Els linxaments: el costat fosc de les xarxes socials

  Foto: Pixabay

Foto: Pixabay

04/07/2018
Alba Pueyo
Els experts alerten que els delictes tipificats com les amenaces, les injries i les calmnies tamb sn aplicables a les plataformes 2.0. Tamb assenyalen que esborrar comentaris o publicacions per a evitar crtiques s contraproduent

Les xarxes socials s’han convertit en un espai en qu darrerament sembla que s perms burlar-se de qualsevol persona, escarnir-la i desacreditar-la. Ha passat sobretot amb persones reconegudes que han fet comentaris o accions desafortunades a dins i fora de les xarxes, per tamb amb persones sense projecci pblica. Alguns exemples sn l’exministre Mxim Huerta, la influenciadora Dulceida i les filles del president de la Generalitat, Quim Torra. Tots van tancar els seus comptes de Twitter desprs de rebre insults i crtiques per part de seguidors, enemics (haters) i trols.

Per tamb hi ha qui, per tal d’evitar linxaments, ha esborrat prviament publicacions dels seus perfils, com els candidats a presidir RTVE, Ana Pardo  —directora de Pblico— i Andrs Gil —cap de la secci de Poltica d’Eldiario.es i que finalment ha renunciat a la candidatura—, una maniobra que el professor dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC Ferran Lalueza qestiona. «Internet t memria i, encara que esborrem comentaris o publicacions, qualsevol persona els pot fer reaparixer en qualsevol moment amb una captura de pantalla o a partir dels retuits que se n’han fet», apunta.

Les xarxes socials han perms que persones que fa un parell de dcades tenien poques opcions de comunicar d’una manera massiva les seves idees i punts de vista ara ho puguin fer fcilment. «Els usuaris ara tenen veu i poden arribar a ser escoltats i obtenir respostes d’altres internautes», assegura la professora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC Ana I. Bernal-Trivio.


Revenja a les xarxes socials

Lalueza assegura que aquests espais donen l’oportunitat als usuaris d’acostar-se a persones que tenen un cert poder pel seu reconeixement social o el crrec que ocupen, la qual cosa dona lloc a «una mena de revenja». «Quan s’interactua amb aquesta mena de persones, l’exercici d’escurar distncies a les xarxes socials sovint s’acaba convertint en un atac, un linxament o una mena de revenja per unes accions o comentaris que el subjecte en qesti ha fet», explica.

Bernal-Trivio apunta que en aquests espais els usuaris «troben l’anonimat que en l’espai real no tenen», i que aix els porta a expressar tot el que no fan cara a cara «perqu genera odi». Segons Lalueza, un linxament t lloc quan una «mplia massa de persones van contra una altra», de manera que «es produeix una situaci de desequilibri on la vctima per definici sempre est en minoria i, per tant, s ms probable que surti escaldada».

Les xarxes socials, afegeix, sn artefactes dissenyats per a perseguir l’aprovaci constant del que fem i aix tamb pot propiciar els linxaments. «Es genera una dinmica perversa que fa que un usuari, en veure que moltes persones ataquen o insulten un personatge pblic, s’animi a sumar-s’hi dient-la encara ms grossa, perqu aix l’ajudar a destacar i aconseguir el suport de la majoria vociferant», exemplifica Lalueza. Bernal-Trivio assegura que aquestes situacions poden donar lloc a la «por o l’angoixa de la vctima en alguns moments, encara que no han de condicionar que la persona pugui fer vida normal».

No obstant aix, els professors recorden que els delictes tipificats com les amenaces, les injries i les calmnies, que tenen una protecci especial perqu afecten la privacitat de les persones, «tamb sn aplicables a les xarxes socials». «Molts usuaris tenen la percepci que l’entorn digital s com l’oest salvatge, on no hi ha lleis i tothom fa el que li sembla sense rebre conseqncies, per en realitat tenim les mateixes responsabilitats que al mn fsic», destaca Lalueza. 

Tot i aix, els professors consideren que els linxaments no provocaran abandonaments massius de les xarxes socials. «Si les persones acaben abandonant aquests espais de manera massiva, probablement ser per la conscienciaci que sn objecte d’un mercadeig de dades privades i no pas pels linxaments que de moment noms afecten un nombre redut de persones», conclou Lalueza.

 

#expertsUOC

Foto del professor Ferran Lalueza Bosch

Ferran Lalueza Bosch

Expert/a en: Comunicaci de crisi, comunicaci corporativa, xarxes socials, responsabilitat social corporativa, comunicaci persuasiva a internet.

Àmbit de coneixement: Comunicaci, relacions pbliques, social media i periodisme.

Veure fitxa
Foto de la professora Ana Isabel Bernal

Ana Isabel Bernal Trivio

Expert/a en: Periodisme mbil, xarxes socials, eines digitals, noves narratives, feminisme.

Àmbit de coneixement: Periodisme digital.

Veure fitxa