Preposicions i locucions prepositives

Febles (sense accent tònic) a, amb, de, en, per, per a
Fortes (amb accent tònic) Simples abans, arran, arreu, contra, dalt, damunt, darrere, davall, davant, deçà, dellà, després, dins, dintre, durant, enfront, enmig, entorn, entremig, entre, vers / envers, excepte, fora, llevat, lluny, malgrat, menys, mitjançant, prop, rere, segons, sense, sobre, sota, tret, vora
Compostes cap a, com a, des de, fins a
Principals locucions prepositives a base de / a còpia de, a causa de / degut a, a conseqüència de, a diferència de, a excepció de, a falta de, a favor de, a part de, a l'entorn de / al voltant de, al llarg de, a força de, a manera de / a tall de, a menys (de) que, a nivell de, a partir de, a pesar de, a propòsit de, a través de, abans de, al costat de, arran de, amb relació a / en relació amb, d'aquí a, dalt (de), damunt (de), darrere (de), davant (de), de cara a, després de, dins/dintre (de), en comptes de, enfront de, enmig de, entorn de, excepte, fora de, igual que, llevat (de), lluny de, mitjançant, pel que fa a / quant a, per mitjà de, per part de, (a) prop de, respecte a / respecte de, sobre (de), sota (de), tocant a, tret (de), (a la) vora (de)...

Accediu a la GBU per consultar la classificació de les locucions prepositives pel seu significat.

Observacions

S'han de fer servir les preposicions o locucions prepositives amb criteris de correcció i adequació.

  • La locució prepositiva a nivell (de) és adequada amb sentit físic per expressar 'una situació al mateix pla horitzontal' (Aquesta nit pot arribar a nevar a nivell del mar) però no és adequada amb valor figurat. Amb aquest valor podem recórrer a una altra preposició o locució prepositiva o un adverbi, segons el cas. Sovint n'hi haurà prou amb eliminar la locució.

        Col·locarem els quadres de l'exposició a nivell de la vista perquè el públic els pugui admirar bé [correcte].

    Pel que fa a recursos destinats a investigació, les mancances encara són més greus [i no pas a nivell de].

    Aquesta escola de negocis és famosa mundialment [i no pas a nivell mundial].

    Cal que resolguem de seguida els problemes administratius [i no pas a nivell administratiu].

  • Amb el sentit d'igualtat, la locució prepositiva més adequada en els registres formals és igual que. Cal reservar per als registres molt formals la locució a l'igual de i evitar la locució híbrida *a l'igual que, que és incorrecta.

        Igual que les millors universitats d'Europa, la UOC té una concepció de l'ensenyament que dona protagonisme a l'estudiant [millor que a l'igual de i no pas a l'igual que].

  • Amb sentit temporal, la construcció a falta de + període de temps no és adequada en registres formals com l'acadèmic. Amb aquest sentit podem fer servir la construcció quan + verb conjugat + període de temps.

        La confirmació que hi assistiria el conseller d'Investigació i Ciència va arribar quan faltaven dos dies perquè comencés el congrés [i no pas a falta de].

  • Vers i envers poden tenir un sentit posicional o físic; amb aquest valor, però, el seu ús queda restringit als registres molt formals. Amb aquest sentit, és millor fer servir, segons els casos, a, cap a, per, etc.

        L'aulari donarà a la plaça i tindrà molt bona il·luminació [millor que vers la plaça].

    El poeta va marxar a / cap a l'exili el febrer del 1938 i no se'n va tenir cap més notícia fins al final de la guerra [millor que vers l'exili o envers l'exili].


    En sentit abstracte o figurat ('en allò que concerneix algú o alguna cosa') vers i envers són preposicions adequades.

        Tot això es fa caminant i suscitant la curiositat envers el futur [millor que cap al].

    El rector va mostrar el seu agraïment envers el catedràtic [millor que cap al].

  • No s'ha d'abusar de la locució prepositiva cap a en detriment de per o amb.

        Té molt de respecte pels clàssics [i no pas cap als].

    Trien empreses que tinguin una sensibilitat especial amb el Tercer Món [i no pas cap al].

  • Així mateix, amb el sentit d'oposició, la preposició llatina versus (abreujada vs o vs.) és adequada en alguns llenguatges d'especialitat, però en registres formals com l'acadèmic cal no abusar-ne; és millor optar per preposicions o locucions prepositives més clares i adequades com contra o enfront de. Sovint també serà una bona solució la conjunció disjuntiva o. D'altra banda, no s'ha d'abusar de la preposició davant amb aquest mateix sentit d'oposició per no empobrir semànticament el text.

        Pel que fa a la qüestió dels drets dels ciutadans enfront del manteniment de l'ordre, què ha de prioritzar un bon governant [i no pas versus el ni davant del]?

