Reptes i solucions en la docència universitària de la informàtica

  Foto: Unsplash (CC) /Stefan Stefancik

Foto: Unsplash (CC) /Stefan Stefancik

Acadèmics debaten sobre metodologies per millorar la docència en programació, xarxes i ciberseguretat i en el desenvolupament de projectes TIC

En un informe recent sobre la situació dels estudis d'informàtica a Europa, Espanya no hi surt ben parada. L'estudi Informatics Education in Europe: Institutions, degrees, students, positions, salaries compara la majoria de països europeus quant a nombre d'estudiants en carreres relacionades amb la informàtica. Analitza també el percentatge de dones que cursen aquests estudis i graus. En tots dos casos s'observa una tendència decreixent en els anys que analitza l'estudi: 2011-2016. A Espanya el curs 2011-2012 el percentatge de dones que van triar estudis relacionats amb la informàtica va ser del 14,5%, i va arribar a baixar dos punts el curs 2015-2016. En aquesta línia, un estudi de la UOC també posava de manifest la desigualtat de gènere. Amb quinze anys un 25% dels nois s'inclina per estudiar Enginyeria Informàtica, per solament un 9% de noies; l'estudi conclou que elles tendeixen a infravalorar la seva competència en matèries habitualment vinculades als homes, com la tecnologia i les matemàtiques, la qual cosa passa fins i tot si tenen més bones qualificacions que ells.

A això cal afegir-hi que la demanda i l'oferta de professionals no s'ajusta i, pel que es preveu, aquest desajustament augmentarà. Per al 2025, segons l'OCDE, es calcula un increment del 13% en la demanda de professionals relacionats amb competències STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Davant d'aquesta situació urgeix buscar vies per a fomentar les vocacions científiques i promoure el pensament computacional per a atreure potencials estudiants.

Així doncs, donat el volum previst de contractacions i la rellevància de la professió, l’ensenyament universitari de la informàtica té com a reptes despertar vocacions i preparar pel mercat laboral els perfils informàtics adequats i, a la vegada, fomentar l’increment de la presència femenina.

Aquests reptes han estat abordats recurrentment en les Jornades sobre Ensenyament Universitària de la Informàtica (JENUI). Unes jornades que arriben ja a la seva 24a edició i que aquest any es celebren a Barcelona de la mà de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els dies 4, 5 i 6 de juliol, diferents espais de la ciutat es convertiran en la seu de trobada de professors i acadèmics de diferents universitats per a debatre el contingut dels programes i els mètodes pedagògics emprats, i també materialitzar un fòrum de debat en què es puguin presentar temes i enfocaments innovadors orientats a millorar la docència de la informàtica a les universitats. Podeu consultar el programa aquí.

La primera taula rodona de les jornades, que tindrà lloc el dimecres 4, debatrà la formació en informàtica abans de la universitat. La introducció de continguts d'informàtica i pensament computacional en l'ensenyament primari, secundari i batxillerat s'erigeix en estratègia necessària en vistes del dèficit d'experts en aquest àmbit.

El divendres 6 tindrà lloc la taula rodona amb el títol «Avaluació en línia, n'estàs segur?». L'objectiu és plantejar dificultats que sotgen l'avaluació virtual i algunes solucions que hi ha actualment per a poder mitigar el problema. Un tema transcendent si tenim en compte que cada vegada més la formació universitària serà semipresencial. A més, la taula rodona mostrarà opinions de diferents actors amb experiència en el procés d'avaluació virtual.