Actualitat

En un món cada vegada més urbà, «les ciutats són simultàniament l'escenari de les oportunitats i de les desigualtats», opina Jiménez Araya. Per a revertir aquesta situació –comenta– fa falta, «en primer lloc, fer visibles els més desfavorits mitjançant indicadors desagregats, per edat, sexe, ètnia, hàbitat i ingrés familiar. En segon lloc, les polítiques públiques han de situar els nens i nenes en un lloc de màxima prioritat, com els pilars del desenvolupament».

I és que les xifres són alarmants: «Encara que hi ha hagut un descens generalitzat de la mortalitat infantil, encara moren a l'any prop de vuit milions de nens menors de cinc anys (22.000 al dia), gairebé la meitat a Àfrica, l'epicentre del problema», constata l'expert de la UOC.

Polítiques públiques òptimes

Per a trencar el cercle viciós de la pobresa, Jiménez Araya proposa adoptar les següents polítiques públiques: «Atenció primària de salut, amb prioritat materno-infantil; educació pertinent per a la vida, especialment de les nenes; hàbitat digne (habitatge, aigua potable i sanejament higiènic), i seguretat alimentària».

Comptar amb ells

S'ha de protegir la infància perquè són la nova generació. «Aquest compromís local, nacional i internacional ha d'estar orientat en favor dels més pobres i exclosos però, sobretot, cal portar-lo a la pràctica comptant amb ells, amb la participació dels grups destinataris per a aconseguir la seva plena inclusió social com a ciutadans», conclou el consultor d'Unicef.

Els efectes de la crisi econòmica: 2,2 milions de nens pobres a Espanya

D'acord amb les últimes investigacions, s'han detectat «nous pobres», com a conseqüència de la recessió econòmica i les restriccions dels serveis socials bàsics, encara que, com explica Jiménez Araya, «les polítiques de benestar municipals i l'assistència de les ONG han pal·liat els pitjors efectes abans i durant la crisi».

Espanya, un dels països de la UE amb la taxa de pobresa infantil relativa més alta

«L'increment de retallades de la despesa pública en els dos últims anys 2010-2012 està agreujant la situació, com posa de manifest un informe recent d'Unicef (L'impacte de la crisi en els nens). La pobresa infantil afecta més de 2,2 milions de nens i representa el 26,2% dels menors de 18 anys. Espanya ocupa un dels llocs més alts dels països de la UE, solament per sota de Bulgària i Romania, en la lliga de pobresa infantil relativa», constata Jiménez Araya.

Sensibilitat ciutadana, sobretot dels més joves

D'acord amb enquestes recents sobre cooperació internacional promogudes per Unicef, «els espanyols consideren la pobresa i la desigualtat entre països rics i pobres com els problemes més importants a escala mundial i prop de les tres quartes parts recolzen l'ajuda al desenvolupament», apunta l'expert de la UOC.

A més, malgrat veure's desproporcionadament afectats per l'alta desocupació, «són els joves de 18-24 anys els que més desitgen un increment de l'ajuda internacional». De fet, «gairebé un terç del total dels enquestats opinen que els països d'Àfrica subsahariana han de rebre la major part de la cooperació, on prop de quatre milions de nens i nenes menors de cinc anys moren anualment per causes evitables», conclou Tomás Jiménez Araya.