    Coneixement passiu o experiència viscuda? El dilema a les aules del segle xxi està servit [i no pas vs. ni davant d'].

  • Les locucions arran de i a causa de són adequades amb sentit causal. Cal evitar la forma incorrecta *arrel de. D'altra banda, no s'ha d'abusar de la preposició després amb aquest mateix sentit per no empobrir semànticament el text.

        Les protestes populars es desfermaren arran de la detenció de l'activista LGTBI [i no pas arrel de ni després de].

    La connexió a internet al campus va estar interrompuda durant dues hores a causa d'un tall en el fluid elèctric [i no pas després d'].

  • La locució prepositiva a base de és correcta quan significa 'prenent com a fonament'. Amb el sentit d'insistència o repetició les locucions prepositives adequades són a còpia de i a força de.

        Se servirà un àpat a base de peix i verdures fresques [correcte].

    A còpia d'insistir [i també A força d'] en les seves reclamacions, les sufragistes aconseguiren que les dones poguessin votar [i no pas a base d'].

  • Amb el sentit de 'tenint com a base o element de referència' no és adequada la locució *en base a. Amb aquest sentit podem recórrer a locucions com ara d'acord amb, a partir de / partint de o segons, entre d'altres.

        D'acord amb la normativa, aquest any cal renovar dues vocalies [i no pas en base a].

    Aquesta afirmació no és fàcil d'argumentar partint dels postulats econòmics habituals [i no pas en base a].

    Segons els resultats que ofereixi l'estudi, prendrem una decisió o una altra [i no pas en base a].

  • Amb valor gramatical, en els registres formals com l'acadèmic fem servir les locucions prepositives en relació amb i amb relació a. La construcció híbrida *en relació a no és adequada.

        En relació amb els nous pressupostos, el diputat va formular un seguit de preguntes parlamentàries [i no pas en relació a].

    Amb relació a això, us hem de dir que hi estem plenament en desacord [i no pas en relació a].

  • Per no recarregar innecessàriament el text, no s'ha d'abusar de per mitjà de, a través de, mitjançant amb el valor de amb o per.

        Només hi poden aspirar els estudiants que obtinguin, per convalidació o adaptació, un mínim de trenta crèdits [millor que per mitjà de o a través de].

    Si no trobeu la informació que cerqueu, la podeu demanar amb aquest formulari [millor que mitjançant o a través d'].

    El pagament es farà efectiu per transferència bancària [millor que a través de].

  • S'ha d'evitar l'ús d'una preposició per una altra, a vegades per calc d'altres llengües.
  • No s'ha de fer servir sota per amb:

    Volen saber amb quins criteris es decideix quins estudis s'oferiran [i no pas sota].

    Amb el lema "Endavant", aquest seminari va aplegar representants de diverses universitats [i no pas Sota].

  • No s'ha d'abusar de dins (de) per en o a:

    Tenen àmplia experiència i prestigi en el sector [millor que dins].

    Formarà professionals competents en l'àmbit de la societat de la informació [millor que dins].

  • L'ús de la preposició sobre és adequat amb el sentit de 'superioritat' o 'prevalença' i el de sota (i no pas baix), amb el sentit de 'inferioritat' o 'sotmetiment':

    La voluntat de la majoria ha de prevaler sobre els capricis d'uns pocs [correcte].

    La llengua catalana a Menorca va patir molt sota la influència de l'anglès durant el domini britànic de l'illa [correcte].

    L'art i la cultura ressorgiren a Florència sota la protecció dels Médici [i no pas baix].

+ Torna al començament

  • En registres formals com l'acadèmic, les preposicions en i amb es canvien per a o de davant d'infinitiu.

        Tenim molt d'interès a complir els nostres compromisos [i no pas en complir].

    La proposta concreta consisteix a incorporar les aplicacions mòbils a l'aula com una eina didàctica més [i no pas en incorporar].

    La majoria d'estudiants es van mostrar d'acord a fer una pausa [i no pas amb fer].

    Compte, però, a demanar el mateix a tots dos llocs [i no pas amb demanar].


    Amb tot, la preposició amb es manté davant d'infinitiu en la construcció tenir a veure.

        Fer vaga no té res a veure amb manifestar-se: es pot fer vaga i no participar en les mobilitzacions.


    D'altra banda, amb tenir-ne prou i haver-n'hi prou són possibles les dues preposicions.

        En té prou amb / de dormir cinc hores al dia.

    No n'hi ha prou de / amb estudiar a casa, també cal estar atent a classe.

  • Totes quatre preposicions (en, a, de i amb) s'elideixen davant la conjunció que. De vegades cal incloure algun altre element, com ara el fet, la possibilitat, la idea, el dret..., per evitar una oració estranya o forçada.

        En cas que no hi estigueu d'acord, trobarem una altra solució [i no pas de que].

