L'anàlisi forense digital, l'ADN que ajuda a resoldre judicis

El cas de l’homicidi de Diana Quer o el cas de la Manada són investigacions en les quals la prova digital, les dades extretes dels aparells mòbils, ha estat clau per a arribar a conclusions judicials. En els tribunals, més enllà dels mòbils, també entren altres dispositius informàtics, com ara els ordinadors, siguin els que s’analitzen en moltíssims casos de corrupció o pedopornografia o els afectats per 123.000 casos d’atacs informàtics a Espanya el 2017. Tots són judicis en què els magistrats han hagut de consultar experts en anàlisi forense digital (digital forensics), una disciplina que ha adquirit protagonisme al segle XXI amb l’augment de l’ús dels dispositius electrònics en la societat.

Els peritatges digitals són clau en els jutjats de tot el món, i també en moltes empreses on hi ha un gran interès per investigar els nombrosos atacs informàtics a què es veuen sotmeses o els casos d’espionatge industrial que afecten les seves creacions. Tot això implica que els experts d’anàlisi digital siguin cada vegada més cotitzats.
 
Per prevenir aquestes situacions i evitar que algú accedeixi als dispositius, Arnedo, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i expert en criptografia de la UOC, disciplina íntimament lligada a l’anàlisi forense digital, assenyala que la solució és l’encriptació —un mètode que permet augmentar la seguretat d’un missatge o d’un fitxer mitjançant la codificació del contingut— en el disc dur, en la memòria i en la targeta del telèfon, entre altres elements.
 
En paraules de Jordi Serra, també professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, avui dia tot aquest coneixement sobre l’anàlisi digital forense «està totalment acceptat en els tribunals. Les valoracions que fan els perits informàtics es tenen molt en compte en els judicis» i s’accepten «com qualsevol altre tipus de prova, com podien ser abans les empremtes dactilars o l’ADN».
 
Les investigacions que utilitzen més les tecnologies digitals forenses, explica Serra, són per a obtenir «dades volàtils», és a dir, «la memòria del PC que s’esborra quan l’apaguem», o per a «obtenir les dades de l’ordinador sense tocar res del que hi ha en aquest moment». Els peritatges, «com qualsevol altre tipus de prova», aclareix l’expert, s’han de fer d’una manera rigorosa: «Si no es fan bé, controlant la cadena de custòdia i la qualitat del treball, queden invalidats». Ell mateix ha estat consultat com a expert en molts casos en què la lectura profunda de discs durs ha estat valorada pel jutge a l’hora d’emetre un judici.
 
«Els jutges són conscients que hi ha experts d’aquest àmbit que hi entenen i que poden confiar en les seves tècniques. També és important comentar que dins de l’anàlisi forense hi ha molts mecanismes establerts, com la cadena de confiança —que assegura que únicament s’utilitza programari i maquinari fiable i flexible—, per a tenir present el perill que representa que les proves del dispositiu digital puguin ser manipulades més fàcilment i evitar trampes», afegeix per la seva banda Arnedo.
 
Serra, juntament amb altres experts, va preparar recentment un seguit de recomanacions de com es fa una anàlisi forense de qualitat en models ciberforenses en aquest article del 2017. En aquest text, defineix, entre altres qüestions, l’anàlisi forense digital com «l’ús de mètodes científics per a preservar, recollir, validar, analitzar, interpretar, documentar i presentar proves d’aparells digitals per a investigacions civils o criminals amb l’objectiu de provar i definir el ciberdelicte».