• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Criteris lingüístics
Ortografia

Accentuació

Els diftongs


A cada vocal hi correspon una síl·laba, fora de pocs casos en què una síl·laba correspon a més d'una vocal: diftongs i u darrere q i g seguida de vocal (evidentment, quan i i u són consonants van amb la vocal o les vocals següents: iaia, fèieu, uadi, veuen).

Diftongs u darrere q i g + vocal
au eu iu ou (uu)* ai ei (ii)* oi ui qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo, guai, qüeu
jaure, duus, xai, niu, noi, treu. quadern, paraigüer, guaitem, obliqüeu.

* N'hi ha pocs casos; només en persones d'algun verb (uu) i dialectalment (ii).

+ Torna al començament

Tipus d'accent


També cal tenir en compte els dos diferents tipus d'accent del català, greu i agut.

greu (`)
sobre vocals obertes (estàndard central)
agut (´)
sobre vocals tancades (estàndard central)
a: menjàrem, bàscula, vàlid, matalàs, pàmfil.
e: interès, bèstia, mèrit, canapè, perquè, cèntim.
o: mòdul, allò, òliba, repòs, Sònia, arròs.
e: vindré, créixens, haguéreu, accés, també.
i: Berlín, pastís, legítima, veí, rítmic, tísic.
o: pastós, furóncol, tórtora, cantó, institució.
u: cautxú, múscul, fúcsia, brúixola, pallús.

 

+ Torna al començament

Norma general d'accentuació

S'accentuen els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.
els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.
tots els mots esdrúixols, acabin com acabin. Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria.
No s'accentuen els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs. menjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, sortissis, Caucas, pa, vi, sa.

 

+ Torna al començament

L'accent diacrític


Alguns monosíl·labs i alguns altres mots que segons les normes tampoc no s'haurien d'accentuar porten accent diacrític, és a dir, per a distingir-los d'altres mots. Els més usuals són els següents:

bé (contrari de malament) pèl (i repèl, contrapèl...)
béns (propietats) què (interrogatiu i relatiu fort)
bóta (recipient per al vi) rés (pregària)
cóc (com coca) ròssa (bèstia vella)
cóm (menjadora) sé (del verb saber)
Déu (i adéu, pregadéu...) séc (plec)
dóna i dónes (del verb donar) sègle (sègol)
féu (passat del verb fer, i desféu, reféu...) sèu (greix)
jóc (d'ajocar) sí (afirmació)
Lés (població) sóc i só, és, són, fóra (del verb ser)
mà (part del cos) sòl (terra, i entresòl, subsòl)
més (de quantitat) té (del verb tenir)
mèu (miol) tòt (broc gros)
mòlt (participi del verb moldre) ús (d'usar)
món (i rodamón) véns, vénen (del verb venir)
móra (fruita) vés (del verb anar)
nét/a (i renét/a, besnét/a...) véu (passat del verb veure)
ós/óssa (animal) vós, nós (pronoms forts)

 

+ Torna al començament

Accentuació errònia


Hi ha mots que, per influència del castellà o per altres motius, es pronuncien malament i, per tant, s'accentuen erròniament. Cal tenir en compte com s'han de pronunciar i accentuar:

Mots aguts alfil, Biarritz, Borís, (els) Carpats, centigram (i mil·ligram, etc.), ciclop, elit, handicap, iber, interval, misantrop, Munic, oboè, pipí, policrom, poliglot, Port Saïd, Raimon, soviet, taigà, (el) Tibet, tiquet, tuareg, xassís, zenit, Zuric.
Mots plans acne, aeròlit, Agamèmnon, almoràvit, alvèol, Àneu, anglòfob (i altres en -fob), apoplexia, Aristides, Arquimedes, àugur, bantu, bronquíol, Ciríac, conclave, consola, Èdip, Efes, Espàrtac, Èsquil, Eufrates, exegesi, fagòcit, Ganimedes, guru, hectolitre, hemiplegia (i paraplegia, etc.), Heròdot, Ígor, intèrfon (i gramòfon, magnetòfon, etc.), Jàfet, Jàson, Karamàzov, karate, Kefren, Kíev, letargia, libido, lígur, Mali, Marràqueix, medul·la, megàlit, meteoròlit, mimesi, míssil, monòlit, Nègueb, nuclèol, omòplat, osmosi, polièster, prènsil, quilolitre, Ravenna, rèptil, rupia, Samaria, sinergia, Tàrent, tèrmit, tèxtil, torticoli, Vercingetòrix, víking, zoòfit, zulu. Les persones primera, segona, tercera i sisena del present d'indicatiu dels verbs en -iar: estudia, canvies, copiï, canvien, estudiïs.
Mots esdrúixols antropofàgia (i altres en -fàgia), Àrtemis, Àtila, aurèola (i rubèola, etc.), Bàssora, Bètulo, Cíbele, Dàmocles, diòptria, èczema, elèctrode, endòspora, Èsquines, Hèlsinki, Hèracles, Himàlaia, isòbara, Ítaca, Làscaris, màrqueting, Mègara, Míkonos, olimpíada, Òtranto, Pèricles, període, pneumònia, Praxíteles, Prosèrpina, quàdriceps, Sàhara, Samòsata, Sennàquerib, Suíntila, Tàrraco, Úlfila, Úmbria, Vítiza.

 

+ Torna al començament