Anna Clua Infante, Núria Ferran-Ferrer, Ismael Peña-López i Ludovic Terren
Reinventar la democràcia a Europa: els joves fan política en una època de desigualtats creixents
Temps per llegir: 6 minuts
Aquest cicle l’ofereixen investigadors, comunicadors científics i personal docent, que treballen plegats per a apropar-te a la ciència. El cicle Endinsa’t en la Setmana de la Ciència, que duen a terme investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), combina l’expertesa en línia de la UOC amb els actes fora de línia organitzats per la Setmana de la Ciència per tal de crear una experiència de lectura lenta en línia. A la Setmana de la Ciència 2017, compartirem coneixement científic sobre aprenentatge en línia, salut en línia, humanitats digitals i TIC en ciències socials. Avui destaquem la recerca el paper de les desigualtats socials en la participació política dels joves en el projecte EURYKA, finançat per Horitzó 2020.
Reinventar la democràcia a Europa
En el marc de la Setmana de la Ciència, ens plau presentar el projecte titulat Reinventar la democràcia a Europa: els joves fan política en una època de desigualtats creixents (EURYKA). EURYKA és un projecte d’Horitzó 2020 de tres anys de durada que té com a objectiu estudiar les relacions entre les desigualtats i la manera de fer política dels joves tant en línia com fora de línia, com també proposar escenaris de futur per a uns models democràtics i uns sistemes polítics més inclusius per als joves de tot Europa.
Atesa la centralitat de la participació política popular en les democràcies saludables, és especialment preocupant que els sistemes democràtics europeus s’enfrontin actualment a una crisi profunda arran de la minva constant de participació política i la manca de legitimació que comporta. D’una banda, aquesta crisi afecta la naturalesa i la qualitat de la participació política dels joves en la vida democràtica europea; de l’altra, té a veure amb els diferents tipus de desigualtats socials, econòmiques, polítiques, com també intrageneracionals i intergeneracionals, exacerbades per la crisi econòmica i les mesures d’austeritat posteriors, que constitueixen un obstacle per a les aspiracions dels joves a la prosperitat, el creixement i l’estabilitat.
Els joves fan política en una època de desigualtats creixents
Mentre que els joves sembla que tenen un interès força substancial per la política i els assumptes polítics, aquest interès es tradueix cada cop menys en nivells comparables de participació en la política formal i el sistema polític tradicional. En efecte, la participació política comprèn activitats establertes o convencionals, com ara votar o formar part d’un partit polític, i també modalitats de participació més agressives o poc ortodoxes com ara ocupar una plaça o intervenir en una protesta. També inclou cada cop més noves formes de compromís polític que tenen lloc a través de nous canals, com les xarxes socials.
Tot i que els ciutadans joves tendeixen a desvincular-se de la política convencional, també són, amb diferència, el grup d’edat més mobilitzat políticament, cosa que requereix una àmplia gamma de recursos, temps i esforços sostinguts, com en el cas dels moviments posteriors a Occupy a Espanya i Grècia, i les protestes contra les retallades al Regne Unit el 2011. Els joves solen ser els impulsors de moviments polítics que tenen com a objectiu canviar la societat i els sistemes polítics. Per tant, podria dir-se que, en comptes d’estar despolititzats com s’ha assenyalat sovint, els joves de diferents contextos nacionals contribueixen a l’aparició d’una nova etapa de participació política alternativa.
Explorar la capacitat d’acció i la participació política dels joves en un món que canvia ràpidament
En aquest sentit, EURYKA explorarà la capacitat d’acció i la participació política dels joves en un món que canvia ràpidament, per tal d’entendre les dimensions normatives de la participació. Els objectius principals del projecte són els següents:
1) Proporcionar evidències sistemàtiques sobre els mecanismes per a fer front a les desigualtats implícites en la manera de fer política dels joves; aquestes mecanismes es manifesten de diverses maneres, per exemple, com a (des)vinculació i oposició política en línia o fora de línia o com a innovació i experimentació (trans)nacional.
