«És un repte que les redaccions utilitzin més fulls de càlcul per a explicar històries»

 

Impulsora del periodisme de dades a Espanya, Mar Cabra (1983) va formar part de la investigació dels papers de Panamà que va aconseguir el Premi Pulitzer 2017. Ha treballat en diversos mitjans nacionals i internacionals i fins l'any passat va dirigir la unitat de dades del Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ, per les sigles en anglès). Entre altres funcions, també ha dirigit la Fundació Ciutadana Civio. Cabra va participar en un acte de UOC Alumni a Madrid.

 

 

Impulsora del periodisme de dades a Espanya, Mar Cabra (1983) va formar part de la investigació dels papers de Panamà que va aconseguir el Premi Pulitzer 2017. Ha treballat en diversos mitjans nacionals i internacionals i fins l'any passat va dirigir la unitat de dades del Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ, per les sigles en anglès). Entre altres funcions, també ha dirigit la Fundació Ciutadana Civio. Cabra va participar en un acte de UOC Alumni a Madrid.

 

Jo de petita no sabia que volia ser periodista i encara menys periodista de dades. Vaig treballar a la tele i no m'agradava la rapidesa amb què es feien les coses. Me'n vaig anar als Estats Units i em vaig especialitzar en periodisme de recerca. Quan vaig arribar-hi creia que m'ensenyarien a treballar amb filtracions i que la gent em passaria documents. Però em van ensenyar que hi ha un munt d'informació a internet. Es tracta de informació que ja existeix o que la pots demanar gràcies a la Llei de transparència. A Espanya, el 2009 no hi havia llei de transparència i jo mai havia sentit a dir que les dades serveixen per a explicar històries. Quan vaig començar a utilitzar-ho per als meus reportatges em va semblar fascinant. Podia demostrar amb dades el que la gent em deia verbalment. Poder escriure d'una manera tan contundent gràcies a les dades em semblava fantàstic.

Jo no m'he trobat amb grans problemes. He tingut la sort de rebre una educació que m'ha fet creure que puc ser presidenta del govern. Jo no ho he sentit, però cada vegada m'he anat conscienciant més de la falta de diversitat en tots els aspectes -no només de gènere- que hi ha al món de la tecnologia i el periodisme. Me n'he conscienciat amb problemes que han tingut companyes meves. També cal destacar la dificultat en el procés de contractació. És una qüestió en què hem de canviar el xip activament. Cal incloure la diversitat de tots els tipus en el nostre procés de contractació. La ciència està demostrant que hi ha un biaix de gènere a l'hora de contractar i cal fer una inclusió activa en els processos de selecció.

He tingut sort perquè he arribat a ser cap i he treballat per als Estats Units, on en certes qüestions estan més avançats. El primer sostre és per a tots els joves. És difícil ser jove i ser cap en el món del periodisme a Espanya. Fa igual les qualificacions que tinguis. Aquí em diuen que he arribat molt lluny per a tenir 34 anys, i als Estats Units em diuen que no n'hi ha per a tant. Jo no tinc aquesta por perquè no vull ser directora de periòdic. Si volgués ser-ho, a la vista està que seria difícil. Tots els mitjans a Espanya ho haurien de mirar. La majoria de mitjans tenen poques dones en la reunió de decisió de temes.

Vaig tornar a Espanya dels Estats Units el 2011 i no hi havia ningú que fes aquest periodisme. Vam començar a fer conferències i xerrades explicant que l'Excel sí que és útil per als periodistes. Cinc anys després, hi havia equips de dades a gairebé tots els mitjans i és una cosa que continua igual avui dia. Si ho compares amb els Estats Units, hi ha molt per fer. No s'ha de mirar el periodisme de dades com una cosa que només fan uns periodistes especialitzats, tots els periodistes hauríem de saber treballar amb dades. És un repte que les redaccions utilitzin cada vegada més fulls de càlcul per a explicar històries. Les administracions han d'alliberar més informació.

Espanya és un país poc transparent culturalment. El fet que hi hagi més periodistes intentant accedir a dades i usar fulls de càlcul està ajudant. Ajudaria que la ciutadania també demanés dades, és una cosa que algunes ONG ja fan. És un procés que va a poc a poc. Venim d'una dictadura i tenim la cultura de no donar. Es pregunta: «per què te l'he de donar i per a què el vols?». Fins fa poc la legislació espanyola només permetia donar alguna informació si demostraves un interès legítim i directe. La llei de transparència és de 2013 i no entra en vigor íntegrament fins al 2015. Tenim poca història. A Suècia tenen una llei de transparència des del segle XVIII.

Va ser molt important rebre aquest reconeixement a aquesta nova manera de fer periodisme, mitjançant la col·laboració de centenars de periodistes. Ens va ajudar a dir que aquesta forma de fer periodisme existeix i que és cada vegada més normal. Eren 40 anys de documents d'un bufet d'advocats amb seu a Panamà amb seu a 40 països. Són 11 milions i mig de documents. Gràcies a això vam aconseguir, 8 mesos després de la publicació, que hi hagués 150 investigacions a gairebé 80 països. També s'han recuperat, com a mínim, 500 milions de dòlars d'impostos que no s'havien pagat. S'han obert investigacions a diferents països. Han dimitit alts càrrecs com l'exministre Soria, el primer ministre d'Islàndia, etc. Els canvis més grossos són els legislatius i el suport a empènyer certes qüestions legislatives en l'àmbit europeu perquè es vagin tancant aquests forats.