    Us ho diem amb l'esperança que aquesta lamentable situació no es torni a produir [i no pas de que].

    Ens han informat que els problemes de connexió provenen de la companyia telefònica [i no pas de que].

    No hi ha manera que funcioni [i no pas de que].

    La major part d'usuaris coincideixen a dir que no hi poden establir connexió [millor que coincideixen que i no pas coincideixen en que].

    No entenem que les autoritats es despreocupin del fet que el personal docent reclami unes condicions de treball dignes [millor que es despreocupin que i no pas es despreocupin de que].

+ Torna al començament

El complement directe s'introdueix en general sense la preposició a. Entre els verbs que hem triat per als exemples n'hi ha uns quants que se solen construir erròniament amb les preposicions a.

El nombre d'hores de son afecta el rendiment escolar [i no pas al rendiment].

Trobareu la periodista a la sala de premsa [i no pas a la periodista].

Anirem a veure el rector i li exposarem les nostres propostes [i no pas al rector].

El professor informa els estudiants de la difusió d'un manifest [i no pas als estudiants].

Van convidar els antics alumnes a l'acte del centenari [i no pas als antics alumnes].

Amb aquest projecte volen ajudar les persones discapacitades [i no pas a les persones].

Aquest problema no preocupa la direcció de l'escola [i no pas a la direcció].

Saludem les persones que ens han donat la benvinguda [i no pas a les persones].

Amb tot, hi ha casos en què el complement directe ha de portar la preposició a obligatòriament.

CD amb preposició a obligatòria Exemples
Si el CD és un pronom fort (que sol estar duplicat per un pronom feble) Aquest problema m'afecta a mi i t'afecta a tu.
Si el CD està duplicat per un pronom feble de primera o segona persona del plural

Ens demanen als estudiants de quart a la sala de conferències. Som-hi?

La lectura del Tirant lo Blanc us tindrà a tots ocupats durant la Setmana Santa.
En les expressions recíproques com l'un a l'altre Es dedicaven retrets les unes a les altres i això va posar fi a la unitat d'acció del moviment feminista.
Amb molts, pocs, bastants, uns quants, uns, uns altres, etc.) en funció pronominal, sempre que no hi hagi el pronom en

Segurament aquesta decisió sorprendrà a molts [però en sorprendrà molts].

Així ajudarem a uns quants sense perjudicar tota la classe [però n'ajudarem uns quants].

Potser acontentarem a alguns, però deixarem insatisfets a uns altres [però n'acontentarem alguns... en deixarem insatisfets uns altres].
Amb el relatiu qui, sobretot –però no només– quan el verb és psicològic (agradar, molestar, preocupar, alegrar, odiar, admirar, etc.)

La mesura va molestar a qui hi estava en contra.

La notícia de la legalització de l'eutanàsia alegrarà a qui l'esperava: tantes i tantes persones que pateixen.

Homenatjarem el doctor a qui la seva universitat va relegar a l'oblit.
Per evitar ambigüitats, amb el relatiu el qual i els interrogatius i exclamatius qui, quins i quants

Parlaré amb l'estudiant a la qual va agredir la seva companya (l'estudiant va ser agredida [diferent de 'Parlaré amb l'estudiant, la qual va agredir la seva companya' (l'estudiant va ser agressora)].

A qui ha convocat la professora? (la professora ha convocat) [diferent de 'Qui ha convocat la professora?' (la professora ha estat convocada)].
Quan hi ha alteració de l'ordre bàsic de l'oració (subjecte - verb - complements)

Substituirà al professor malalt la professora de matemàtiques.

A molts docents el xivarri a l'aula els molesta.
En oracions coordinades i comparatives sense verb explícit Els advocats van veure els testimonis, però els testimonis als advocats no.

En altres casos la preposició a amb CD és optativa.

CD amb preposició a optativa Exemples
Amb els quantificadors tothom, cada u, cadascú, qualsevol, ningú, algú, etc.

El nombre d'hores de son afecta a tothom [i també 'afecta tothom'].

Si ho feu així no incomodareu a ningú [i també 'no incomodareu ningú'].
Amb el relatiu qui sense antecedent explícit Trobarem a qui va promoure el boicot [i també 'Trobarem qui'].

En oracions coordinades i comparatives amb verb explícit

T'han convocat a tu i als teus companys [i també 'a tu i els teus companys'].

+ Torna al començament

Els complements verbals s'han d'introduir amb la preposició correcta i no fer-ne servir una per una altra: advertir (una cosa a algú o bé algú d'una cosa), avisar (algú d'una cosa), col·laborar amb (algú), col·laborar en (alguna cosa), contribuir a, emparar-se amb ('protegir-se'), escapar-se de, participar de ('compartir'), participar en ('prendre part'), respondre a (algú o una qüestió).

