Inici > Actualitat > Entrevistes > Entrevistes del 2014

Actualitat

Entrevistes

Entrevista amb Eudald Carbonell
Una sola dent permet explicar la història d'un món
Mar de 2014 / Per Clia Roca
Austràlia, Croàcia, Eritrea, Espanya, Estats Units, Etiòpia, França, Geòrgia, Itàlia, Marroc, Mèxic, Tadjikistan, Tanzània, Xina... Aquests són només alguns dels racons del planeta on l'arqueòleg, paleontòleg i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 1953), ha desenterrat part del nostre passat. Un torrent de coneixement inexhaurible al qual podem apropar-nos de la mà del nou grau d'Antropologia i Evolució Humana URV-UOC, dissenyat i impartit per totes dues universitats en les modalitats semipresencial i en línia. Per bé que el seu càrrec com a codirector dels jaciments d'Atapuerca l'obliga a residir a Burgos, el febrer passat va participar a Barcelona en l'acte de presentació d'aquesta nova titulació.

Com afronta el repte d'impartir una disciplina basada en el treball de camp amb l'ajut de les TIC, tal com es farà a la UOC?

Aquesta pregunta és interessant. El coneixement es pot transmetre per via oral i mitjançant les noves tecnologies, però sempre s'haurà de sortir al camp per a posar-lo en pràctica. Aquest grau es pot cursar en línia, però també ha de tenir una part presencial per tal que sigui complet. De fet, no es tracta d'una formació filosòfica, sinó cientificotècnica.

Per tant, els estudiants tindran la possibilitat de fer pràctiques al llarg del grau.

Efectivament. És bàsic que hi hagi unes pràctiques que els permetin experimentar tot el que han après durant la carrera. Nosaltres els podrem proposar de participar en algunes de les excavacions que tenim a tot el món, però ells també podran cercar pel seu compte la manera d'experimentar en primera persona els coneixements adquirits.

Paradoxalment, la innovació i les TIC els ajudaran a mirar enrere. Quins beneficis aporta a la societat conèixer els nostres orígens?

Mirar enrere és fonamental per a conèixer experiències històriques, socials, econòmiques, ecològiques... Són fets empírics i experimentals, que han succeït, i que ens proporcionen molta informació per a la creació de protocols que poden ser útils per a afrontar situacions com les que ja han tingut lloc. Això és bàsic per al coneixement i la formació social, tant des del punt de vista històric com del futur. Per això, aquestes nocions haurien d'estar a l'abast de qualsevol persona.

Podem aprendre dels errors del passat gràcies a l'arqueologia i la paleoantropologia, doncs?

Sí. Les restes arqueològiques ens parlen de sobreexplotacions de l'ecosistema, de guerres fratricides...

O de rebellions de determinades classes socials, com en el cas de la cultura d'El Argar, a Almeria...

Exactament. La jerarquia és necessària per a organitzar l'espècie, però això pot provocar que, de vegades, la gent no se senti representada en un sistema. Tot plegat condueix al fracàs, al collapse de certs models d'organització social i a enfrontaments interns. La història ens ensenya a adaptar-nos a cada circumstància ecològica.

Recentment, ha publicat el llibre L'arqueòleg i el futur. Dos conceptes antagònics...

Penso en el futur perquè, al cap i a la fi, els nostres descendents formen part d'aquesta continuïtat històrica. I allò que cerquem els arqueòlegs és, precisament, les claus de la continuïtat, com vaig reflectir fa anys en el meu llibre Las claves del pasado. La llave del futuro (2000). Aquesta clau rau en les interaccions humanes, que es manifesten en tots els fenòmens coneguts.

Parlem ara d'Atapuerca. L'any passat es va posar en marxa un projecte per a connectar la Sima dels Ossos amb la Gran Dolina. Com està funcionant aquesta iniciativa?

Volem relacionar la Sima dels Ossos, que té mig milió d'anys, amb els jaciments de la Trinxera, que tenen la mateixa cronologia: entre 400.000 i 500.000 anys. El nostre propòsit és confirmar si les persones enterrades a la Sima dels Ossos eren les mateixes que vivien a la Gran Dolina. Relacionant-ne els registres arqueològics i paleontològics, podrem explicar com es desenvolupaven la vida quotidiana i les inhumacions. Hi estem treballant. Esperem obtenir-ne els resultats d'aquí a dos o tres anys.

A la Gran Dolina s'ha trobat el segon fòssil humà més antic d'Europa, i a la Sima dels Ossos, l'ADN mitocondrial més remot del món. Ens esperen més sorpreses?

