Els probiòtics, un negoci a l'alça

El mercat dels probiòtics mou anualment prop de 26.000 milions d’euros, xifra que prové principalment d’Europa, segons dades de la metaanàlisi de la Universitat de Copenhaguen publicada a Genome Medicine. La raó és que a Europa les virtuts d’aquests microorganismes que exerceixen un efecte positiu per a la salut s’han promocionat més que en altres continents. Als probiòtics se'ls atribueixen diversos beneficis en la prevenció i el tractament de nombroses malalties, com la diarrea, l’obesitat o el càncer, i segons els experts aquest és precisament el motiu que s’hagin convertit en un negoci a l’alça, que preveuen que continuarà creixent.
 
Tot i així, Alicia Aguilar, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i directora del màster universitari de Nutrició i Salut, creu que caldria fer més recerques per a demostrar-ne l'eficàcia. «Fins ara, l’eficàcia més documentada dels probiòtics és en l’ús per a problemes gastrointestinals. Malgrat que hi ha moltes publicacions científiques sobre les aplicacions dels probiòtics, en calen més (poblacions apropiades, soques i dosis ben definides, efecte a llarg termini…)».

Un segle d’estudis

Els orígens de l’interès de la comunitat científica en aquests microorganismes vius es remunten a diverses dècades enrere. A principis del segle XX, Métxnikov, guardonat amb el premi Nobel de medicina el 1908, va relacionar els bacteris acidolàctics amb efectes beneficiosos en la salut i la longevitat.
 
Des de llavors, segons Anna Bach, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, es manté l’interès per investigar els mecanismes implicats en aquests efectes beneficiosos sobre la salut i l’impacte de la microbiota (la població de microorganismes que habita a l’intestí i les mucoses que tenen un paper important en la digestió i la producció de vitamines, entre altres funcions). Però no només  la comunitat científica la que està interessada en aquests estudis. També ho està la indústria perquè poden incorporar els probiòtics a un ventall molt ampli de productes, aliments, complements alimentaris o medicaments.
 
«Els probiòtics es poden trobar al mercat de maneres diferents: com a complements alimentaris en forma de càpsules, vials líquids o pólvores (també poden contenir una barreja de soques probiòtiques diferents), en fórmules de continuació (llet en pols per a lactants de més de sis mesos), en aliments com els lactis fermentats (iogurt, quefir, alguns formatges...) o també en vegetals fermentats, com el kimchi coreà», assenyala Marta Massip-Salcedo, professora associada dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. «Encara que en els aliments la cosa més habitual és trobar-los en els lactis fermentats, també hi ha altres productes, com ara sucs, cereals o barretes, als quals s’incorporen probiòtics», explica.

No s'han descrit efectes adversos

Però què són realment aquests microorganismes que podem trobar en formes tan diverses? Segons Alicia Aguilar, els microorganismes probiòtics són, generalment, encara que no pas exclusivament, bacteris acidolàctics, com ara Lactobacillus bulgaricus, Streptococcus termophilus, Bifidobacterium bifidum o Lactobacillus reuteri; i, per posar-ne un exemple que no sigui un bacteri, el llevat Saccharomyces boulardii.
 
Pel que fa a la quantitat adequada de consum, varia segons la població de la qual parlem —adults, nens, embarassades...—, però, en línies generals, és superior a mil milions de microorganismes per unitat de consum. «La quantitat de probiòtics s’expressa en unitats formadores de colònies (UFC), que és una indicació del nombre d’organismes vius presents. Tot i que hi pot haver una mica de variació, la mitjana que es requereix és de més de mil milions de microorganismes per unitat de consum, sigui un vial, una càpsula o un aliment», indica Anna Bach.
 
Pel que fa als efectes adversos possibles en cas que no seguim les indicacions de consum, fins ara no s’han descrit. «En principi no hi ha cap risc, ja que els microorganismes probiòtics que se seleccionen no tenen capacitat patògena per al nostre organisme. Malgrat això, en temes de salut sempre és important cenyir-se a les indicacions de consum, i també vigilar i tenir precaució, per exemple, en el cas d’individus amb problemes d’immunodepressió important», explica Massip-Salcedo.