Inici > Actualitat > Entrevistes > Entrevistes de 2011

Actualitat

Entrevistes

Entrevista amb Pere Mayans
La immersió s'ha de fer aplicant estratègies d'ensenyament i aprenentatge de segones llengües
Octubre de 2011 / Per Susanna Ginesta
Les sentències que amenacen l'ús preferent del català en el sistema educatiu han d'esperonar les universitats per a millorar la formació inicial del professorat. Així ho creu Pere Mayans, cap del Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Mayans afirma que el professorat hauria d'aplicar estratègies d'ensenyament i aprenentatge de segones llengües. Com a alumne de la primera edició del postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, Mayans ha presentat el projecte final, que s'impartirà com a curs destinat al professorat, sobre com es pot gestionar la diversitat lingüística en un centre educatiu.

Quines dificultats comporta gestionar la diversitat lingüística en un centre educatiu?

Un dels pilars de la immersió lingüística és el tractament de la llengua d'origen dels alumnes. Als anys vuitanta era el català o el castellà i, en algun cas, el gallec. Actualment, tenim alumnes de 166 estats, que pel cap baix parlen més de 200 llengües. En el darrer curs, els alumnes acabats d'arribar de l'estranger, d'un collectiu de 19.000 que assisteixen a l'aula d'acolliment, ens van reconèixer 115 llengües diferents. El meu treball de postgrau va ser preparar un curs, que es farà al gener, que s'emmarca dins el pla per a l'actualització del Programa d'immersió lingüística destinat al professorat, ja que la formació inicial, en aquest tema, és força inexistent.

Quina importància té la formació del professorat en l'atenció a la diversitat lingüística?

Un dels dèficits que tenim a Catalunya és la formació inicial dels mestres, a la universitat, en temes d'ensenyament i aprenentatge de segones llengües -que al capdavall és el que realment és la immersió-, i també en temes com la gestió de la diversitat lingüística. Hi ha una realitat sociolingüística molt complexa en la qual els catalanoparlants ja no són majoria; quan ensenyes has de tenir present que ho fas per a uns collectius que no tenen com a llengua familiar la llengua de l'escola, el català.

Es confon la immersió lingüística amb l'ús del català a l'escola?

Es parla d'immersió com a sinònim de sistema educatiu de Catalunya i no és el mateix. La immersió és un programa en què es treballen les estratègies d'ensenyament i aprenentatge en segones llengües. L'escola és en català i en aquells contextos en què els alumnes no tenen el català com a primera llengua és on apliquem els programes d'immersió lingüística. La tendència de les sentències, ja des de la del Tribunal Constitucional, és voler que, a més d'anglès o d'alguna altra llengua estrangera, es facin la meitat de les classes en català i la meitat en castellà, i que, per tant, el castellà sigui també llengua vehicular.

Quin pensa que és el rerefons?

La filosofia respon a dues tradicions jurídiques que s'han enfrontat. La nostra arrenca de 1983, amb l'aprovació per part de tots els diputats del Parlament -menys dos que es van abstenir- de la Llei de normalització lingüística, l'objectiu de la qual era fer del català la primera llengua en quatre àmbits: ensenyament, mitjans de comunicació públics de la Generalitat, toponímia i llengua de l'Administració de Catalunya. Les darreres sentències, en canvi, diuen que el català no ha de ser el primer en cap àmbit perquè no poden legislar en contra del que diu el Tribunal Constitucional, que ens remarca que el català no pot ser llengua preferent.

Què es pot fer des de la Generalitat i des dels centres?

Des del Govern s'ha explicat quina és la realitat del sistema educatiu: es presta atenció individualitzada si es requereix el castellà com a llengua en els primers ensenyaments -que ha estat en casos molt puntuals, i per tant no ha perillat mai el model d'una sola línia educativa-, i es poden fer blocs de continguts curriculars en castellà si no es pot garantir el coneixement adequat d'aquesta llengua per part de l'alumnat en el cas de contextos sociolingüístics en què aquesta llengua no té una presència social important. El gran argument nostre és que les proves que apliquem i que també aplica l'Estat demostren que els nostres alumnes saben tant català com castellà i que no hi ha diferència amb el nivell de castellà estatal.

Com valora el procés d'immersió lingüística que va arrencar el 1978?

Es va fer un procés de reciclatge espectacular de milers de mestres, actualitzant la didàctica de la llengua d'una manera sense precedents a Europa. La mancança principal és que, malauradament, encara hi ha moltes universitats que no acaben de formar els mestres que el país necessita. El futur del sistema depèn de la formació inicial, s'ha de reforçar amb el coneixement de les estratègies d'ensenyament i aprenentatge de segones llengües. Un bon mestre d'immersió interactua constantment amb els alumnes i facilita la intercomunicació entre ells amb la llengua de l'escola. La situació actual ha de ser una oportunitat per a millorar la formació dels nostres mestres.

Cap a on va tot plegat?

Cal recordar que la Llei d'ensenyament de Catalunya també es troba al Tribunal Constitucional. La sentència pot marcar un moment d'inflexió perquè o referma o replanteja el que diu l'Estatut. Tot i així, la consellera i les escoles han dit que es planten; hi ha un consens molt gran a tot el sistema educatiu. No perilla la convivència ni el model. Les escoles han de garantir que al final de l'etapa educativa els alumnes tinguin el mateix coneixement de les dues llengües oficials. És evident que si el català no és la primera llengua a l'escola, aquest objectiu no s'aconseguirà, com ja ha passat al País Valencià i va passar al País Basc.

 

Perfil

  • Llicenciat en Filologia Catalana i sociolingista.
  • Cap del Servei d'Immersi i Acolliment Lingstics del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
  • Estudiant de la primera edici del postgrau de Gesti de la diversitat lingstica i cultural de la UOC.
  • Autor dels llibres Redescobrim els Pasos Catalans, CAT-llengua i societat dels Pasos Catalans i Redescobrir l'Alguer.
Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.