Tant de bo. Atapuerca té unes característiques molt especials. Aquestes han estat les troballes més recents, però n'hi ha moltes més, com l'homínid més antic d'Europa, l'Homo antecessor; el cas de canibalisme més antic de la humanitat o la primera acumulació de cadàvers coneguda. Juntament amb la dent fòssil localitzada a Orce (Granada), aquests jaciments compten amb els espècimens més antics del continent.

Quina informació ofereixen les restes òssies fossilitzades?

Ens permeten estudiar la biocenosi, és a dir, el comportament dels éssers vius en un entorn determinat; la tanatocenosi, entesa com el procés de la seva mort, i la tafocenosi, que és el procés de fossilització i de la formació dels jaciments fòssils. Tots els organismes, vius o morts, ens proporcionen informació. Per exemple, si un os ha caigut a l'aigua, en té la marca corresponent. Si ha estat mossegat per un animal, en tindrà la incisió... A partir d'aquest fòssil, es pot reconstruir el context en què va viure el seu propietari. D'això se'n diu enginyeria inversa.

Una dent com la d'Orce ha de ser pràcticament un llibre obert...

Sí. Ens pot arribar a dir quin tipus d'aigua hi havia a la zona anys enrere, quin tipus d'alimentació va seguir l'espècimen al qual pertanyia, si havia patit estrès quan es va formar, si passava gana... En definitiva, ens aporta informació sobre tot tipus de pautes genètiques. Amb una sola dent es pot explicar la història d'un món.

Ha treballat a jaciments d'arreu del món. Quin ha estat el més especial?

Possiblement, Atapuerca. Hi porto trenta-cinc anys! De tota manera, també destacaria l'experiència d'excavar a Mèxic, a l'Àsia central i a Eritrea, on hi ha jaciments antiquíssims que ens parlen de l'origen de la humanitat. De tota manera, tinc la sensació d'haver arribat al final de un cicle. Em queden deu anys abans de jubilar-me, al llarg dels quals espero fer descobertes i treballs que ens permetin completar la visió de la humanitat.

No para.

Ara mateix tinc entre mans un munt de projectes. Massa. Potser n'hauria de fer menys, tot i que m'estic centrant en el d'Atapuerca, que és el més important.

Catalunya és un lloc especialment ric en jaciments ibers i romans. Quina és la salut de l'arqueologia a casa nostra?

Precisament vaig començar a fer pràctiques arqueològiques a Empúries. Tot i que jo m'he dedicat fonamentalment a jaciments prehistòrics, hi ha una riquesa extraordinària de jaciments històrics i protohistòrics. Catalunya és a la Mediterrània i a una zona de pas, i això la converteix en un lloc idoni per a fer arqueologia. Malgrat que la situació econòmica és difícil, s'hi estan excavant jaciments de moltes èpoques. Val la pena, perquè el nostre país amaga una història molt important.

Vivim temps durs per a la recerca i la cultura. Creu que les administracions hi estan prou sensibilitzades?

Les administracions sempre han estat molt reservades a l'hora d'invertir en arqueologia. Sempre s'han prioritzat les qüestions socials i les infraestructures. De tota manera, aquelles administracions que no dediquin diners a l'estudi de la història s'equivoquen en el seu plantejament, perquè la formació de les persones és el que fa que un país sigui diferent.

Què li manca per fer a Eudald Carbonell?

Tornar a Eritrea, on intentem trobar els homínids més antics del món i les seves indústries. I tornar a fer classe, perquè fins ara he estat dedicat a la recerca, al clúster d'Atapuerta. El meu projecte de vida és explicar el que he après, el que sé, el que conec, i compartir-ho, ajudant a integrar el coneixement en el futur de la nostra espècie. L'experiència és molt important. És la base d'explicar fenòmens, i per això, s'ha de traslladar a altres persones.

I en aquest sentit, imagino que la universitat exerceix un paper fonamental.

Sí: a més de coneixements, la universitat també transmet un missatge de perseverança als joves. L'evolució humana forma part d'un procés intellectual bàsic, que hauria d'explicar-se a les facultats tant de lletres com de ciències.

 

Perfil

  • Doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie, Pars VI (1986)
  • Doctor en Histria per la Universitat de Barcelona (1988)
  • Director de l'Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social (IPHES)
  • Catedrtic de Prehistria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des del 1999
  • Investigador principal del Grup d'Autoecologia Humana del Quaternari a la URV
  • Codirector dels jaciments d'Atapuerca, a Burgos, des del 1991
Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.