«El meu repte com a docent és canalitzar el coneixement dels alumnes i enfocar-lo al desenvolupament del pensament»

Foto: UOC
18/05/2017
Anna Torres
M. Cristina Barrero, estudiant de Pedagogia a la Universitat Uniminuto de Bogotà i professora de primària

 

Cristina Barrero és, des de fa vint anys, professora de Tecnologia i informàtica de tercer i quart de primària al Colegio Agustiniano Norte de Bogotá, la seva ciutat natal. Està orgullosa de formar part de la vida dels seus alumnes: «És molt gratificant que després de tant de temps ens trobem i et recordin amb afecte», explica il·lusionada. A l’edat de quaranta-tres anys i amb una filla de deu, Isabella, va decidir tornar a les aules i es va matricular del grau de Pedagogia a la Universitat Uniminuto. «Volia millorar la meva preparació com a docent i conèixer altres estratègies didàctiques, metodològiques i d’avaluació», explica. I durant el curs, va tenir l’oportunitat de cursar en línia una assignatura a la UOC gràcies a la primera iniciativa de mobilitat virtual, que han seguit, com ella, set-cents estudiants de la mateixa universitat.

 

Quins motius et van portar a matricular-te d'aquesta assignatura a la UOC?

Realment va ser una oportunitat que la Universitat Minuto de Dios (Uniminuto) ens va donar a totes les estudiants de quart semestre de la llicenciatura de Pedagogia Infantil, que va consistir a veure la classe de Psicologia del desenvolupament I de manera virtual en conveni amb una universitat estrangera, en aquest cas amb la Universitat Oberta de Catalunya, a Espanya. Al començament van aparèixer molts dubtes i una mica de por, pel fet que era una experiència totalment nova per a mi.

Què et va semblar el mètode d'aprenentatge virtual?

Considero que és un mètode molt interessant, pràctic, flexible i dinàmic que permet treballar al teu ritme, adaptant el temps d'estudi i l'espai a les teves circumstàncies personals. Però que, alhora, et posa a prova el compromís, la disciplina, el desig de tirar endavant i la responsabilitat, entre altres coses, ja que el fet de no desplaçar-se a un lloc específic o de no tenir horaris rigorosos pot fer que es presentin elements de distracció que t'impedeixin portar a terme el procés de formació.

Hi va haver alguna metodologia que et semblés molt innovadora?

Totes les metodologies que la UOC va aplicar van ser innovadores: la participació en els fòrums, el material virtual i bibliogràfic que va posar a la nostra disposició, la claredat en les activitats i els casos que es plantejaven, la plataforma amigable i senzilla de manejar... Pel que fa als docents, hi va haver acompanyament, dedicació i molta qualitat humana, especialment per part del nostre professor, Joan Josep Escoda, i la resta de personal que durant el procés o després s'han comunicat amb nosaltres.

Ja coneixies aquesta universitat?

No la coneixia. Però després de l'experiència que he viscut amb la UOC, l'he promocionat entre companys de la universitat i de la meva feina, i també entre amics, familiars i coneguts. A més, m'agradaria continuar vinculada amb la UOC, estudiant, capacitant-me i, per què no, essent molt ambiciosa, treballant amb vosaltres.

Què t'ha aportat?

Disciplina, compromís; em va ensenyar a anar una mica més enllà, a sortir dels contextos tradicionals pels quals em moc habitualment i veure altres situacions que formen part de la nostra realitat i que, pel fet de no viure-les de prop, no les tenia en compte. Sobretot pel que fa al desenvolupament i la formació dels nostres infants.

Com aplicaràs a la teva feina els coneixements que has après durant el teu pas per la UOC?

Actualment exerceixo com a docent de Tecnologia en els graus de tercer i quart de primària, i els coneixements que vaig adquirir tant a Uniminuto com a  la UOC m'han permès créixer professionalment, entendre els meus estudiants, exercir amb amor i passió la meva professió. Realment, cada experiència és un aprenentatge més que m'enforteix i em dona elements per a afrontar les situacions que la vida em presenti.

Com a docent de Tecnologia, com ensenyes als teus alumnes per captar la seva atenció i convertir la matèria en alguna cosa interessant per a ells?

Des de l'àrea de Tecnologia es volen afavorir aprenentatges de coneixements, habilitats i valors que permetin el desenvolupament de processos de pensament lògic, crític i creatiu.  L'objectiu és que l'estudiant transformi el context mitjançant el plantejament de solucions de situacions problema que se li presenten, fent servir eines tecnològiques com els llenguatges de programació i eines ofimàtiques, fent ús del web 2.0 i construint projectes tecnològics que generin impacte en la societat i en el medi ambient.

Quin gra de sorra aportes perquè els teus estudiants s'interessin per la ciència i la tecnologia i optin, a la llarga, per estudis universitaris d'aquesta branca de coneixement?

Considero que la tecnologia és una àrea que als infants els agrada pel fet que són nadius tecnològics, és a dir, van néixer immersos en una època en què el desenvolupament tecnològic és molt alt. Llavors, el meu repte com a docent és canalitzar tot aquest coneixement, enfocar-lo al desenvolupament del pensament, a l'ús ètic i responsable de la informació, al treball col·laboratiu i a promoure l'ús de les tecnologies, sense deixar de banda els valors i l'ésser humà. Molts dels joves de la nostra escola han optat per carreres universitàries enfocades a les enginyeries, la medicina i l'electrònica, entre altres disciplines. L'enfocament que es dona des de l'àrea de Tecnologia, gràcies a tot un equip de treball, privilegia el pensament divergent, crític i reflexiu, que desperta en ells el gust per la tecnologia i la consciència de la importància del seu impacte en la societat, i és gratificant saber que jo, com a docent seu, en una etapa de la seva vida, vaig sembrar una petita llavor en ells.