Cal que els monitors adverteixin el perill de perdre's a la canalla.

Cal que els monitors adverteixin la canalla del perill de perdre's.

Cal que els monitors avisin la canalla que es poden perdre.

Cada any col·laborem amb la Fundació Enriqueta Villavecchia.

Cada any col·laborem en els programes de la Fundació Enriqueta Villavecchia.

Amb la publicació d'aquesta obra contribuïm a la difusió de la cultura [i no pas contribuïm en].

S'ha emparat amb la coneixença del cap de secció perquè no el fessin fora de la feina [i no pas S'ha emparat en].

Els canvis continus d'identitat li havien permès escapar-se del setge de la policia [i no pas escapar-se al ni escapar al].

Vam poder participar de l'alegria del moment [i no pas participar a ni participar en].

S'hi explica com es pot participar en la tertúlia [i no pas participar a ni participar de].

Va respondre al seu interlocutor que no volia entrar en polèmiques.

Va respondre a les preguntes dels periodistes amb evasives.

Va respondre a les insinuacions del president amb unes declaracions breus però contundents.

En els complements verbals introduïts amb una preposició s'han de tenir en compte, però, els fenòmens d'alternança i elisió de preposicions davant d'infinitiu i la conjunció que.

+ Torna al començament

La preposició de introductora de complements regits (diferent de, olor de...)

S'han d'introduir amb la preposició de, i no pas a, certs complements regits, que per influència del castellà se solen construir malament (avió de reacció, contradictori de, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, repàs de, treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
 

Des del seu despatx se sent molta olor de menjar [i no pas olor a].

Tenir por del desconegut és una reacció humana ben comprensible [i no pas por al].

Sempre ha volgut estudiar una carrera diferent de la que ha fet [i no pas diferent a].

El jurat fa una menció especial de l'obra d'aquesta estudiant [i no pas menció especial a].

Cal fer un repàs dels continguts que s'hagin de publicar [i no pas repàs als].

Això no implica cap increment de les despeses del web [i no pas increment a].

La solució d'aquest problema no sembla complicada [i no pas solució a].

La preposició de amb sentit partitiu

Cal afegir la preposició de amb sentit partitiu:

  • davant dels adjectius que van després d'un quantitatiu, un numeral o un indefinit:

        En l'informe es considera que hi va haver quaranta-dos ferits lleus i dos de greus [i no pas dos greus].

    Hem anat a veure pessebres i hem fet fotos d'alguns de ben macos [i no pas d'alguns ben macos].

    Van parlar tres escriptores kurdes, dues d'alemanyes i una de catalana [i no pas dues alemanyes i una catalana].

  • davant dels adjectius que es refereixen a noms representats pel pronom feble en:

        A aquests textos se n'hi han afegit d'inèdits [i no pas inèdits].

La preposició de i l'indefinit altres

Hi ha casos en què l'indefinit altres pot anar precedit del determinant uns/unes o de la preposició d'.

Quan el nom que acompanya altres és explícit

altres, uns/unes altres [millor que d'altres]

Si no us agraden les que hem presentat, tenim altres propostes [i també unes altres propostes; millor que d'altres propostes].
Quan el nom que acompanya altres és el·líptic

altres, uns/unes altres [millor que d'altres]

Això ho deia el rector de la UAR i també altres [i també uns altres; millor que d'altres].
Quan el nom que acompanya altres està representat pel pronom en

uns/unes altres, d'altres

Si no us agraden les propostes que hem presentat, en tenim unes altres [i també d'altres; no pas altres].
Quan el complement que porta altres és introduït per una preposició

altres, uns/unes altres

Porto els exàmens per als alumnes d'aquesta aula i per a altres alumnes [i també per a uns altres alumnes; no pas per a d'altres alumnes].

Examinarem les mostres amb aquest microscopi i amb altres instruments [i també amb uns altres instruments].

Orientaré la meva carrera professional cap a altres indrets [i també cap a uns altres indrets].

+ Torna al començament

Les preposicions per i per a davant de SN, adverbis i conjuncions

  • La preposició per serveix per expressar les nocions d'agent, causa, mitjà, intenció, opinió, concessió, manera, trajecte, localització espacial, durada i localització temporal.

        Sembla estrany que tota aquesta obra hagi estat feta per una sola persona [agent].

    Ho van agafar per necessitat [causa].

    Volen fundar una organització d'entitats per la independència judicial [causa; i també per a la independència judicial, finalitat].

    Això ho heu de comunicar per correu electrònic [mitjà].

    Als matins treballa i als vespres estudia per advocat [intenció; i també per a advocat].

    Per l'Antoni, l'única solució és que desestimem el projecte i tornem a començar [opinió; i també Per a l'Antoni].

