• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Convencions formals
Referències bibliogràfiques

Criteris generals

A continuació es descriuen uns criteris generals per a distribuir la informació en les entrades bibliogràfiques.

Cal tenir en compte que aquestes normes no es poden aplicar de manera sistemàtica, perquè pot passar que el fet de voler-les seguir al peu de la lletra en tots els casos provoqui incoherències en la puntuació o faltes de sintaxi, com en el cas de fonts o referències dins del text o de lectures que es comenten o es recomanen en una explicació. En aquests casos no pot ser «obligatori» seguir l'ordre establert, suprimir parèntesis, etc., sinó que és prioritari que l'estructura resulti lògica i entenedora.


Models d'estructura

Cognom/s autor/a, (Inicial/s del) nom (any de publicació). Títol del llibre (edició, traducció de, volum, pàgines). Lloc: editorial («Col·lecció», núm.).

Cognom/s autor/a, (Inicial/s del) nom (any de publicació). «Títol de l'article». Nom de la publicació (núm., mes, pàg.). Lloc.



+ Torna al començament

Autors

Quan hi ha més d'un autor o autora, se separen els noms amb un punt i coma i es prescindeix de la conjunció copulativa i.

Ausubel, D. P.; Sullivan, E. V.

Quan l'autor citat és l'editor, compilador, coordinador, director, etc. de l'obra, a continuació del nom es posa l'abreviatura corresponent amb minúscula i entre parèntesis.

Nogué, Neus (coord.) (1998).


Hi ha d'haver coherència en la manera d'escriure els noms dels autors en una mateixa llista; és a dir, si se'n tenen uns de sencers i uns altres només amb inicials, sempre que es pugui es busquen els noms a què corresponen les inicials i es completen (Vilar, Pierre i no Vilar, P.) o, si no es poden completar, s'abreugen tots.

La inversió cognom + nom es fa quan es tracta d'una llista de bibliografia i només al començament de l'entrada bibliogràfica, ja que és útil per a fer l'ordenació alfabètica. Però no cal fer-la si dins la referència es repeteix el nom de l'autor o se'n citen d'altres ni quan la referència és, per exemple, el peu d'una citació textual o una lectura que es recomana de manera redactada. Tampoc no cal invertir el nom i el cognom quan la llista de bibliografia es fa seguint un criteri que no és l'ordre alfabètic.

Termes, Josep (1986). «De la revolució de setembre a la fi...». A: Pierre Vilar (ed.). Història de Catalunya...

«El nen ha de poder aprendre, ha de ser capaç d'imitar.»
James M. Baldwin (1902). Social and ethical interpretations in mental development. Nova York: Macmillan.

Quan se cita un autor dues o més vegades seguides o quan cal repetir-ne el nom en la mateixa referència, es torna a escriure el nom complet i no es fa servir el sistema de guió llarg ni extrallarg.

Per a fer referència a l'autoria d'una obra col·lectiva sense esmentar els noms dels autors, l'expressió que hi correspon és Diversos autors i no pas les abreviatures VV.AA. ni AA.VV.

Si hi ha més de tres autors, com a màxim se citen els tres primers i després es posa l'expressió i altres en rodona o et al. en cursiva.

Quan no hi ha menció d'autoria clara i quan la responsabilitat d'autor coincideix amb la responsabilitat editorial, se citen les obres directament pel títol.

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2009). Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut d'Estudis Catalans.

ISO 690: Information and documentation - Guidelines for bibliographic references and citations to information resources (2010). International Organization for Standardization.

 

+ Torna al començament

Any

L'any d'edició es col·loca immediatament després del nom de l'autor. A vegades interessa indicar l'any de la primera edició i el de l'edició a què es fa referència. En aquest cas, la informació es pot estructurar de dues maneres diferents, segons com es vulgui.

Broadbent, Donald E. (1983). Percepción y comunicación (ed. original 1958). Madrid: Debate.

Broadbent, Donald E. (1958). Percepción y comunicación. Madrid: Debate, 1983.


És més habitual, però, posar el número d'edició de l'obra consultada (si és la primera, no s'indica) després del títol de l'obra, entre parèntesis i fent servir l'ordinal abreujat.

Pujol, Josep M.; Solà, Joan (2000). Ortotipografia. Manual de l'editor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic (3a. ed., rev.). Barcelona: Columna.

 

+ Torna al començament

Títol

El títol i, si n'hi ha, el subtítol d'una obra s'inclouen en la referència bibliogràfica corresponent escrits en cursiva.

Si cal, el títol d'una obra o d'un altre tipus de document que no s'hagi publicat en català pot anar seguit de la traducció corresponent, entre claudàtors i amb cometes simples.

Motivation, Konflikt und Handlungskontrolle ['Motivació, conflicte i control de l'acció'].


Els capítols d'un llibre s'escriuen en rodona i entre cometes.

Velaza, Javier (2002). «Darrers avenços en la investigació sobre la llengua ibèrica». A: Diversos autors. Els substrats de la llengua catalana: una visió actual (pàg. 11-32). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans («Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura», 1).

 

+ Torna al començament

Editorial i lloc d'edició

Si l'edició ha anat a càrrec de dues institucions o més de dues, s'indiquen separades amb una barra inclinada.
Quan la responsabilitat d'autor coincideix amb la responsabilitat d'editorial, se citen les obres directament pel títol.

Proposta d'abreviatures, sigles i símbols (1990). Barcelona: Universitat de Barcelona, Servei de Llengua Catalana.


El nom de la col·lecció es posa entre cometes i amb majúscula (tant els substantius com els adjectius).

Alberich, Joan; Ros, Montserrat (1993). La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana («Biblioteca Universitària», 13).

Formació del plural dels manlleus (1992). Barcelona: Termcat / Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura («Criteris Lingüístics per a la Terminologia», 4).


Els noms dels llocs d'edició s'han de traduir i, quan n'hi ha dos o més, s'han de separar amb una barra inclinada.

Londres / Nova York: Routledge.



+ Torna al començament

Citació d'obres, documents, etc. en un text

Quan dins d'un text hi ha una referència bibliogràfica, no es fa la inversió de nom i cognom de l'autor o autora ni es posa el cognom tot amb majúscules ni versaletes.


+ Torna al començament

Citació d'obres, documents, etc. en una traducció

Quan en textos catalans apareixen referències de títols d'obres, conferències, ponències, etc. en una llengua que no fa servir els mateixos criteris de convencions formals que el català, es respecta la manera de la llengua original, sempre que hi hagi coherència.

A l'últim congrés celebrat amb el nom de Consciousness Reframed ['Consciència Reformulada'], en una ponència titulada «Not Science, or History: Post Digital Biological Art and a Distant Cousin» ['Ni ciència ni història: art biològic postdigital i un cosí llunyà'], explicava que...


+ Torna al començament