«L'anàlisi de 'big data' pot ajudar a predir, diagnosticar o tractar un càncer»

 

Doctora en Químiques i directora del doctorat de Bioinformàtica, Carme Carrion ha estat investigadora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Ha col•laborat en l’elaboració i la implantació de diverses guies de pràctica clínica i en l’avaluació de l’impacte de la recerca biomèdica i de les tecnologies sanitàries. Des del seu càrrec a l’eHealth Center de la UOC, promou el disseny i la validació científica en l’àmbit de la eSalut.

 

 

Doctora en Químiques i directora del doctorat de Bioinformàtica, Carme Carrion ha estat investigadora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Ha col•laborat en l’elaboració i la implantació de diverses guies de pràctica clínica i en l’avaluació de l’impacte de la recerca biomèdica i de les tecnologies sanitàries. Des del seu càrrec a l’eHealth Center de la UOC, promou el disseny i la validació científica en l’àmbit de la eSalut.

 

Les dades massives o big data és una eina potencialment molt poderosa per a molts àmbits i el camp de la salut no n’és pas una excepció, sinó tot el contrari. Actualment encara no som capaços d’explotar tot el potencial que comporta l’anàlisi de dades massives. En el cas del càncer, aquest potencial sembla especialment rellevant. El càncer és un conjunt de patologies complexes. Parlem sovint de càncer en singular, però els tipus que n’hi ha són molt diversos, i els subtipus encara més.

Hi ha moltes variables que poden condicionar el fet que algú desenvolupi un càncer. L’anàlisi massiva de dades ens pot ajudar potencialment a establir correlacions d’entrada i, fins i tot, la causalitat entre diverses variables genètiques i ambientals que ens ajudin a predir, diagnosticar o tractar un càncer.

És molt difícil predir quin serà l’impacte sobre els malalts de l’ús de les dades massives, i encara més difícil predir que hi haurà més supervivència. El més probable és que un coneixement més aprofundit dels gens implicats en el desenvolupament d’un càncer i dels factors que n’incrementen de manera rellevant la manifestació ens ajudi a fer un diagnòstic millor (en els estadis més primerencs del càncer), i ens ajudi, també, a definir quina és la millor intervenció per a cada pacient; per tant, que ens ajudi a «personalitzar» el tractament i a augmentar la prevenció en les persones que, segons el seu codi genètic, hi tinguin més predisposició.

És un repte molt i molt gran. Ara per ara disposem de dades, però no sabem com fer-ho per a manejar-les de manera que les puguem integrar totes, malgrat que provinguin de bases de dades diferents, i aconseguir poder fer preguntes lògiques que ens generin respostes rellevants. Cada vegada que anem al metge s’incorporen noves dades nostres en diversos registres i sistemes d’informació de salut. Aquests sistemes cada vegada són més fins, però fa relativament poc temps que intentem recollir informació en format de dades que sigui fiable i, sobretot, manejable.

L’ús del tractament massiu de dades en l’àmbit de la salut encara és al començament. El que sí que tenim més a l’abast són dades concretes provinents de diversos registres de la salut pública de Catalunya i d’altres entorns. No es pot parlar de dades massives, però és un primer pas. Com deia abans, tenim una eina potent a les mans, que encara no sabem com s’ha d’emprar per a treure’n un bon rendiment. Probablement, a mitjà termini les dades seran un gran ajut, i combinades amb l’evidència científica, les experiències dels professionals de la salut i l’apoderament del pacient, faran que els actes mèdics, la relació entre el professional de la salut i el pacient o la nostra interacció amb les organitzacions i el sistema sanitari canviïn radicalment.

A Catalunya fa temps que es recullen dades i des de fa relativament poc temps es mira d’integrar-les i posar-les a l’abast dels investigadors per tal que puguin trobar respostes a diverses preguntes de recerca. El PADRIS (Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut) té per objectiu posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades, per a impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació en salut mitjançant l’accés a la reutilització i l’encreuament de les dades sanitàries generades pel sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), d’acord amb el marc legal i normatiu i els principis ètics i de transparència envers la ciutadania del programa. Aquest programa encara està en fase de desplegament i cal temps perquè s’implanti i estigui en ple funcionament.

Només el fet que, des del moment que es descobreix una molècula fins que pot acabar essent un fàrmac de quimioteràpia que millori significativament la qualitat de vida i el pronòstic dels pacients amb càncer, poden passar uns quants anys. Les dades massives fa poc que les coneixem i encara no en sabem prou perquè el seu ús tingui un impacte real sobre els pacients; probablement en tindrà, però ens cal esperar més temps.