Inici > Actualitat > Entrevistes > Entrevistes del 2010

Actualitat

Entrevistes

Entrevista amb Gustavo Cardoso
Les baixades gratuïtes a internet no s'han de considerar com un problema, sinó com una oportunitat de negoci
Desembre de 2010 / Per Cèlia Roca
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no solament han transformat radicalment les relacions humanes, sinó que també han contribuït a perfilar uns nous hàbits culturals i de lleure capaços d'alimentar un debat de desenllaç incert. Així, qüestions com la gratuïtat dels continguts multimèdia o la viabilitat econòmica dels mitjans de comunicació tradicionals s'han fet un lloc en l'àmbit acadèmic i tot, on són objecte d'anàlisi i de discussió. Aquest és l'àmbit de recerca de Gustavo Cardoso, professor visitant de l'IN3 i de Mitjans de comunicació, tecnologia i societat a l'ISCTE (Institut Universitari de Lisboa). Exassessor en l'àmbit de polítiques de la societat de la informació i de telecomunicacions per a la presidència de Portugal i guardonat amb el premi Young Global Leader 2008 pel Fòrum Econòmic, ha estat coeditor, amb Manuel Castells, del llibre Network Society: from Knowledge to Policy i, amb Jeff Cole i Angus Cheong, de World Wide Internet. Recentment, ha dut a terme, en el marc de la UOC, un cicle de cinc seminaris centrats en els desafiaments que plantegen els mitjans de comunicació en la societat del coneixement.

L'aprenentatge virtual basat en les TIC cada cop t ms implantaci en l'mbit universitari i empresarial. Com valora vost aquesta tendncia?

Per una banda, hi ha un model ideal i, per l'altra, la realitat. El model ideal de les universitats presencials ens diu que tothom pot seguir les classes in situ, per aix no s'adiu amb la realitat. De fet, els estudiants no sempre es poden desplaar a les aules, sia perqu tamb treballen o per uns altres motius. I l'aprenentatge electrnic s una resposta a aquest problema. Ara b, aquesta mena d'ensenyament de vegades s'ajuda d'eines qualitat escassa, fet que provoca el descontentament dels alumnes. Malgrat tot, aix no passa a la UOC, ja que ha creat unes plataformes tecnolgiques adaptades al coneixement que vol transmetre.

 

Quins altres motius el van empnyer a unir-se a l'IN3 de la UOC?

Un dels motius ha estat l'afinitat amb les persones que l'integren, sorgida de recerques i treballs previs en el marc de les noves tecnologies. A ms, tinc la sensaci de ser en un lloc en qu les postures i les opinions sn molt semblants a les meves. Aix em permet debatre i dur a terme projectes que no tenen cabuda en cap altra instituci, com ara l's d'internet i de les TIC.

 

A la dcada dels setanta, Marshall McLuhan deia que els mitjans de comunicaci eren el missatge. Amb la irrupci de les TIC, creu que aquesta afirmaci continua essent vlida?

Aquesta idea va lligada a la cultura i a la tecnologia del segle xx, que tenia com a mitj de comunicaci ms important la televisi i, d'altra banda, la rdio i els diaris. En qualsevol cas, amb internet i la revoluci tecnolgica, hem arribat a un punt en qu aix ja ha deixat de tenir sentit: avui, les persones sn el missatge, perqu sn elles les que tenen l'habilitat d'adaptar-lo a qualsevol mena de pblic. Un exemple el trobem a YouTube, on els usuaris poden canviar el discurs dels vdeos institucionals i promocionals baixant-los i editant-los. Els mitjans de comunicaci sn ara una plataforma que forma part de la nostra vida diria. Ja no ens limitem a concebre'ls com una cosa inalterable.

 

De fet, el director de l'IN3, Manuel Castells, tamb subratlla el protagonisme de les persones com a generadores de continguts. Sembla que al periodisme li ha sortit un competidor que podria arribar a desplaar-lo...

En un mn en qu tanta gent produeix tants continguts, el que haurem de considerar s el fet que molts d'aquests ja no segueixen el format de les notcies tradicionals. Aix tamb s aplicable a l'entreteniment, en qu formats com ara les pel·lcules i les sries de televisi han adquirit una retrica especfica. La persona que genera aquests nous continguts ja no intenta convncer ning perqu els consumeixi, sin expressar la seva opini i compartir-la. En aquest context, el periodisme no desapareixer: continuar essent-hi present, per hi haur un espai per als nous productes comunicatius. Tots dos conviuran plegats, per hauran de fer front a l'aspecte segent: esdevenir sostenibles des del punt de vista econmic. Aix, doncs, ens hem de preguntar a on va la gent, ja que els anunciants tamb se situaran all —per exemple, a Facebook o als llocs web.

 

s president adjunt de l'agncia portuguesa de notcies LUSA. En el cas d'aquesta mena d'empreses de comunicaci, com pensa que evolucionar?

A causa de les retallades de plantilla que tenen lloc als diversos mitjans de comunicaci, aquests cada cop depenen ms dels continguts de les agncies de notcies. El resultat final de tot plegat s que tothom ofereix la mateixa mena d'informaci. I l'audincia —a la qual tamb ens podem referir com a consumidors o participants— ho nota.