2) Generar coneixement sobre els valors, les actituds i els comportaments dels joves en relació amb la democràcia, el poder, la política, la formulació de polítiques, la participació social i política (en línia i fora de línia), i l’organització de la vida econòmica, social i privada per tal de saber com reforçar la participació política juvenil i la implicació en la vida democràtica europea.
3) Proposar un conjunt d’escenaris de futur per a la millora de la democràcia i la participació política a Europa, amb un èmfasi especial en l’apoderament dels joves, sobretot dels que tenen menys oportunitats.
Els mètodes de recerca d’EURYKA
Per a aconseguir-ho, el projecte proposa un marc teòric multidimensional, combinant factors explicatius dels nivells macro (institucional), meso (organitzatiu) i micro (individual); un disseny comparatiu transnacional, que inclou països europeus amb diferents graus d’exposició a les desigualtats i diferents règims polítics (França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Polònia, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit); i un enfocament metodològic integrat, basat en múltiples fonts i mètodes (una anàlisi de polítiques i pràctiques públiques adreçades als joves, una anàlisi de les intervencions dels actors en l’àmbit públic sobre qüestions relacionades amb la joventut, una enquesta organitzativa, una enquesta panel, experiments en enquestes, entrevistes biogràfiques i una anàlisi de xarxes socials).
EURYKA s’ha dissenyat per a contribuir conceptualment i empíricament a millorar la base de coneixement sobre la manera de fer política dels joves i les desigualtats. La investigació proporcionarà una avaluació crítica de les pràctiques democràtiques actuals per tal de construir unes societats més inclusives i reflexives, i revitalitzar les democràcies. També informarà els responsables polítics sobre com els nous repertoris de participació –incloent-hi els repertoris ad hoc i els que tenen suport digital– poden o no ser capaços de substituir la participació democràtica més tradicional (sobretot electoral). Aquest aspecte s’examinarà a fons en l’anàlisi de les xarxes socials (coordinada per l’equip de la UOC). Estudiant la manera de fer política dels joves en línia i l’impacte de les desigualtats en aquest context, EURYKA oferirà una visió rellevant sobre la manera com les xarxes socials han influït i influeixen en l’escena participativa dels joves europeus i si potencialment poden esdevenir noves eines per a reconnectar els ciutadans joves amb la democràcia i els seus sistemes polítics.
L’impacte esperat del projecte EURYKA
Les últimes etapes del projecte se centraran en com la CE i els seus estats membres haurien d’establir un marc per a involucrar els responsables polítics i oferir-los totes les eines necessàries per a implicar els joves i les organitzacions juvenils en el desenvolupament, la implementació i l’avaluació de les polítiques que els afecten per mitjà d’una presa de decisions compartida. El projecte posarà en marxa un mecanisme innovador de divulgació i aprenentatge polític, la «xarxa d’acció prioritària» (plataforma en línia), que actuarà com un eix de coneixement per a transmetre solucions identificades als responsables de prendre les decisions i oferirà «accions prioritàries» basades en evidències, amb l’objectiu d’oferir oportunitats als joves en l’àmbit de la política i donar suport a nous models democràtics en tots els països que participen en el projecte.
EURYKA es compromet, doncs, a tenir un impacte científic sòlid i durador. Sabem que aquesta és la primera recerca transnacional de gran abast que examina alhora el nivell macro, el nivell meso i el nivell micro, vinculada amb les perspectives i el potencial de la participació juvenil, i també amb els canvis polítics i socials a Europa.
Institucions associades a EURYKA
Universitat de Ginebra (UNIGE) Suïssa – Coordinació
Universitat de Sheffield (USFD), Regne Unit
Escola Normal Superior (SNS), Itàlia
Universitat d’Uppsala (UU), Suècia
Universitat de Siegen (USIEGEN), Alemanya
Fundació Nacional de Ciències Polítiques (Sciences Po), França
Universitat de Creta (UoC), Grècia
Universitat de Varsòvia (UNIWARSAW), Polònia
Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Espanya
European Alternatives Limited (EA), Regne Unit