Els entrenadors són clau per a evitar conflictes en l'esport

  Foto: Ben Hershey / Unsplash (CC)

Foto: Ben Hershey / Unsplash (CC)

23/05/2018
Roser Reyner
Els experts recomanen la comunicació amb els pares abans i després del partit i posar èmfasi en com ha anat el joc, no pas el resultat

Si ens fixem en la manera de gestionar bé els conflictes, el món de l’esport és ple d’actuacions desafortunades que ens ajuden a entendre com no s’haurien de fer les coses. És el cas d’un comportament recent de l’entrenador de l’Atlètic de Madrid, el Cholo Simeone, que fa una setmana no va poder dirigir el seu equip en la final de l’Europa League contra l’Olympique de Marsella a causa de la sanció que la UEFA li ha imposat per insultar l’àrbitre en un partit amb l’Arsenal. També és el cas de la reacció de Pep Guardiola contra l’àrbitre que, al començament d’abril, va arbitrar el partit de tornada de quarts de final de la Champions League entre el Liverpool i el Manchester City, al qual va fer el gest que callés i que ja parlarien fora del camp. Ho explica així Xavier Pastor, professor del màster de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC i coordinador del llibre que aquesta primavera ha publicat l’Editorial UOC amb el títol La resolución de conflictos y la mediación en el deporte. Segons l’expert, l’entrenador és una figura determinant, tant per al comportament dels jugadors com de l’afició.

«Penso que Simeone es podria haver estalviat l’expulsió i podria haver ajudat més el seu equip. L’àrbitre no modificarà ni la conducta ni la decisió que ha pres: és inútil queixar-s’hi. Pel que fa a Guardiola, ha fet coses molt i molt interessants, però al partit contra el Liverpool va ser víctima de la gestió de la derrota», explica Pastor. «Entenc que l’esport és passió, però és massa important en la nostra societat perquè ens permetem aquestes coses», afegeix. L’expert de la UOC subratlla, en aquest sentit, que l’esport és omnipresent: des dels sumaris de la gran majoria dels informatius fins al calçat que portem, fins i tot per a anar a treballar a l’oficina. Per això, «l’esport educa i ha d’educar», diu.


Un estudi fet amb clubs catalans

Pastor, politòleg especialitzat en la gestió de conflictes, s’ha interessat els darrers temps en la mediació en l’àmbit esportiu i, juntament amb alumnes i docents de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Girona (UdG), ha estudiat com són i qui protagonitza els conflictes en diversos tipus d’esports de base. També ha estudiat com s’han de gestionar els conflictes perquè fructifiquin en solucions beneficioses per a tothom. «El problema és la cultura de la competitivitat i la manera d’entendre-la», avança el professor. «La competitivitat s’ha de basar en el respecte», continua.

En l’estudi, que ara es publica en forma de llibre, hi han participat la Unió Esportiva Sant Andreu, el Girona Futbol Club, el Club Handbol Banyoles, el Club Natació Sant Andreu, el Club Bàsquet Igualada i un equip olímpic de rem. És previst que s’ampliï a la Unió Esportiva Figueres, la Unió Esportiva Llagostera, el Club Gimnàstic de Tarragona i diversos clubs d’hoquei sobre patins i d’hoquei sobre herba de Catalunya.

Les experiències concretes es detallen en el llibre, però el professor de la UOC, com a resum, diu que tot plegat ha servit per a obtenir dues conclusions principals. La primera és «la necessitat que tots els professionals tinguin coneixements en resolució positiva de conflictes», cosa que, com indica, actualment manca molt; per a Pastor, els entrenadors estan molt ben formats tècnicament, però molt poc en aspectes com la gestió de conflictes i la gestió emocional. I la segona conclusió és que «mentre no es garanteixi que els entrenadors, els clubs, els jugadors i els seus pares i mares tenen aquestes eines, seria interessant disposar d’experts que ajudin a gestionar els conflictes i, si els clubs no els poden pagar, els ajuntaments també s’hi podrien implicar», afirma.


Consells per als entrenadors, els jugadors i els clubs

L’expert de la UOC recomana als entrenadors que tinguin presents les idees següents a l’hora de gestionar o prevenir els conflictes. En primer lloc, els demana «que es comuniquin amb els pares, que els coneguin i que els saludin quan arriben i marxen dels entrenaments i dels partits». I en segon lloc, si és possible, «que en acabar el partit dediquin alguns minuts a comentar amb els pares com ha anat el joc, no el resultat; són dos minuts en què s’han de dir coses bones. Això també s’ha de fer després dels entrenaments», detalla Pastor.

A més, recomana als clubs i als entrenadors que estableixin un pla de treball que incorpori els pares en el projecte esportiu: «A banda de ser els xofers que duen els fills amunt i avall els caps de setmana, els pares tenen la feina d’animar. Es poden fer tallers perquè sàpiguen com cal animar, perquè quan s’anima no hi ha temps per a queixar-se ni per a gestionar els conflictes de manera poc adequada». Per tant, diu, al començament de la temporada el club i l’entrenador han d’explicar els objectius que es plantegen, detallar què demanen als jugadors i als pares i, després, fer-ne valoracions a mitja temporada i al final.

Pel que fa als jugadors, les recomanacions de Pastor són «que juguin, que tinguin present que jugar també vol dir rebre cops i que, quan els rebin, aprenguin a no reaccionar-hi malament, és a dir, a separar el jugador del cop, a no creure que l’altre li volia fer mal, sinó que el cop ha estat fruit del joc, i que ho comuniquin educadament a l’àrbitre. I que, sobretot, no perdin els nervis, perquè en una situació de conflicte, l’efecte de contagi és molt ràpid», adverteix el professor de la UOC.

 

#expertsUOC

Xavier Pastor Pérez

Expert/a en: Resolució de conflictes públics i socials. Mediació. Impulsor de projectes de mediació esportiva i en l'oci nocturn.

Àmbit de coneixement: Politologia, especialment en la governabilitat i els partits polítics, conflictologia, resolució de conflictes polítics, socials, esportius.

Veure fitxa