primer examen exhaustiu de la legislació mundial que s’ha fet fins ara per a donar suport a reformes que aportin una remuneració justa als autors audiovisuals. Aquest estudi té el suport de la Societat d’Autors Audiovisuals (SAA), que lidera els esforços perquè es modifiqui la legislació de la Unió Europea (UE), reforçats per una declaració elaborada per 126 cèlebres guionistes i directors de tot Europa, a més d’una petició en línia signada per més de 15.000 persones de més de 100 països.
 
A partir d’aquest dilluns, és disponible l’informe complet i un resum. L’estudi recomana un marc jurídic internacional que introdueixi un dret de remuneració irrenunciable i inalienable per als autors audiovisuals. Això beneficiaria totes les parts interessades sense afectar l’explotació comercial del productor. El marc proposat compleix les obligacions internacionals i de la UE en matèria de drets d’autor.
 
Aquest estudi ofereix un projecte legislatiu clar per tal que els responsables de la presa de decisions garanteixin un benefici equitatiu a tots els autors audiovisuals, independentment del país d’origen o de la producció audiovisual.
 
Jia Zhang-ke, director de cinema i vicepresident de la CISAC, autor de la pel·lícula Ash Is Purest White, que competirà per la Palma d’Or, va assenyalar: «És una qüestió de justícia. Necessitem mecanismes jurídics que permetin als cineastes i als guionistes ser compensats pels nombrosos usos de les seves obres. Això és especialment necessari en l’ecosistema digital actual, en què les nostres obres tenen el potencial sorprenent d’arribar al públic a tot el món d’una manera molt directa, però no en rebem cap compensació».
 
Julie Bertuccelli, directora de cinema i patrocinadora de l’SAA va declarar: «Realment és un plaer per a mi, com a directora, que les meves pel·lícules es puguin veure a tot el món. Malgrat això, perquè jo em pugui guanyar la vida amb el meu art, la societat de gestió col·lectiva ha de ser capaç de representar els meus drets i negociar una remuneració amb els que exploten les meves obres, incloses les plataformes de vídeo a la carta».
 
Horacio Maldonado, president de W&DW, va manifestar: «Els creadors audiovisuals no s’haurien de veure privats dels seus drets, ja que està en joc la diversitat cultural: en una època en què la concentració creixent del mercat fa que els gegants dels mitjans de comunicació controlin sovint el paisatge audiovisual i els circuits de radiodifusió, és essencial que els creadors disposin d’unes eines de negociació adequades que els permetin continuar fent-se escoltar i compartint les seves històries a tot el món per a les generacions futures».
 

Context per als editors
 

• La dinàmica internacional d’aquests últims anys ha impulsat la introducció del dret a escala internacional. Xile va adoptar la innovadora Llei Ricardo Larraín el 2016. El maig del 2017, els guionistes i directors colombians van obtenir un dret irrenunciable a la remuneració gràcies a la Llei Pepe Sánchez. Actualment, el Brasil examina una legislació similar. A Europa, els drets de remuneració existeixen des de fa temps en diversos països, com ara Bèlgica, França, Itàlia, Polònia i Espanya.
   
• En l’àmbit de la UE, la Comissió de Cultura i la Comissió d’Indústria del Parlament Europeu van proposar introduir en la Directiva sobre el dret d’autor en el mercat únic digital un dret irrenunciable i inalienable a la remuneració per als autors audiovisuals per l’explotació a la carta de les seves obres. La Comissió d’Afers Jurídics continua debatent això per tal d’emetre el seu vot abans de l’estiu.
   
• Una enquesta recent posa en relleu el tracte discriminatori que pateixen els guionistes i els directors de cinema a Europa. Encarregada per la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals (FERA) i per la Federació de Guionistes d’Europa (FSE), aquesta enquesta revela que el 75% dels guionistes i directors de cinema experimenta una gran inseguretat financera malgrat l’auge de les noves plataformes en línia que difonen les seves obres.