Des que Mary Shelley va publicar una edició anònima de tres volums i cinc-centes còpies de Frankenstein l’any 1818, la presència del personatge no ha parat de créixer fins a convertir-se en un dels mites propis de la cultura contemporània. «Frankenstein parla molt de la nostra relació amb el món i dels anhels de creació de vida, i això és el que fa que continuï tan present en les nostres vides», apunta Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i del màster de Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània (UOC, Festival de Sitges).
Al llarg dels anys la figura del doctor Frankenstein s’ha estès en la cultura popular amb més d’un centenar de pel·lícules, novel·les, sèries de televisió, còmics, anuncis i joguines. Al mateix temps se l’ha anat relacionant amb la reproducció assistida, els trasplantaments d’òrgans i les pròtesis, la robòtica i l’enginyeria genètica. «Frankenstein tradueix molt bé en ficció la relació entre cos i l’espiritualitat, precisament perquè parla d’una criatura creada artificialment per la tècnica. Això fa que se’l relacioni amb aquestes pràctiques clíniques», explica Sánchez-Navarro.
No obstant això, aquest professor lamenta que de l’obra de Mary Shelley sempre se n’hagi destacat «la monstruositat del personatge» però mai «la seva sensibilitat». «Es parla molt del doctor Frankenstein com a un personatge obscè fet a trossos de carn, però mai s’ha posat accent en la vessant emocional i el patiment d’aquest», destaca.
Per a Sánchez-Navarro, Frankenstein és el «mite romàntic» de l’home que és capaç d’atribuir-se en un moment la facultat de ser. «D’una banda, és un doctor que assaboreix la possibilitat de ser Déu i, de l’altra, hi ha una criatura que intenta entendre el sentit de la seva vida», raona.
Amb motiu dels dos segles de la figura Frankenstein i en el marc del màster de Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC organitzen la taula rodona «Universo Frankenstein. Dos siglos de la criatura inmortal de Mary Shelley», en què ponents del camp de la literatura, el cinema i la divulgació científica debatran la vigència cultural de la creació de Mary Shelley. Aquest esdeveniment tindrà lloc el 27 de juny, a les 19 h, al Reial Cercle Artístic de Barcelona.
Entre els ponents hi ha el crític literari i escriptor Ricard Ruiz; la productora de cinema Sandra Hermidia; el director del Festival de Sitges, Ángel Sala; la divulgadora científica Ángeles Gómez, i Jordi Sánchez-Navarro, director del màster de Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània. La taula rodona serà moderada per la crítica de cinema i professora del màster Desirée de Fez.
Contacte de premsa
-
Redacció