El cervell dels adolescents: impacient i estressat

  Foto: Zoran Zonde Stojanovski / Unsplash (CC)

Foto: Zoran Zonde Stojanovski / Unsplash (CC)

16/05/2018
Nria Martnez
L's de la tecnologia modifica els processos cognitius dels cervells dels joves

Ms estmuls i un contacte constant amb les tecnologies: aquesta diferncia s bvia entre els adolescents actuals i els de fa vint anys, diferncia que sovint preocupa els pares per si pot afectar el desenvolupament dels fills. Realment, per, han de patir per com poden afectar les tecnologies el cervell dels adolescents? Hi ha altres elements que el poden afectar ms? Es pot protegir?

«El cervell t una maduraci molt llarga i no s’acaba de formar del tot fins a l’edat de vint anys», explica el professor dels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC expert en neurocincia i psicobiologia Diego Redolar. Pel que fa a l’s de les tecnologies que preocupa tant els pares, aquest expert recorda que «pot modificar les estratgies que fem servir en el processament de la informaci» i que, per tant, un infant que les hagi utilitzat des de ben petit tindr un cervell que treballar «d’una manera diferent». Malgrat aix, apunta que l’estructura del cervell no canvia, per s que ho fan les «estratgies cognitives». «Encara no se sap si aix s bo o dolent», considera Redolar, que afegeix que ara els infants i els adolescents «estan acostumats a la immediatesa». En aquest sentit, apunta que quan es produeix un petit retard «el seu cervell no est preparat per a aix».

Al seu torn, Beatriz Gaviln, doctora en Neurocincies i neuropsicloga i professora col·laboradora del mster universitari de Neuropsicologia de la UOC, alerta que l’s excessiu de les tauletes o de les xarxes socials fa minvar les exposicions a una comunicaci de tu a tu. «Si tu no t’exposes mai a aquesta situaci, s molt ms difcil que aprenguis com s’est en grup», explica aquesta doctora en Neurocincies, que recorda que, si sempre et relaciones per mitj de les xarxes socials, tindrs moltes ms dificultats a l’hora d’estar en societat.

Si b encara no se sap quina afectaci exacta poden causar les tecnologies en el desenvolupament del cervell, el que s que s’ha demostrat sn les conseqncies negatives que hi produeix l’estrs. «Quan es pateix estrs a llarg termini, el sistema hi dona una resposta», explica el professor, que afirma que aix pot afectar el desenvolupament del cervell. Mentre que l’estrs en els adults se sol relacionar amb la feina, en els adolescents se sol produir quan perceben una manca de control en una situaci que els preocupa. Alguns exemples podrien ser quan els pares se separen, quan hi ha desestructuraci familiar i quan es pateix assetjament escolar (bullying). Davant d’aquests fets, el professor recomana als pares que estiguin atents a saber si el seu fill pateix alguna situaci vital estressant per a poder-hi intervenir i evitar mals pitjors.

Un altre dels factors que pot afectar el desenvolupament del cervell d’un adolescent s el consum de drogues, tant les que es coneixen com a dures com les que es coneixen com a toves. «Les drogues generen canvis en diferents regions cerebrals i modifiquen el funcionament de l’escora prefrontal, una part del nostre cervell que en l’adolescncia encara no s completament madura», alerta Redolar, que reivindica que calen accions adreades tant als adolescents com a la societat per a conscienciar dels efectes negatius del consum d’alcohol, entre altres substncies. Precisament, el professor recorda que, tot i que est molt acceptat socialment, l’alcohol s una droga depressora que pot afectar algunes regions importants vinculades a les capacitats cognitives. Pel que fa a la marihuana, aquest expert apunta que el tetrahidrocannabinol —ms conegut com a THC— pot tenir efectes «molt marcats sobre la memria». «Una vegada l’adolescent deixa de consumir marihuana, s ms difcil que el seu cervell torni a la normalitat», expressa Redolar, que afegeix que pot tenir un risc «ms alt» de patir una malaltia mental.

 

#expertsUOC

Foto del professor Diego Redolar Ripoll

Diego Redolar Ripoll

Expert/a en: Neurocincia i psicobiologia (bases biolgiques de l'aprenentatge, la memria, les emocions i el refor).

Àmbit de coneixement: Psicobiologia i neurocincia.

Veure fitxa

Beatriz Gaviln

Doctora en Neurocincies i neuropsicloga i professora collaboradora del mster universitari de Neuropsicologia de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Psicobiologia i neurocincia.