Borja-Villel reclama institucions sostenibles en l'acte d'investidura de doctor honoris causa per la UOC

La veu de Mayte Martín, acompanyada a la guitarra per Alejandro Hurtado, amara de flamenc el Saló dels Cònsols de la Casa Llotja de Mar, a Barcelona, on aquest dimecres 4 de juliol se celebra l’acte d’investidura de Borja-Villel, director d​​el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, com a doctor honoris causa de la UOC. El rector, Josep A. Planell, diu que la Universitat s’enorgulleix d’incorporar al seu claustre qui «ha estat –i és– gestor i cervell d’institucions decisives en la vida cultural de Barcelona i Madrid». I és que Borja-Villel dirigeix, des del 2008, un dels més prestigiosos centres del món dedicats a l’art modern i contemporani, i anteriorment havia estat al capdavant de la Fundació Antoni Tàpies i del MACBA.

Borja-Villel explica als assistents que els museus s’han fet populars i atrauen milions de turistes, però que aquest fet conviu amb la censura artística d’algunes obres. «Les imatges encara tenen poder i tenen la capacitat de transformació, de resistència i de revolta». El doctor també creu que el museu és «patrimoni de la ciutadania» i que cal trencar amb la idea patrimonial de l’obra d’art. Per tot això, Borja-Villel dona suport al treball en xarxa, amb col·lectius, universitats o altres museus.

El director del Reina Sofia aprofita el seu discurs per a reclamar que les institucions siguin sostenibles i solidàries. I posa com a exemple la Fundació César Manrique de Lanzarote, que a banda de difondre l’obra d’aquest artista, desenvolupa activitats que afavoreixen la conservació del medi natural. Per a Borja-Villel, és un model d’institució que ha contribuït a l’èxit turístic d’aquesta illa alhora que en salvaguarda el paisatge.

Un dels punts destacats de la seva trajectòria és la remodelació de la col·lecció permanent del Reina Sofia el 2011, ampliant-la i donant-hi un enfocament transversal: cinema, fotografia i documents s’alternen amb la pintura o l’escultura. També desenvolupa, amb el seu equip, una important tasca de rehistorització i contextualització de l’obra clau de la col·lecció, Guernica. El mural de Picasso s’entén en relació amb el Pavelló de la República, els debats artístics i polítics de l’època i també les lectures que es van fer del quadre durant l’exili o la transició.

Abans d’arribar al Reina Sofia, Borja-Villel va ser director de la Fundació Antoni Tàpies (1990-1998), etapa en què va obrir el museu a la societat amb un innovador programa expositiu; i director del MACBA (1998-2007). Aquí es va proposar crear un museu alhora cosmopolita i arrelat a la realitat material del seu territori i de la seva gent.

A banda d’aquesta llarga trajectòria museística, el director dels Estudis d’Arts i Humanitats, Joan Fuster, en destaca la recerca permanent que es fa per respondre a la pregunta: per a què i com pot servir l’art a la gent? I es remet a l’època en què Borja-Villel dirigia la Fundació Antoni Tàpies i a la seva voluntat d’obrir el museu a la ciutat. L’exposició «La ciutat de la gent» en seria el principal exponent, recorda Fuster.

El director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC també en remarca la idea que Borja-Villel té de «museu en xarxa», de com articula la institució amb altres agents, com són «activistes culturals i altres museus que comparteixen una visió de la història de l’art contemporani, i de com el Reina Sofia ha estat el node central d’aquestes connexions».

Fuster aprofita l’ocasió per a agrair-li públicament la seva aposta per oferir juntament amb la UOC un grau d’Arts completament en línia, un grau que han cursat enguany 300 persones.

Foto: UOC

Trajectòria professional

Manuel Borja-Villel (Borriana, Castelló, 1957) és director del Museu Reina Sofia des del 2008. Al gener del 2018 va signar la renovació per cinc anys més al capdavant d’aquest centre cultural. Va arribar a Madrid procedent de Barcelona, ​​on va ser director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA, 1998-2007) i anteriorment de la Fundació Antoni Tàpies (1990-1998).

Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València (1980), els anys 1981-1982 va ser estudiant especial a la Universitat de Yale i els anys 1981-1983 va rebre una beca Fulbright. El 1987 va rebre el títol de màster en Filosofia del Departament d’Història de l’Art de la Universitat City de Nova York. Del 1988 al 1989 va obtenir una beca Fundació Kress per a Història de l’Art i, el 1989, el títol de doctor en Filosofia a l’Escola de Graduats de la Universitat City de Nova York.

És membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (des del 2010), representant del Ministeri de Cultura i Esport al Patronat de la Fundació Gala - Salvador Dalí (des del 2009), president del Comitè Internacional per a Museus i Col·leccions d’Art Modern, CIMAM (entre el 2007 i el 2010) i membre del Patronat de la Fundació Tàpies de Barcelona (des del 1998). El 2004 s’incorpora com a patró a la Foundation for Arts Initiatives.