• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Criteris lingüístics
Gramàtica

Adverbis

Alguns dels principals adverbis

De manera
  • com, bé, així, a poc a poc, de pressa, arran, sobretot, de mica en mica. 
  • Formats per adjectiu en femení + -ment: malament, sàviament, lleument, comunament, difícilment, contínuament, etc.
De lloc on, aquí, allà, ençà, (a) dalt, (a) prop, lluny, enllà, pertot, enlloc, avall.
De temps ara, quan, després, demà, ahir, avui, sovint, de tant en tant, enguany, suara.
De quantitat molt, poc, massa, gaire, força, qui-sap-lo, prou, que, gens, tant, tan.
D'afirmació sí, prou, també, àdhuc, així mateix, sens dubte, i tant, de debò, ben segur.
De negació no, tampoc, no [...] pas, i ara!, de cap manera.
De dubte potser, tal vegada, tal volta, a la millor, si molt convé, qui sap, per ventura.

 

+ Torna al començament

Observacions

  • Quan hi ha més d'un adverbi en -ment, es poden deixar tots sencers o suprimir el sufix de tots llevat del primer, que ha de ser sencer. De totes maneres, la supressió del sufix -ment es fa en escrits més formals.

L'esdeveniment l'ha afectat físicament i psíquicament [o físicament i psíquica] [i no pas física i psíquicament].

Amb aquesta carta us volem saludar efusivament i afectuosament [o efusivament i afectuosa] [i no pas efusiva i afectuosament].

Procuren mantenir l'ordre estrictament i severament [o estrictament i severa] [i no pas estricta i severament].


  • Els adverbis  i malament prenen les formes ben i mal, respectivament, quan precedeixen el mot que modifiquen.

Tot el que hi ha mal escrit s'ha de refer [i no pas malament escrit].

És ben fet, però encara no ho podem ensenyar [i no pas bé fet].


  • Amb les partícules mai, res, ningú, enlloc, tampoc, cap, gens (i les expressions en ma vida, en sa vida, ni un, ni l'una ni l'altra, etc.), si són en frase negativa, es posa l'adverbi no, ja que aquestes partícules per elles mateixes no tenen sentit negatiu, fora que vagin soles, sense formar part d'una frase. Tanmateix, cal recordar que sense no forma part d'aquest grup i, per tant, no s'hi ha d'afegir l'adverbi no.

La participació decau si ningú no vetlla perquè es mantingui [i no pas ningú].

Mai no el podran vèncer mentre estigui alerta [i no pas Mai].

És un mal que cap remei no pot guarir [i no pas cap remei].

Els gitanos, que tampoc no són tants, sempre són nombrosos [i no pas tampoc].

En sa vida no ha sabut respectar els altres [i no pas En sa vida].

Enlloc no va ser tan feliç com en aquell poblet [i no pas Enlloc]
 


  • Amb els adverbis de dubte (potser, tal vegada, probablement, etc.) el verb ha d'anar en indicatiu i no pas en subjuntiu.

Tal vegada s'equivoca, però l'heu d'ajudar [i no pas s'equivoqui].

Així que hi sigui tothom comença, perquè potser jo arribaré tard [i no pas arribi].
 


  • S'han de fer servir les formes genuïnes d'adverbis o expressions adverbials (dret, a poc a poc, de mica en mica, com a màxim o a tot estirar, per força, de cara enlaire, a vegades, etc.) en comptes de les que són calcades incorrectament del castellà (de peu, poc a poc, mica en mica, com a molt, a la força, de cara per amunt, en ocasions, etc.) i s'han de distingir mentrestant de mentre, a dalt i a baix d'amunt i avall, massa i molt de gaire, força de molt, etc.

Les coses van anar canviant a poc a poc [i no pas poc a poc].

Com a màxim [o A tot estirar] n'admetran tres [i no pas Com a molt].

Si no ho volen fer de grat, ho faran per força [i no pas a la força].

Immediatament van posar el ferit de cara enlaire [i no pas de cara per amunt].

Moltes vegades rebreu un fitxer adjunt amb el missatge [i no pas En moltes ocasions].

Tothom mirava l'actuació. Mentrestant, el lladre anava fent feina [i no pas Mentre].

Estudiar no li ha agradat mai gaire [i no pas massa ni molt].

En aquest sentit, la situació actual no ha canviat gaire respecte a la de fa tres-cents anys [i no pas molt ni massa].

En aquesta pàgina, si anem més avall, trobarem l'enllaç que ens interessa [i no pas a baix].

 

+ Torna al començament