    Per l'edat que té, està prou eixerit [concessió; i també Per a l'edat que té].

    Ens vam trobar a la porta per casualitat i li vaig donar l'expedient [manera].

    Passeu per la vora del riu i arribareu a la biblioteca [trajecte].

    Hi havia llibres per tota la taula [localització espacial].

    M'han contractat per un any com a lector de català a la Universitat de Glasgow [durada].

    Per Pasqua molta gent fa vacances llargues [localització temporal].

    A més, la preposició per introdueix complements de règim en una sèrie de verbs: apostar, caracteritzar-se, decidir-se, lluitar, etc. Igualment, per introdueix el complement d'alguns noms i adjectius relacionats amb els verbs anteriors: aposta, admiració, esforç, etc.

        Aposten per la millora contínua. / Han fet l'aposta per la qualitat.

    El projecte es caracteritza per la creativitat.

  • La preposició composta per a serveix per expressar les nocions de destinatari, finalitat, utilitat, intenció, opinió, concessió i límit temporal posterior.

        Hi ha ofertes exclusives per als socis de l'entitat [destinatari].

    Estem estalviant una quantitat cada mes per a la jubilació [finalitat].

    Es crearà una comissió mixta per al seguiment del conveni [finalitat].

    Volen fundar una organització d'entitats per a la independència judicial [finalitat; i també per la independència judicial, causa].

    Sopar poc i d'hora és un bon remei per a l'insomni [utilitat].

    Als matins treballa i als vespres estudia per a advocat [intenció; i també per advocat].

    Per a l'Antoni, l'única solució és que desestimem el projecte i tornem a començar [opinió; i també Per l'Antoni].

    Per a l'edat que té, està prou eixerit [concessió; i també Per l'edat que té].

    Ens han de tenir la feina feta per al dia 9 de setembre / per a dimecres / per a demà / per a abans de Pasqua / per a quan els la demanem [límit temporal posterior].

Les preposicions per i per a davant d'infinitiu

  • La GIEC dona tres sistemes diferents. A la UOC optem per fer servir sempre la preposició per davant d'infinitiu (d'acord amb els parlars orientals i part del nord-occidental), amb independència de la noció que expressin.

        Li han retirat el carnet per conduir ebri.

    Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats.

    En aquest país es revolten per aconseguir drets democràtics.

    Ens posem a la vostra disposició per atendre-us des de casa.

    No ha pogut sortir perquè encara tenia molts exàmens per corregir.

    Per acabar, podem dir que encara no s'han assolit els objectius.

    Es redueix el nombre de clics necessaris per arribar a llegir els missatges.

    Les vostres aportacions són fonamentals per aconseguir un bon desenvolupament del nostre campus virtual.

    Li explicaran totes les eines que té a l'abast per poder seguir bé els estudis.

    Aquí tenim el terme per designar aquesta figura.

    Per resoldre el problema, l'has de plantejar bé.

    El curs vinent serà massa aviat per valorar el resultat d'aquest canvi.

    Vegeu els altres dos sistemes.

+ Torna al començament

L'ús de les preposicions a i en en expressions de lloc té a veure amb el caràcter dinàmic (generalment a) o estàtic (generalment en) de la situació a què fem referència. En els casos de doble possibilitat, utilitzarem preferentment la preposició indicada en primer lloc.

  Situacions
Dinàmiques Estàtiques
Amb topònims i llocs únics o coneguts pels interlocutors (incloses publicacions, canals de comunicació diversos i internet)

Anirem a Girona / a classe / a missa / a música.

Per inscriure-us, aneu a l'apartat Inscripcions de la pàgina web del seminari.

Els millors equipaments són a Barcelona.

És a classe / a música fins a l'hora de sopar.

Trobareu resposta a tots els dubtes a la pàgina PMF del nostre web.

A/en la Barcelona d'entreguerres les posicions es van extremar.
Amb SN amb article definit Anirem a l'aula i allí parlarem. La biblioteca és a/en la planta baixa.
Amb SN amb article indeterminat, l'indefinit algun i demostratius

Anirem a/en una aula i allí parlarem.

Anirem a/en alguna banda i allí parlarem.

Anirem a/en aquella aula i allí parlarem.
El públic que no va cabre a l'auditori seia en/a unes grades a l'exterior.

No farem nit en/a algunes ciutats.

Dormiren en/a aquell hotel de vora el Danubi que ens va agradar tant.
Amb SN amb numerals Viatjarem a tres països en set dies. No puc ser a/en dos llocs alhora.
Amb SN amb
quantitatius i indefinits

Viatjarem a tots aquests països en deu dies.

No he viatjat a cap
d'aquests països.

He viatjat a qualsevol d'aquests països.

Viatjarem a certs països en què les llibertats civils estan amenaçades.

En/a tots els hotels ens estarem a mitja pensió.