El futur de les agncies, per tant, exigeix oferir coses innovadores, per a experimentar amb nous formats. Cada dia, en llevar-se, cal que els periodistes es preguntin com es poden posar en la pell del seu pblic i com poden ser tils a la gent. Han de desterrar la idea que l'audincia respon a un perfil preconcebut. Es tracta d'un exercici terriblement complicat, per necessari. El periodisme s important per a una societat democrtica.

 

Les TIC tamb han revolucionat l'accs a un altra mena de continguts: els acadmics, als quals vost ha dedicat un seminari a la UOC. Considera que es podria arribar a conciliar-ne l'obtenci gratuta i la retribuci als seus creadors per drets d'autor?

Per als investigadors, tret de comptades excepcions, la seva tasca no s pas una qesti lucrativa. Ms aviat respon a la voluntat de donar-se a conixer entre els seus companys de professi i de fer aportacions a la cincia. Per tant, la seva prioritat s compartir i intercanviar el coneixement que es genera, tenint en compte que no hi ha lmits per a la recerca cientfica: sempre s'hi pot afegir alguna cosa nova. Aquesta circumstncia, unida a l'existncia d'internet, fa possible que molta gent publiqui els seus treballs, els quals ja no estan sota el domini exclusiu d'un petit grup d'institucions. Evidentment, podem dir que no s just que s'hagi de pagar per a obtenir aquests continguts, ja que no tothom t prou diners per a fer-ho. L'accs obert s un tema de debat fonamental en el marc de la comunitat cientfica, i aqu hi ha divisi d'opinions. En qualsevol cas, els investigadors adopten noves estratgies de publicaci a internet, de manera que diversifiquen els mitjans en els quals divulguen la seva tasca. Aix implica tamb un canvi en les relacions de poder pel que fa al control de la difusi dels treballs acadmics, alhora que n'incrementa les vies de divulgaci. Des del meu punt de vista, aix s beneficis.

 

Malgrat tot, potser el debat ms controvertit gira entorn de les aplicacions P2P per a la baixada gratuta d'arxius d'udio i vdeo. Parafrasejant el ttol d'una altra de les conferncies que ha impartit: ngel o dimoni?

Vivim en un mn en qu la gent t accs a internet i vol consumir-ne els productes culturals: msica, pel·lcules, sries de televisi, etc. Sempre hi ha qui est disposat a pagar per aquests continguts, per alhora hi ha un percentatge majoritari d'internautes arreu del mn que no ho fa. Davant d'aquest fet, s possible actuar amb les lleis a la m i de manera coercitiva, per amb aix no n'hi ha prou: caldria imposar un canvi cultural, perqu els usuaris no consideren que estiguin fent una cosa dolenta. Des del moment que aix s una prctica habitual en la nostra societat, no podem veure-ho com un problema, sin com una oportunitat de negoci. Cal reinventar les vies de monetitzaci d'aquest procs. A llarg termini, no podem anar a un escenari en qu tot el que es produeixi es pugui consumir lliurement, de la mateixa manera que tampoc no podem tornar al model anterior, en el qual l'hbit de compartir arxius en lnea era insignificant. De tota manera, el sistema actual de baixades gratutes a internet noms canviar quan generi ms prdues que beneficis. D'altra banda, tampoc no podem crear un mn en qu Google permeti baixades gratutes d'arxius d'MP3 noms en determinats pasos. Ning no ho entendria. Sigui com sigui, no es tracta de discutir si les aplicacions P2P sn bones o dolentes. Una cosa no s blanca o negra: hi ha diverses escales de grisos.

 

En definitiva, a on ens porten totes aquestes transformacions?

Una de les certeses que podrem constatar ser la desaparici del model de comunicaci de massa actual. Aquest ser substitut pel de la comunicaci en xarxa. Tant les organitzacions com els individus es mouran en el marc de la comunicaci interpersonal multimdia, basada en l's simultani de la paraula, de la imatge i del so. A ms, es produir el que Manuel Castells defineix com a «autocomunicaci de masses», que tindr la persona com a eix central.

 

Hi ha molts actors implicats: els usuaris, les corporacions, els mitjans de comunicaci, les universitats... Qui liderar el canvi?

s una pregunta difcil. Penso que tothom s'hauria de plantejar la seva funci en aquest procs. Probablement, es necessitaria una societat ms crtica amb els mitjans de comunicaci i les empreses, i aix no s'aconseguir sense l'ajut de la universitat. No es tracta d'ordenar aquests actors per importncia jerrquica, sin de copsar les interaccions que es produiran entre ells, perqu hauran de treballar plegats.

 

Si depengus de vost, com li agradaria que fos aquest nou context?

Voldria veure un mn en qu el periodisme encara gauds d'un paper destacat, i on tothom tingus ben present la responsabilitat que implica viure en un entorn on tots estem interconnectats.

 

Perfil

  • Professor visitant de l'IN3.

  • Investigador associat i professor de Mitjans de comunicaci, tecnologia i societat al CIES, ISCTE (Institut Universitari de Lisboa).

  • Col·laborador del Departament de Comunicaci de la Universitat de Mil.

  • Col·laborador de l'Escola de Mitjans de Comunicaci de Lisboa (ESCS).

  • President adjunt de l'agncia portuguesa de notcies LUSA.

  • Young Global Leader 2008 (distinci atorgada pel Frum Econmic).

  • Exassessor de la societat de la informaci i de telecomunicacions per a la presidncia de Portugal (1996-2006).

Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.