Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials
Es tracta de la primera d’una sèrie de quatre conferències en el marc del seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, organitzades per Diana Roig Sanz (investigadora Ramón y Cajal), Neus Rotger, Teresa Iribarren i Carles Prado a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «La digitalització de la història de l’art global. El potencial descolonitzador d’un mètode molt “occidental”» tindrà lloc a l’edifici del Tibidabo de la UOC (avinguda del Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona), el 6 d’abril de 14.30 a 15.30 h a la sala Josep Laporte. L’entrada és gratuïta, però cal inscriure’s aquí. Podeu consultar aquí el programa del seminari en anglès.
Impartida per Béatrice Joyeux-Prunel (Escola Normal Superior de París), una de les principals estudioses del món en el camp de la història social de l’art, aquesta conferència proposa una reflexió sobre les metodologies que ens podrien ajudar a globalitzar i fins i tot a descolonitzar la història de l’art i a allunyar-nos del cànon de la modernitat. Tal com ens recorden historiadors de l’art com James Elkins, res no ha canviat, o ha canviat molt poc, en la manera com s’exposen les col·leccions modernes i com s’explica la història de l’art. Continuem parlant dels mateixos artistes, dels mateixos llocs i dels mateixos moviments, amb alguns moments escassos d’autocorrecció. És per això que els pensadors descolonials com De Sousa Santos defensen una «nova ecologia dels coneixements» i proposen unir els mètodes científics amb altres maneres de pensar (no cartesianes, no occidentals, etc.). La descolonització de la nostra mentalitat és un procés molt complicat. Tanmateix, hauríem de començar a descolonitzar els mètodes que fem servir i posar certa distància entre nosaltres i els objectes de recerca i el discurs que els ha dominat durant tant de temps. Els enfocaments quantitatius, cartogràfics, sociològics i transnacionals ens poden ajudar a fer-ho.
Joyeux-Prunel sosté que la «lectura distant» de les fonts amb mètodes digitals mostra fenòmens no observats prèviament i ens ajuda a reconsiderar les jerarquies existents en la història de l’art. Amb aquesta relectura horitzontal sorgeix una nova perspectiva que matisa les històries nacionals per mitjà d’un enfocament transnacional i global; atenua les tendències monocèntriques d’una disciplina que concedeix una importància excessiva a unes ciutats determinades (París i Nova York) i, en canvi, posa en relleu la circulació; qüestiona la rellevància dels estudis monogràfics i la seva tendència hagiogràfica per a afavorir un enfocament comparatiu en el qual cada actor ocupa una posició relativa; i té en compte tant l’aspecte social com la història de les formes.
Béatrice Joyeux-Prunel és professora agregada d’Art Contemporani a l’Escola Normal Superior de París i treballa en l’àmbit de la història de les avantguardes des d’una perspectiva global i transnacional, camp de recerca que l’ha portada a qüestionar les metodologies utilitzades en l’estudi de la globalització de l’art i a explorar els plantejaments quantitatius i cartogràfics, les humanitats digitals i la recerca col·laborativa. Des del 2009, és fundadora i directora del projecte ARTL@S.
Perspectives globals en les humanitats i les ciències globals
Aquesta conferència s’emmarca en el seminari internacional Perspectives globals en les humanitats i les ciències socials, l’objectiu del qual és analitzar l’ús dels conceptes global i globalització en diferents àmbits de les humanitats i les ciències socials. Amb aquesta finalitat, quatre investigadors de prestigi internacional (Béatrice Joyeux-Prunel, Jernej Habjan, Peter Wagner i Katja Naumann) analitzaran com aquests conceptes s’han desenvolupat i aplicat en els darrers anys al seu àmbit d’estudi: la història de l’art, els estudis literaris, la sociologia i la història. El principal objectiu del seminari és examinar, des d’una perspectiva transnacional i interdisciplinària, els enfocaments teòrics i metodològics que s’han produït entorn d’aquestes nocions tan rellevants.
El seminari, organitzat per la UOC de l’abril al juny de 2017, té el suport dels Estudis d’Arts i Humanitats i del projecte de recerca MapModern: Cartografia de la modernitat hispànica. Xarxes literàries transnacionals i mediadors culturals (1908-1939), dirigit per Diana Roig Sanz i finançat pel Ministeri espanyol d’Economia, Indústria i Competitivitat.