No trobareu un altre professor com ell en/a tot
el país.

Me'l trobo a tot arreu.

Vaig conèixer una gran quantitat de departaments universitaris i vaig poder investigar en molts.

És capaç d'estudiar en/a qualsevol banda.

Aquestes plantes es cultiven en/a certs indrets amagats.
SN amb interrogatiu A quina facultat aneu a fer les proves d'accés? A/en quina facultat són les proves d'accés?
En expressions de lloc amb sentits vagues, figurats i allunyats del sentit físic clar

Amb ell aniria a la fi del món.

Si aneu directament a Zygmunt Bauman veureu que la citació és errònia.

Això no pot tornar a passar en el futur.

El principal repte està en la implicació dels estudiants.

Treballa a/en la sanitat pública i també té consulta privada.

+ Torna al començament

Les expressions temporals solen fer la funció d'adjunt del predicat (és a dir, afecten el verb), tot i que de vegades també poden fer altres funcions, com ara la de subjecte ('L'octubre passat va ser el més calorós des que es tenen dades en aquest observatori') o d'atribut ('El mes d'octubre més calorós des que es tenen dades en aquest observatori va ser l'octubre passat'). En aquest apartat ens referim només a les expressions temporals quan fan d'adjunt del predicat.

En principi es fa servir a en sentit puntual i en en sentit duratiu per referir-nos a parts del dia, mesos, estacions de l'any.

Vindran a les cinc / a la tarda / al (mes de) gener / a l'estiu [sentit puntual].

Ho faré en un matí /una setmana / en els propers mesos [sentit duratiu].

També es fa servir a per expressar terme final.

Arribaran a fi de mes / d'aquí a tres setmanes.

Ara bé, es fa servir en en sentit puntual davant de substantius, qualificatius, demostratius, indefinits, numerals ('En dies així tot surt al revés', 'Va nevar en plena primavera', 'En aquell temps tot eren vagues i manifestacions') i davant d'infinitiu en oracions temporals ('El va trobar en entrar al despatx').

S'elideix la preposició quan s'indica un temps concret, determinat, és a dir, quan el substantiu indicador de temps:

  • És precedit per un determinant indefinit ('un matí', 'algun dia').
  • És precedit per un demostratiu ('aquest vespre', 'aquest any').
  • Té algun complement ('el mes entrant', 'la tardor passada', 'el juny vinent', 'el juny del 1978', 'l'any 2001', 'el 2001').

Els segles, però, han d'anar amb la preposició a [o en] ('al segle xx / en el segle xx').

A més, poden anar amb la preposició a o sense les expressions del tipus 'els/als anys vint', 'som (a) dimarts' i les distributives 'cinc vegades (a) l'any', 'quatre dies (a) la setmana'. També admet la preposició per l'expressió de la freqüència ('Quatre dies per setmana').

Període Amb preposició o sense Exemples
períodes superiors a l'any (bienni, dècada, època, segle, mil·lenni...) amb preposició (a o en)

Amèrica fou descoberta al segle xv
[i també en el segle XV].

Ens vam conèixer a la dècada dels anys noranta [i també en la dècada dels anys noranta].

Ens vam conèixer en aquella època.

La pesta es va apoderar diversos cops d'Europa a l'Edat Mitjana [i també en l'Edat Mitjana].

No es pot fer gaire cas del que diuen els polítics en període d'eleccions.
anys i períodes equiparables (curs, temporada...) sense preposició

L'any / El 1640 esclatà la guerra dels Segadors.

Clara Campoamor va néixer l'any / el 1888.

Acabaré el grau el curs vinent.

Vam ser campions la temporada
2017-2018.
amb preposició (en) Sempre deixem el camp en guaret en any de traspàs [i també l'any / els anys de traspàs].
estacions i períodes plurimensuals amb preposició (a, en o per) A l'estiu hi fa una calor espantosa, en aquesta aula.

Renovaran l'estoc a la primavera.

Anirem a Mont-real per Pasqua.
sense preposició És molt difícil fer activitats a l'aire lliure els hiverns com aquest [i també en hiverns com aquest].
mesos amb preposició (a o per)

Al (mes de) juny hauran de pensar el programa de l'hivern.

Al febrer tenim dos dies de festa.

Diu que vindran pel maig, però ves a saber quin dia exactament.

A l'octubre hi ha molts aiguats.
sense preposició

Hi haurem d'anar el mes entrant.

El juny vinent no farem vacances.

Ens vam casar el juny del 1978.

Va marxar l'octubre de l'any passat.

El (mes de) setembre vinent començaran dues noves carreres.
setmanes i quinzenes sense preposició

Ens examinarem la setmana entrant.

Els esperem la primera quinzena d'agost.
dies del mes sense preposició

Vindran l'1 de juliol.

