El 18% dels joves europeus ja parlen de política a les xarxes i un 10% participen en consultes en línia sobre aquest àmbit

Foto: Unsplash/Dylan Gillis

12/06/2018
Ainhoa Sorrosal
Un estudi recomana a institucions europees l'impuls d'espais de participació per a joves a les xarxes

Els joves europeus conceben les xarxes socials com un canal natural per a expressar ambicions i neguits; també per a opinar i participar. Segons les dades de l’Eurostat, un 82% dels joves participa activament a les xarxes socials, la meitat genera i comparteix aquest material i el 18% parla de política activament. Una tendència que va a l’alça. Davant aquesta realitat, investigadors d’Open Evidence, una spin-off de la UOC, recomanen a les institucions europees i els governs locals que agafin les regnes de la governança digital i que aprofitin el potencial de les TIC per a convertir els joves en protagonistes actius del debat públic. Segons l'estudi, l’Administració hauria de tenir una actitud activa i propositiva davant el poder de les TIC. Hauria d’aspirar al bon govern digital i la governança digital implica un canvi de paradigma: apoderar el ciutadà; no oferir només serveis sinó facilitar el debat públic i les aportacions de la comunitat més enllà de l’estructura institucional.

I això com s’aconsegueix? «D’una banda, l’Administració ha de formar els professionals que treballen amb joves perquè utilitzin aquests nous espais com a eines de debat i de formació informal. De l’altra banda, les institucions han de generar espais de debat i fomentar la participació dels joves en temes que afecten la comunitat», diu Francisco Lupiáñez, director d’Open Evidence i coautor de l’estudi sobre l’Impacte d’Internet i les xarxes socials en la participació dels joves i l’ocupació juvenil, desenvolupat per aquesta spin-off de la UOC per a la Comissió Europea. L’estudi ha analitzat la literatura científica, ha redactat un recull de cinquanta bones pràctiques, ha analitzat casos d’espais de participació juvenil a la xarxa que considera que poden ser referents i ha entrevistat una vintena de prescriptors.


Contingut transmèdia i apoderament juvenil

«La política i els programes de joventut de la UE han afavorit l’ocupació juvenil i l’aprenentatge no formal durant l’últim quart de segle; però ara haurien de potenciar la creació de mètodes innovadors. Això passa per anar més enllà del finançament de programes», subratlla Alexandra Theben, investigadora i coautora. Actualment ‒lamenta‒, «aquests canals de participació dels joves no s’acaben d’acceptar com a formes de participació legítimes». L’estudi recomana a l’Administració canviar aquesta tendència i apoderar els joves. També elaborar contingut transmèdia en funció del col·lectiu objectiu; per exemple, generar un grup de Telegram entre representants del consell escolar en el qual es debaten i proposen iniciatives. Un cop aprovades, cal generar vídeos promocionant per Twitter la decisió presa i crear un grup de debat obert a Facebook Live.


Reduir l’exclusió social

La participació digital és també una oportunitat per a lluitar contra l’exclusió social. «En aquest cas, la bretxa no és d’accés sinó d’ús estratègic de les TIC», assenyala Lupiáñez. En aquest mateix sentit, Theben alerta que «el mite del nadiu digital ens pot portar a l’equívoc que els joves dominen la tecnologia i que, per tant, no necessiten beneficiar-se de polítiques dirigides a la desigualtat digital».

 

#expertsUOC

Francisco Lupiáñez

Director de l'spin-off de la UOC Open Evidence.

Expert/a en: Professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.

Àmbit de coneixement: