Andrés Ortiz , periodista especialista en política internacional
El 17 d'agost farà un any de la cadena d'atacs terroristes a Catalunya que van causar la mort de setze persones i vuit terroristes. La societat va viure amb horror l'impacte d'aquestes morts i amb estupefacció el fet que els perpetradors fossin un grup de joves criats aquí i dirigits per un imam amb vincles amb els serveis secrets. A més, les filtracions sobre descoordinació policial van convertir aquest acte en una tempesta perfecta. Gairebé un any després parlem amb el periodista especialista en política internacional Andrés Ortiz Moyano sobre l'atemptat, la possibilitat que en pugui haver un altre, temes de seguretat i la situació actual de l'Estat Islàmic. Ortiz és autor dels llibres Los falsos profetas i YIHAD. Cómo el Estado Islámico ha conquistado internet y los medios de comunicación, tots dos publicats per Editorial UOC, i col·laborador de diversos mitjans de comunicació.
El 17 d'agost farà un any de la cadena d'atacs terroristes a Catalunya que van causar la mort de setze persones i vuit terroristes. La societat va viure amb horror l'impacte d'aquestes morts i amb estupefacció el fet que els perpetradors fossin un grup de joves criats aquí i dirigits per un imam amb vincles amb els serveis secrets. A més, les filtracions sobre descoordinació policial van convertir aquest acte en una tempesta perfecta. Gairebé un any després parlem amb el periodista especialista en política internacional Andrés Ortiz Moyano sobre l'atemptat, la possibilitat que en pugui haver un altre, temes de seguretat i la situació actual de l'Estat Islàmic. Ortiz és autor dels llibres Los falsos profetas i YIHAD. Cómo el Estado Islámico ha conquistado internet y los medios de comunicación, tots dos publicats per Editorial UOC, i col·laborador de diversos mitjans de comunicació.
Falten pocs dies per al primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils i comencen a sorgir nous detalls de la investigació. N'hi ha cap que et sembli especialment preocupant?
El que és més inquietant de tot plegat és que, encara que l'Estat espanyol sigui al capdavant de la lluita antiterrorista i sigui un referent internacional, no pogués detectar una cèl·lula d'aquesta magnitud en territori propi. Els números de l'Estat espanyol en la lluita antiterrorista en detencions i prevenció són increïbles i fa pensar molt que aquesta cèl·lula es colés i operés complint tots els requisits clàssics d'una cèl·lula amb un instigador com Es-Satty, uns peons al seu servei i vincles internacionals.
Hi va haver descoordinació policial o és un fet que han alimentat els mitjans?
No tinc cap mena de dubte que n'hi va haver. Gran part del que va passar té a veure amb una descoordinació policial o institucional que en un altre moment no s'hauria produït. El fet que tingui lloc un atemptat així es deu a un seguit d'errors en cadena i ha fallat la finalitat última, que és protegir el ciutadà. Avui dia, la seguretat és innegociable i una cosa així no pot tornar a passar.
La pregunta que es fan molts ciutadans és aquesta: pot ser que hi hagi una altra cèl·lula igual, no detectada?
El terrorista actua on pot, no on vol. Sempre poso el mateix exemple: si poguessin atemptar cada dia a la Casa Blanca o a la Torre Eiffel, ho farien. Quan es troben oposició per part de les forces de seguretat és quan no poden. Un atemptat com el de la Rambla dubto que es repeteixi, però no s'ha d'abaixar la guàrdia.
Les alertes que cíclicament ens anuncia la Policia i que fan pujar els nivells de seguretat en què es basen? En informació de confidents?, en escoltes?
Moltes vegades les alertes funcionen per intel·ligències superiors: serveis d'intel·ligència entre països es passen informacions i aquests nivells moltes vegades s'alteren per contagi, però depenen de molts factors, polítics i tot. A l'Estat espanyol s'ha criticat que estiguéssim durant molt de temps en nivell 4 quan en realitat n'hi hauria hagut prou amb el 3.
Poc després dels atemptats va sorgir una polèmica entorn de la manca de pilons de protecció a la Rambla. La ciutat s'ha preparat una mica més per a afrontar aquestes situacions durant aquest darrer any?