Van signar el conveni el dia 1 de desembre.

Els col·laboradors haurien de cobrar el 10 de cada mes.
dies de la setmana com a substantius, amb article i sense preposició

El diumenge 12 de febrer serà el seu aniversari.

La sessió es farà el divendres vinent.

Les sessions se celebren els divendres.
com a adverbis (és a dir, quan vol dir el dia de la setmana immediatament anterior o posterior), sense article ni preposició

La sessió es farà divendres.

Dissabte va ploure.

Dilluns tornaré.
en construcció apositiva, sense article ni preposició (i entre comes) Dimarts, dia 25 d'abril, es farà la celebració.
amb preposició Aquest any Sant Jordi cau en diumenge!
parts del dia amb preposició (a)

Al matí, al vespre, a la matinada.

No vingueu demà al matí, que no hi trobareu ningú.
amb preposició (de)

Treballa molt de matí.

Ho farà de dia, de nit.

Han trucat de matinada.

El Joan es lleva de (bon) matí.
sense preposició

Truca'm un matí qualsevol i anem a passejar.

Em va demanar de veure'ns la tarda de dimecres.
hores amb preposició (a)

Truca'm a les tres.

Hem quedat a l'hora de l'examen.
amb preposició (en o a)

Ves a veure'l en una hora prudent [i també a una hora prudent].

Sempre telefona en hores intempestives [i també a hores intempestives].
sense preposició És molt primmirat: sempre avisa un quart abans d'arribar.
altres a mitjans de / a mitjan

a mig
/ a mitja
A mitjans de setembre, a mitjans de mes, a mitjans d'any, a mitjans de 1945, a mitjans de segle xvii, a mitja setmana [i també a mitjan setembre, a mitjan mes, a mitjan any, a mitjan 1945, a mitjan segle XVII, a mitjan setmana].
a primers de

a
primer de
 
a començaments de
/ a començament de / al començament de
 
a principis de
/ a principi de / al principi de

a inicis de
/ a l'inici de

A primers de gener [sentit aproximatiu].

A primer de gener [si és el dia 1 de gener].

A començaments/a començament/al començament de mes.

A principis/a principi/al principi de 1936.

A inicis/l'inici de curs.
a finals de / a final de / a fi de / al final de A finals/final/fi de mes.

+ Torna al començament

  • Cap a: La preposició composta cap a indica orientació, a més de direcció i localització espacial i temporal aproximades, i també quantitat aproximada.
  • Cap: La preposició cap a es redueix a cap davant d'adverbis demostratius i d'adverbis i preposicions de relació espacial (amunt, avall, endavant, endarrere, enfora, endins, enllà, ençà).
  • Cap a / cap: L'ús de cap a o cap és optatiu amb l'interrogatiu i relatiu on, l'adverbi baix, les preposicions dalt i dins/dintre i els determinants demostratius (aquest, aquell...).
Ús complet (cap a) Ús reduït (cap) Ús optatiu (cap a / cap)

Mira cap a la dreta.

Vaig cap a classe.

Seuré cap a/al davant, que soc curt de vista [sentit aproximatiu].

Va escriure l'assaig cap al 1950 [sentit aproximatiu].

S'han fet una casa cap a Campdevànol [sentit aproximatiu].

En aquesta aula hi caben cap a cent estudiants [sentit aproximatiu].

Vine cap aquí.

Moveu-vos cap enfora.

Empeny la taula cap endavant.

Mira cap enrere i em veuràs.

Cap (a) on aneu?

Aneu tirant cap (a) dins, que començarà la conferència.

Anirem cap (a) aquella aula, a veure si hi cabem.


+ Torna al començament

La preposició composta fins a pot tenir valor espacial, temporal i quantitatiu.

Valor espacial (també metafòric)

  • Fins a: La preposició composta fins a indica el punt final d'un moviment sense ultrapassar-lo o el límit d'una extensió (també metafòricament). S'usa sense reduir davant d'articles determinats (el, la...) i de verbs en infinitiu.
  • Fins: Fins a es redueix a fins davant d'adverbis demostratius (aquí, allí, allà...) i de les preposicions arran i enfront.
  • Fins a / fins: L'ús de fins a o fins és optatiu davant l'interrogatiu i relatiu on, l'adverbi baix, les preposicions dins/dintre, prop, fora, davant i darrere i els determinants demostratius (aquest, aquell...).
Ús complet (fins a) Ús reduït (fins) Ús optatiu (fins a / fins)

Vam arribar fins al final de l'avinguda just quan començaven els parlaments.

Fins a la primera boca de metro hi ha uns cent metres.

Per defensar la seva tesi arribarà fins a les últimes conseqüències.

Passejarem fins a arribar al final del poble i tornarem.

Vine fins aquí.

