2/6/16 · Institucional

«Hem d'engrescar els alumnes amb estratègies d'aprenentatge noves»

«A la UOC vaig aprendre a treballar de manera col·laborativa».

«A la UOC vaig aprendre a treballar de manera col·laborativa».

Marta Mallarach ,

Marta Mallarach és mestra, excursionista, activista 2.0, àvia, apassionada de les manualitats i enamorada de la Garrotxa. Fa classes de biologia a alumnes de 3r. i 4t. d'ESO i de ciències per al món contemporani a 1r. de batxillerat a l'Institut Bosc de la Coma d'Olot. És una entusiasta de les noves tecnologies i per això es presenta com una «activista 2.0». I s'estima bojament la seva terra, la Garrotxa —especialment el Parc Natural de la Zona Volcànica—, la riquesa gastronòmica i la tradició cultural i popular que es respira arreu. Els seus dos fills l'han fet àvia de tres néts, que s'han convertit en una de les seves «aficions» principals. El seu treball de final del màster universitari d'Educació i TIC de la UOC ha rebut un dels premis Baldiri Reixac de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Marta Mallarach és mestra, excursionista, activista 2.0, àvia, apassionada de les manualitats i enamorada de la Garrotxa. Fa classes de biologia a alumnes de 3r. i 4t. d'ESO i de ciències per al món contemporani a 1r. de batxillerat a l'Institut Bosc de la Coma d'Olot. És una entusiasta de les noves tecnologies i per això es presenta com una «activista 2.0». I s'estima bojament la seva terra, la Garrotxa —especialment el Parc Natural de la Zona Volcànica—, la riquesa gastronòmica i la tradició cultural i popular que es respira arreu. Els seus dos fills l'han fet àvia de tres néts, que s'han convertit en una de les seves «aficions» principals. El seu treball de final del màster universitari d'Educació i TIC de la UOC ha rebut un dels premis Baldiri Reixac de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Reps aquest premi com un reconeixement de la teva carrera professional?

Gosaria dir que sí, perquè, tot i que està molt centrat en les noves tecnologies i en la matèria de biologia, és el resultat d’una feina d’anys de docència i de formació alhora, sempre compartida amb altres companys.

I quin gran honor, rebre’l de mans del president de la Generalitat, oi?

Sí. Penso que uns premis que tenen més de 35 anys de recorregut i que fomenten la tasca d’ensenyants, escoles i alumnes es mereixen un reconeixement tan elevat.

Ens fas un resum breu del teu projecte guanyador?

Es tracta d’un estudi de cas, centrat en l’Institut Bosc de la Coma d’Olot, que analitza les competències digitals i informacionals dels alumnes d’ESO i descriu com incideixen els docents en la construcció del coneixement. I hi ha una segona part en la qual, a partir de les conclusions de l’estudi, es proposen dues càpsules didàctiques basades en les infografies i en Twitter.

Al teu Twitter vas agrair a la UOC el seu paper en aquesta fita personal. De quina manera t’ha ajudat a assolir-la?

L’estudi premiat està basat en el treball final del màster universitari d’Educació i TIC (e-learning) que vaig cursar a la UOC i que va ser tutoritzat per Marta Fuentes Agustí, a qui agraeixo el seguiment i els consells, i també el suport que vaig rebre en tot moment. I també dono les gràcies a Lourdes Guàrdia i Enric Masdeu, que el van avaluar i em van encoratjar a donar-hi continuïtat.

Quins suggeriments fas als alumnes d’ESO a l’hora de buscar la informació que els interessa a la xarxa i que no s’ofeguin en l’intent?

En les conclusions del treball, els alumnes consideren que tenen prou habilitats digitals, però en realitat no és així. Cal que tinguin habilitats digitals i informacionals; així, doncs, els aconsellaria que cerquin per paraules clau, que no es quedin amb una o dues fonts d’informació, que avaluïn la cerca, que no plagiïn treballs sinó que els citin, que contrastin el contingut i les dades, que organitzin la informació, que la transcriguin amb les seves pròpies paraules, que citin les fonts seguint les normes APA, que mostrin esperit crític...

L’habilitat per a destriar la informació que és important de la que és trivial és vital en l’ensenyament.


«Els alumnes d’ESO no tenen prou habilitats digitals per a buscar a la xarxa»

Quin és el rol del mestre en una classe d’avui dia?

Els mestres hem de desaprendre a ser transmissors d’uns sabers particulars i hem de buscar la manera d’aprendre metodologies o estratègies noves, creatives, properes a la realitat..., que engresquin els alumnes. Ens hem de convertir en «xerpes» de l’aprenentatge.

En les organitzacions dels centres hi sol haver una cultura professional «fraccionada» o més aviat diferents «subcultures». Això passa perquè el professorat es refugia en els departaments, on s’acostumen a configurar subcultures acadèmiques diferents i específiques, que no contribueixen a un plantejament integral del currículum. I aquí entraríem a parlar de George Siemens i el connectivisme, que veu l’aprenentatge com el procés de crear connexions i elaborar xarxa. Així, doncs, s’hauria de revisar el currículum i establir «nodes» de coneixement per a donar transversalitat i traçabilitat a l’ensenyament.

Coneixes el projecte Escola Nova 21 de la Unesco, la Fundació Jaume Bofill i la UOC?

Sí, i tant, no solament el segueixo, sinó que també he demanat formar-ne part. Hi ha una necessitat imperiosa d’un canvi de paradigma, de metodologia, i es necessita un moviment renovador que acompanyi els docents i els centres en aquest procés de treball interdisciplinari, de canvi de rol del professor, de treball cooperatiu, d’intercanvi d’experiències..., perquè massa sovint els continguts són parcel•lats i actuem massa individualment.

Però, compte, aquesta transformació no ha de comportar una unificació de centres des d’una altra perspectiva, ja que la riquesa d’un centre és donada per l’entorn, les casuístiques socials i culturals, el projecte educatiu propi, els alumnes...

Penses que falta molt camí per fer per a arribar a aquesta meta?

Sí, perquè costa molt de trencar segons quines inèrcies (des de la formació universitària fins als models als centres de pràctiques o el centre on comencen a treballar) i perquè no es valora prou la formació permanent i la recerca, fonamentals a l’hora d’innovar. Malgrat tot, és un camí irreversible al qual no podem renunciar i els alumnes, nadius digitals, ens hi empenyen.


«La recerca és fonamental a l’hora d’innovar»

Ara que ets alumni de la UOC formes part d’una comunitat de més de 70.000 persones. Què representa per a tu?

N’estic contenta, naturalment, però no em faria res anar una mica més enllà i poder formar part del col•lectiu de professors o investigadors.

Com a estudiant que vas ser del màster d’Educació i TIC, què en valores més?

Vaig aprendre a treballar de manera no presencial amb una plataforma potent, de manera col•laborativa, amb una organització i uns compromisos, de manera síncrona i asíncrona, a treballar en xarxa amb unes normes de conducta consensuades pels participants i a adquirir unes competències i habilitats en TIC que no tenia abans. Va ser una experiència molt bona de formació que m’ha servit per a la meva praxi.

Per què vas triar aquest màster? I per què la UOC?

Em vaig adonar que necessitava una formació molt específica en noves tecnologies per la meva vocació i inquietud com a docent.

Vaig triar el màster universitari d’Educació i TIC que oferia la UOC i em van satisfer tant els continguts dels estudis com la universitat mateixa.

 

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional