Un estudi de la UOC analitza l'origen d'aquest col·lectiu internacional de ciberactivistes
«Vaig seguir Anonymous des que es va començar a anomenar així un col·lectiu anònim i transgressor a internet, i també els seus participants individuals», apunta Pedro Jacobetty, llicenciat en Sociologia per l'Institut Universitari de Lisboa (ISCTE) i doctor per la UOC des del 26 de juny passat, després de defensar la tesi Making a Name for Anonymous: Digital Culture, Anonymous Publics and Transgressive Subjectivities, un estudi que analitza un col·lectiu popularitzat per accions com la mobilització contra els grups pro-copyright després de l'ús de tàctiques il·legals per a fer inaccessible la pàgina per a compartir arxius The Pirate Bay o la protesta en suport de Wikileaks.
«La meva recerca s'ha centrat en l'anàlisi de la cultura anònima d'internet que va esdevenir la formació d'una xarxa activista amb una expressió global», indica Jacobetty. Aquest investigador ha analitzat continguts relacionats amb l'activitat d'Anonymous fins al 2010, com ara els seus textos, imatges o webs, i l'empremta digital que el moviment ha produït. «He hagut de fer arqueologia d'internet, recuperant webs antics, descurats i arxivats», afegeix.
«La xarxa d'activistes Anonymous és només un dels desenvolupaments d'un moviment cultural més ampli que es basa en la consciència que les tecnologies digitals en xarxa serveixen per a propòsits de vigilància i règims d'identificació», assenyala Pedro Jacobetty. La seva tesi conclou que l'adopció massiva de l'anonimat va permetre l'experimentació col·lectiva amb formes públiques d'expressió i revelació del que usualment es considera íntim i privat. El resultat va ser una producció estètica i un intercanvi audiovisual digital i transgressor, sota la protecció de l'anonimat en línia. «Malgrat ser pràcticament invisible, Anonymous, com a col·lectiu distribuït i descentralitzat, es distingeix per la capacitat de reaccionar ràpidament i eficaçment, amb àgils canvis i versatilitat en termes de la seva escala d'acció, enfocament i tàctiques», incideix Jacobetty. Aquest moviment ha estat capaç de generar esdeveniments rellevants que captessin l'atenció de destacats mitjans de comunicació i les seves reivindicacions s'han fet servir per a assenyalar qüestions d'interès públic.
L'estudi apunta que la construcció discursiva i audiovisual d'Anonymous, recolzat en el lema Anonymous és tothom, ets Anonymous, va donar lloc a la producció de significants que integren relacions d'equivalència amb demandes populars variades. Segons Jacobetty, «aquests signes van arribar a representar un demos: el subjecte polític de la democràcia». Però, diferentment d'altres expressions reivindicatives contemporànies que emmarquen les demandes populars en termes territorials o ètnics, «el subjecte resultant és el ciutadà global d'internet», conclou.
Per al desenvolupament de la tesi, Pedro Jacobetty ha tingut de tutor Eduard Aibar, professor dels Estudis d'Art i Humanitats de la UOC.