«Fabra no va 'abandonar mai ni la tasca ni l'esperança' i gràcies a això avui dia el català és una llengua de cultura»

  Foto: UOC

Foto: UOC

10/05/2018
Àngels Doñate

 

L'any 2018 es commemora la figura i obra de Pompeu Fabra, coincidint amb el 150è. aniversari del seu naixement. L'Ona Domènech, directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes, explica la seva admiració per ell, la seva vigència i les iniciatives de la UOC per a unir-se a les celebracions per a recordar un home que mai va abandonar «ni la tasca ni l'esperança». Gramàtic, científic apassionat de les llengües, home d'idees polítiques fermes... un referent!

 

Més enllà d'una data, per què creus que cal recordar Fabra i celebrar aquest aniversari?

Al segle XIX el català era una llengua que només s'usava en l'àmbit familiar i col·loquial, i en la literatura folklòrica, ja que es considerava que no era una llengua moderna. Gràcies a Pompeu Fabra, a finals del XIX el català va esdevenir una llengua de cultura moderna, apta per a tots els usos i capaç de satisfer totes les necessitats comunicatives de la societat contemporània.

Va crear una veritable varietat estàndard, que servia tant per a la literatura com per als registres formals més generals com l'ensenyament, l'administració, els mitjans de comunicació i la ciència. Ell la considerava també una llengua nacional, expressió de la nostra identitat, lligada a la continuïtat històrica de la cultura catalana (des de l'Edat Mitjana i fins a l'actualitat), i compartida pels parlants de tot el territori catalanoparlant.

Sense ell, existiria la nostra llengua com la coneixem?

Sense ell el català actual seria ben diferent, ple d'incoherències i irregularitats, cada cop més reduït als usos orals i informals, i més allunyat dels àmbits formals. Ell va ser l'artífex de la codificació formal de la llengua escrita, que va servir per a sistematitzar l'ortografia i la gramàtica.

Volia fixar una ortografia simplificada: per exemple, va voler suprimir totes les h que hi havia en el català escrit, perquè no tenien cap justificació fonètica. La forta oposició dels altres membres de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el va obligar a mantenir la h etimològica (de mots com home o haver), però va aconseguir eliminar la resta. Gràcies a Fabra, doncs, avui dia escrivim amicpocraó i diuen en lloc d'amichpochrahó i diuhen.

«Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança». Pompeu Fabra és vigent avui? Quins creus que serien els reptes amb què s'enfrontaria el 2018?

Fabra va ser un home molt treballador i molt perseverant, que va fer de l'aprenentatge continu una actitud vital. La seva vigència avui dia és inqüestionable. La societat actual, caracteritzada per les tecnologies de la informació i de la comunicació, li plantejaria nombrosos reptes que afrontaria amb el seu tarannà curiós i autodidacte.

Per exemple, el multilingüisme propi de la nostra societat seria un repte ben atractiu per a algú com Fabra que, sense haver anat mai a una acadèmia d'idiomes, dominava totes les llengües romàniques, coneixia a fons el llatí, tenia bons coneixements de grec clàssic, dominava l'anglès, entenia bé l'alemany i tenia coneixements de llengües escandinaves.

Però Fabra també va ser molt més que un gramàtic o un científic apassionat per la llengua: va ser un home d'idees polítiques fermes i un apassionat de la seva nació. Va viure temps molt difícils i es va haver d'exiliar, però els va afrontar amb valentia i no va «abandonar mai ni la tasca ni l'esperança» i gràcies a això avui dia el català és una llengua de cultura.

Diferents institucions celebraran l'aniversari. Pots fer-nos cinc cèntims de les iniciatives de la UOC?

La UOC, com a universitat arrelada a Catalunya que des de la seva fundació s'ha proposat contribuir a la normalització de l'ús científic, cultural i social del català, s'afegeix a la celebració amb diverses iniciatives.

D'una banda, editant un opuscle sobre el procés de formació i implantació de la nova normativa catalana impulsada per Fabra. El text, procedent d'uns materials docents del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, és original de Jordi Ginebra, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i comissari de l'Any Fabra. Amb la publicació, digital i en obert, d'aquest opuscle titulat Pompeu Fabra i la codificació del català, la UOC, una universitat en línia i oberta al món, vol retre homenatge al mestre i la seva obra, i contribuir a difondre el coneixement sobre la llengua pròpia, en un moment històric tan singular com el que vivim actualment. El dimecres 16 de maig, a les 18.00 h, tindrà lloc la presentació en mans del rector de la UOC, Dr. Josep A. Planell. Comptarem amb la presència del Dr. Jordi Ginebra, qui impartirà la conferència «Pompeu Fabra i la codificació del català».

Altres iniciatives?

Igualment, entre els mesos de maig i desembre s'aniran publicant al blog del grau de Llengua i Literatura Catalanes una sèrie d'entrades relacionades amb diversos aspectes de la personalitat i de l'obra de Fabra i la seva transcendència per a la vitalitat de la llengua catalana en la societat contemporània.

Aquests textos els redactaran professorat del grau de Llengua i Literatura Catalanes i personal del Servei Lingüístic, i versaran sobre el multilingüisme, sobre la unitat i la diversitat de la llengua, sobre el seu paper en la comunicació científica i en la xarxa i l'entorn global, sempre intentant vincular aquests aspectes a la biografia de Fabra i al seu paper tant en la normativització com en l'extensió del coneixement de la llengua en l'àmbit acadèmic i en la formació d'adults, dels mestres, etc.

Amb aquestes iniciatives la UOC, a través de l'equip de professorat del grau de Llengua i Literatura Catalanes i del personal del Servei Lingüístic, s'adhereix a l'Any Fabra per tal de proporcionar elements de reflexió sobre l'aportació científica i militant de Fabra, i sobre el paper de la universitat -i, en especial, d'una universitat en línia com la nostra-, en l'assegurament del futur de la llengua catalana en una societat globalitzada com l'actual.

El grau de Llengua i Literatura Catalanes, què aporta al món universitari català?

La possibilitat de poder cursar els estudis de Filologia Catalana de manera virtual. A més, el fet de ser en línia permet que tinguem estudiants i professors de tot el domini lingüístic català: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord... A diferència d'altres titulacions, combina de manera equilibrada assignatures tant de llengua, com de literatura, com de cultura i societat; té un elevat component d'optativitat perquè l'estudiant dissenyi el seu itinerari, té un component molt fort de projecció professional (el pla d'estudis inclou un paquet d'assignatures professionalitzadores), i ofereix la possibilitat de fer un itinerari general, o d'especialitzar-se en un dels tres perfils següents: Literari, Lingüístic, i Cultural i Social.

Quin creus que és el vostre principal èxit després de més de quinze anys?

Durant tot aquest temps hem mantingut una matrícula estable que ens posiciona com la titulació de Llengua i Literatura Catalanes que té el major volum d'estudiants, amb un creixement sostingut i estable. A més, l'avaluació sistemàtica i anual de la titulació, per mitjà d'enquestes de satisfacció i de rendiment, ens situa sempre en els nivells més alts, la qual cosa palesa tant la satisfacció dels nostres estudiants amb el sistema docent (professorat, activitats, recursos, etc.) com l'èxit del nostre sistema d'avaluació basat en l'avaluació contínua.

 

Enllaços relacionats