Borja-Villel reclama institucions sostenibles en l'acte d'investidura de doctor honoris causa per la UOC

  Foto: UOC

Foto: UOC

05/07/2018
Anna Torres Garrote
Personalitats de la cultura i professorat de la Universitat acompanyen el director del Museu Reina Sofia el dia que s honrat amb la mxima distinci acadmica

La veu de Mayte Martn, acompanyada a la guitarra per Alejandro Hurtado, amara de flamenc el Sal dels Cnsols de la Casa Llotja de Mar, a Barcelona, on aquest dimecres 4 de juliol se celebra l’acte d’investidura de Borja-Villel, director d​​el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, com a doctor honoris causa de la UOC. El rector, Josep A. Planell, diu que la Universitat s’enorgulleix d’incorporar al seu claustre qui «ha estat –i s– gestor i cervell d’institucions decisives en la vida cultural de Barcelona i Madrid». I s que Borja-Villel dirigeix, des del 2008, un dels ms prestigiosos centres del mn dedicats a l’art modern i contemporani, i anteriorment havia estat al capdavant de la Fundaci Antoni Tpies i del MACBA.

Borja-Villel explica als assistents que els museus s’han fet populars i atrauen milions de turistes, per que aquest fet conviu amb la censura artstica d’algunes obres. «Les imatges encara tenen poder i tenen la capacitat de transformaci, de resistncia i de revolta». El doctor tamb creu que el museu s «patrimoni de la ciutadania» i que cal trencar amb la idea patrimonial de l’obra d’art. Per tot aix, Borja-Villel dona suport al treball en xarxa, amb col·lectius, universitats o altres museus.

El director del Reina Sofia aprofita el seu discurs per a reclamar que les institucions siguin sostenibles i solidries. I posa com a exemple la Fundaci Csar Manrique de Lanzarote, que a banda de difondre l’obra d’aquest artista, desenvolupa activitats que afavoreixen la conservaci del medi natural. Per a Borja-Villel, s un model d’instituci que ha contribut a l’xit turstic d’aquesta illa alhora que en salvaguarda el paisatge.

Un dels punts destacats de la seva trajectria s la remodelaci de la col·lecci permanent del Reina Sofia el 2011, ampliant-la i donant-hi un enfocament transversal: cinema, fotografia i documents s’alternen amb la pintura o l’escultura. Tamb desenvolupa, amb el seu equip, una important tasca de rehistoritzaci i contextualitzaci de l’obra clau de la col·lecci, Guernica. El mural de Picasso s’entn en relaci amb el Pavell de la Repblica, els debats artstics i poltics de l’poca i tamb les lectures que es van fer del quadre durant l’exili o la transici.

Abans d’arribar al Reina Sofia, Borja-Villel va ser director de la Fundaci Antoni Tpies (1990-1998), etapa en qu va obrir el museu a la societat amb un innovador programa expositiu; i director del MACBA (1998-2007). Aqu es va proposar crear un museu alhora cosmopolita i arrelat a la realitat material del seu territori i de la seva gent.

A banda d’aquesta llarga trajectria musestica, el director dels Estudis d’Arts i Humanitats, Joan Fuster, en destaca la recerca permanent que es fa per respondre a la pregunta: per a qu i com pot servir l’art a la gent? I es remet a l’poca en qu Borja-Villel dirigia la Fundaci Antoni Tpies i a la seva voluntat d’obrir el museu a la ciutat. L’exposici «La ciutat de la gent» en seria el principal exponent, recorda Fuster.

El director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC tamb en remarca la idea que Borja-Villel t de «museu en xarxa», de com articula la instituci amb altres agents, com sn «activistes culturals i altres museus que comparteixen una visi de la histria de l’art contemporani, i de com el Reina Sofia ha estat el node central d’aquestes connexions».

Fuster aprofita l’ocasi per a agrair-li pblicament la seva aposta per oferir juntament amb la UOC un grau d’Arts completament en lnia, un grau que han cursat enguany 300 persones.


Foto: UOC


Trajectria professional

Manuel Borja-Villel (Borriana, Castell, 1957) s director del Museu Reina Sofia des del 2008. Al gener del 2018 va signar la renovaci per cinc anys ms al capdavant d’aquest centre cultural. Va arribar a Madrid procedent de Barcelona, ​​on va ser director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA, 1998-2007) i anteriorment de la Fundaci Antoni Tpies (1990-1998).

Llicenciat en Histria de l’Art per la Universitat de Valncia (1980), els anys 1981-1982 va ser estudiant especial a la Universitat de Yale i els anys 1981-1983 va rebre una beca Fulbright. El 1987 va rebre el ttol de mster en Filosofia del Departament d’Histria de l’Art de la Universitat City de Nova York. Del 1988 al 1989 va obtenir una beca Fundaci Kress per a Histria de l’Art i, el 1989, el ttol de doctor en Filosofia a l’Escola de Graduats de la Universitat City de Nova York.

s membre de l’Acadmia Americana de les Arts i les Cincies (des del 2010), representant del Ministeri de Cultura i Esport al Patronat de la Fundaci Gala - Salvador Dal (des del 2009), president del Comit Internacional per a Museus i Col·leccions d’Art Modern, CIMAM (entre el 2007 i el 2010) i membre del Patronat de la Fundaci Tpies de Barcelona (des del 1998). El 2004 s’incorpora com a patr a la Foundation for Arts Initiatives.