Us deixo anar fins arran de mar, però vigileu.

Vam arribar fins enfront de l'escenari just quan començaven els parlaments.

Arribarem fins (a) on ens demani el poble.

L'aigua arribava fins (a) dalt de tot.

Va córrer fins (a) davant mateix de l'ambaixada, on el van encalçar.

Anirem fins (a) aquella aula, a veure si hi cabem.

Valor temporal

  • Fins a: La preposició composta fins a indica el límit d'un període de temps. S'usa sense reduir en la correlació des de... fins a, davant d'articles (el, la, un, una...), de verbs en infinitiu i, en general, en aquelles expressions temporals en què s'usa la preposició a. També en oracions negatives en què l'expressió temporal designa el moment d'inici de la situació descrita (excepte en el cas de dates concretes, en què l'ús és optatiu).
  • Fins: Fins a es redueix a fins davant de verbs en forma personal, gerundis i participis; construccions temporals amb el verb fer; sintagmes preposicionals diversos i les preposicions abans i després; adverbis de temps i dies de la setmana sense article.
  • Fins a / fins: L'ús de fins a o fins és optatiu davant de dates concretes i els determinants demostratius (aquest, aquell...).
Ús complet (fins a) Ús reduït (fins) Ús optatiu (fins a / fins)

Es podrà visitar la cripta des del 2 de setembre fins al 6 d'octubre.

Si ara no ens en sortim no ho podrem tornar a provar fins a un altre any.

El buscarem fins a trobar-lo, costi el que costi.

El vaig tenir de tutor fins a primers de maig.

La reunió no començarà fins a les vuit del vespre.

Us esperarem fins que vulgueu.

No hi parlarem fins havent dinat.

No vindran fins tocades les tres, no us impacienteu.

Fins fa una setmana ni em saludava i ara diu que som amics.

Fins per vacances no m'hi podré posar, però envia'm el PDF i així ja el tindré.

No tornaran fins després de dinar.

Fins avui no n'he sabut res.

Fins dijous tinc festa.

Les classes no es reprendran fins (a) l'11 de gener.

El laboratori estarà tancat per reformes fins (a) la primavera vinent.

L'exposició es podrà visitar fins (a) l'abril del 2020.

Passi-ho bé i fins (a) l'any que ve!

Mantindrem les negociacions fins (a) aquella data, i després ens plantarem.

Valor quantitatiu

  • Amb valor quantitatiu, fins a indica una quantitat límit en una escala.

        Han condemnat els acusats a fins a dotze anys de presó.

    La presentació del treball pot fer que la nota final pugi fins a dos punts.

  • Fins amb valor adverbial, sinònim de fins i tot / àdhuc / inclús
  • Fins: La preposició reduïda fins pot ser sinònima de fins i tot. Amb aquest ús, fins sempre va anteposada al verb.

        Estava tan enfadat que fins plorava [i també Estava tan enfadat que fins i tot plorava].

    Fins els estudiants més novells saben on és la cantina [en canvi, On és la cantina ho saben fins i tot els estudiants més novells].

  • Àdhuc: Sinònim de fins i tot que reservarem per a registres molt formals.
  • Inclús: Sinònim de fins i tot que reservarem per a registres de formalitat baixa.

+ Torna al començament

Cal parar atenció a l'ús de les preposicions que introdueixen complements d'adjectius o substantius indicadors d'estudis, carreres, títols, especialitats, etc., les quals es troben utilitzades de maneres diverses, a vegades per influència d'altres llengües. Com a criteri general, es pot dir que quan es fa referència a l'estudi s'utilitza la preposició de per introduir el complement i quan es fa referència a la persona, la preposició en (fora d'enginyer/a, en què s'utilitza de).

de (estudi)
Es matricula de l'assignatura d'Introducció al dret.
Estudia la carrera de Filologia Romanesa.
Té la llicenciatura d'Humanitats.
Té la diplomatura de Ciències Empresarials.
Fa el postgrau de La Xina i el Món Xinès.
Fa el màster de Programari Lliure.
Fa el doctorat de Tecnologia i Medi Ambient.
Es decanta per l'especialitat de Logopèdia.
Té el graduat de Tècniques Editorials.
Té el títol d'Enginyeria de Telecomunicacions.
Estudia Enginyeria Tècnica d'Informàtica.
Segueix els estudis de Medicina.
en (persona)
És llicenciada en Comunicació Audiovisual.
Busquen diplomats en Infermeria.
És graduat en Tècniques de Mercat.
Sereu màsters en Resolució de Conflictes.
És doctorada en El Món Àrab.
Són especialistes en Cirurgia Plàstica.
És postgraduada en Mesures Internacionals.
Però:
És enginyera de Camins.
Han de contractar tres enginyers o enginyeres de Telecomunicacions.

+ Torna al començament