No hi visc i no podria fer una anàlisi gaire objectiva de l'evolució que hi ha hagut, però sí que et puc dir que fa poc vaig llegir una entrevista amb un expert en seguretat que qüestionava molt l'eficàcia dels pilons. Fixa't que el terrorista, quan li talles una via, com l'ús del camió, s'arma amb un ganivet.
El 2015 et vas infiltrar a internet per veure com era de fàcil convertir-se en un recluta de l'Estat Islàmic. Fins a quin punt ha canviat aquesta situació, avui?
Per la meva experiència ha estat molt fàcil i ara per ara és relativament senzill. I el matís és important. El 2015 em va resultar extraordinàriament fàcil posar-me en contacte amb captadors amb un perfil fals perfectament estructurat i el francès com a llengua. Era l'època en què l'Estat Islàmic semblava imparable. Ara ha perdut la guerra i molt de poder. Jo diria que ha estat víctima del propi èxit. Ara per ara és una mica més complicat establir-hi contacte, però no impossible. El 2015, en qüestió d'hores jo tenia una invitació en ferm per a anar-me'n a Síria, manuals sobre com es pot esquivar la policia, de com s'ha d'entrenar, del bon gihadista, bitcoins per a finançar el viatge...
Ha perdut part de l'atractiu per als joves després de la seva derrota?
L'Estat Islàmic ha tingut moltes cares: ha estat revolucionari perquè ha creat un protoestat amb un califat universal. Van vendre el mateix que venien els nazis: el Reich dels mil anys, fins que les potències internacionals l'han desmantellat. Però aquesta és només una cara; és igualment important la simbòlica en què projecten que la seva idea és espiritual i per sempre. També tenen una particularitat que no tenen altres grups com Al-Qaeda. L'Estat Islàmic és molt democràtic acceptant militants i qualsevol que faci atemptats ho pot fer en nom seu. Al-Qaeda és, per contra, més elitista, no accepta qualsevol a les seves files. I no els donem per morts, amb prou feines han baixat el nivell d'atemptats a Orient i a Europa: fa un mes escàs van matar dos policies a Bèlgica.
Amb la derrota de l'Estat Islàmic a Orient, es va vaticinar una onada d'atemptats per la tornada a casa d'excombatents, però, de moment, això no passa. Per què?
Això s'ha de matisar i és l'exemple de les policies que t'acabo de comentar. Fa un any o any i mig, un terrorista a Europa esternudava i paralitzàvem els telenotícies, i ara curiosament no ho fem. D'alguna manera s'ha rebaixat el focus sobre aquest problema. Darrere d'aquesta absència d'atemptats també hi ha una feina brutal dels serveis de seguretat. Un altre aspecte que cal tenir en compte és que molts retornats no faran atemptats, però potser muntaran una mesquita on prepararan futurs terroristes, i aquest és un altre repte. Soc molt pessimista respecte a la reinserció dels retornats de l'Estat Islàmic
Fem prou cas del Sahel? Alguns experts assenyalen que és un polvorí a punt d'esclatar...
Com a societat no hi prestem atenció, però, en l'àmbit geopolític, els exèrcits de França i l'Estat espanyol sí que han treballat en aquesta zona amb operacions, conscients que és un factor de desestabilització brutal per al futur immediat. Es valora, però sempre es pot fer més.
Hi ha països del Golf Pèrsic que financen el terrorisme?
Per descomptat, tots ho fan directament o indirectament. En el cas de l'Estat Islàmic va ser paradigmàtic i una espècie de Frankenstein: alimentar un monstre que després se'm tornarà en contra. L'Aràbia Saudita o els Emirats, que són aliats per a algunes coses, després ens envien els clergues radicals que formen amb la seva doctrina potencials terroristes.
Una de les grans pors que hi havia a Occident fins fa poc era la possibilitat que arribessin terroristes barrejats amb immigrants. Era o és una amenaça real?
Aquí cal distingir entre la immigració de la Mediterrània i la provinent de la guerra de Síria. És miserable dir que els refugiats són terroristes de la mateixa manera que és ingenu pensar que entre totes les persones que han arribat o arribaran no hi ha cap terrorista potencial o futur. N'hi pot haver un percentatge més elevat entre els qui han arribat per Síria, però és una qüestió purament quantitativa.
Contacte de premsa
-
Redacció