• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Criteris lingüístics
Ortografia

Accentuació

Els diftongs


A cada vocal hi correspon una síl·laba, fora de pocs casos en què una síl·laba correspon a més d'una vocal: diftongs i u darrere q i g seguida de vocal (evidentment, quan i i u són consonants van amb la vocal o les vocals següents: iaia, fèieu, uadi, veuen).

Diftongs u darrere q i g + vocal
au eu iu ou (uu)* ai ei (ii)* oi ui qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo, guai, qüeu
jaure, duus, xai, niu, noi, treu. quadern, paraigüer, guaitem, obliqüeu.

* N'hi ha pocs casos; només en persones d'algun verb (uu) i dialectalment (ii).

+ Torna al començament

Tipus d'accent


També cal tenir en compte els dos diferents tipus d'accent del català, greu i agut.

greu (`)
sobre vocals obertes (estàndard central)
agut (´)
sobre vocals tancades (estàndard central)
a: menjàrem, bàscula, vàlid, matalàs, pàmfil.
e: interès, bèstia, mèrit, canapè, perquè, cèntim.
o: mòdul, allò, òliba, repòs, Sònia, arròs.
e: vindré, créixens, haguéreu, accés, també.
i: Berlín, pastís, legítima, veí, rítmic, tísic.
o: pastós, furóncol, tórtora, cantó, institució.
u: cautxú, múscul, fúcsia, brúixola, pallús.

Observació

L'Ortografia catalana de l'IEC (2016) recull i accepta la tradició ortogràfica valenciana d'escriure amb accent agut els mots que es pronuncien amb e tancada en els parlars occidentals (i que són pronunciats amb oberta o neutra en altres parlars). Així, doncs, en els parlars valencians es pot escriure cafécomité, interés, comprén, admés, conéixer, véiem...

+ Torna al començament

Norma general d'accentuació

S'accentuen els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.
els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.
tots els mots esdrúixols, acabin com acabin. Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria.
No s'accentuen els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs. menjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, sortissis, Caucas, pa, vi, sa.

 

+ Torna al començament

L'accent diacrític

[Marquem en color les novetats derivades de l'aprovació de l'Ortografia catalana (IEC, 2016).]

Alguns monosíl·labs que segons les normes tampoc no s'haurien d'accentuar porten accent diacrític, és a dir, per a distingir-los d'altres mots. Són els següents:

MOT AMB ACCENT DIACRÍTIC MOT SENSE ACCENT DIACRÍTIC

  • contrari de malament: Ha treballat molt bé.
  • cosa posseïda (pl. béns): Béns immobles.
  • avantatge, satisfacció: Treballen pel bé del poble.

be

  • anyell (pl. bens): Esquilava els bens.
  • lletra de l'alfabet (pl. bes): Pronuncia les ves com les bes.

déu (pl. déus)

divinitat, ésser suprem: Creure en Déu. Els déus primitius.

deu

  • numeral (pl. deus): Va comprar deu llibres. Pòquer de deus.
  • font (pl. deus): Aquella deu ja no rajava.
  • formes dels verbs deuredar: Deu diners al propietari. Em deus sis euros. No us deu pressa.

és

3a. persona singular del present de ser: Aquell home és el meu pare.

es

  • pronom: Es pentina amb la mà esquerra.
  • article salat: Tanqueu es cavall.
  • plural de la lletra e: Les es tancades.

mà (pl. mans)

terminació del braç: Té la mà dreta bruta.

ma (pl. mes)

possessiu àton: Ma mare és alta.

més

adverbi, quantitatiu i substantiu masculí: Té més diners que tu. El signe de suma és un més.

mes

  • part de l'any (pl. mesos): El mes de gener.
  • plural del possessiu ma: Mes cosines.
  • participi de metre: L'havien mes en llibertat.
  • conjunció adversativa: Va dir que vindria, mes no ho ha fet.

món (pl. móns)

conjunt de totes les coses; la Terra: He recorregut tot el món.

mon (pl. mos)

possessiu àton: Mon pare.

pèl (pl. pèls)

filament que creix a la pell: Hi havia pèls de gat per tota la casa.

pel (pl. pels)

contracció de prep. per i article el: Passa pel jardí.

què

  • relatiu precedit de preposició; interrogatiu i exclamatiu: El bolígraf amb què escriu. Què vols ara? Què ha dit!
  • quid d'una qüestió (pl. quès): Ja em direu el què.

que

relatiu, conjunció i quantitatiu: El llibre que has comprat. Crec que no. Que interessant!

1a. persona singular del present de saber: Jo no en sé res.

se

pronom: Se sap la lliçó.

  • adverbi d'afirmació: Sí, és cert. Diu que sí.
  • afirmació (pl. sís): Va contestar amb un sí indecís.

si

  • pronom reflexiu o recíproc: Sempre parla de si mateix.
  • conjunció: Avisa'm si vols venir.
  • nota musical (pl. sis): Sonata en si bemoll.
  • cavitat o depressió (pl. sins): Els sins nasals.

sòl (pl. sòls)

superfície del terreny: Sòl urbanitzable.

sol

  • astre (pl. sols): La llum del sol l'encegava.
  • nota musical (pl. sols): Desafinava en els sols sostinguts.
  • adjectiu: sense companyia (pl. sols): Se sentia sol i perdut.
  • formes del verb soler: On sols dinar?

sols

solament: Tan sols sé que ara no plou.

són

3a. persona plural de ser: Dilluns i dimarts són dies feiners.

son

  • acte de dormir (pl. sons): Té un son profund.
  • ganes de dormir (pl. sons): La son el vencia.
  • possessiu àton (pl. sos): Son pare.

formes del verb tenir: Té la roba al calaix. Té, aquest és el llibre que em vas demanar.

te

  • pronom: No te la dono.
  • arbust; infusió de les fulles d'aquest arbust (pl. tes): No m'agrada beure te.
  • lletra (pl. tes): Una te en posició final de mot.

ús

acció d'usar (pl. usos): Sabates desgastades per l'ús.

us

  • pronom: Us vaig avisar.
  • plural de la lletra u: Les us no porten accent greu.

vós

pronom fort: Parlen de vós.

vos

pronom feble: Renteu-vos.

Observacions:

  • Com es pot veure, s'escriu accent diacrític en el plural dels mots que en porten si coincideix gràficament amb el plural dels mots que no en porten: bénsdéus, pèlssíssòls. Si no hi ha coincidència en els plurals, no hi ha accent diacrític: mansmons.
  • No porten accent diacrític els compostos i derivats dels mots simples que sí que en porten: adeu, marededeurodamona contrapelsubsol... Sí que mantenen l'accent diacrític els compostos que s'escriuen amb guionet: déu-vos-guardmà-llargpèl-roig...
  • S'admet l'ús discrecional de l'accent diacrític en mots no recollits en el quadre precedent que s'escriuen igual que un altre mot, només: a) en transcripcions d'usos metalingüístics, medievals o dialiectals; b) per a evitar ambigüitats, en expressions puntuals o enunciats aïllats (titulars, etiquetes...); c) en topònims (Móra d'Ebre, Jóc...). Entre aquests mots hi ha els que abans de la nova ortografia (2016) portaven accent diacrític i ara no en porten.

 

+ Torna al començament

Accentuació errònia

[Marquem en color les novetats derivades de l'aprovació de l'Ortografia catalana (IEC, 2016).]


Hi ha mots que, per influència del castellà o per altres motius, es pronuncien malament i, per tant, s'accentuen erròniament. Cal tenir en compte com s'han de pronunciar i accentuar:

Mots aguts alfil, Biarritz, Borís, (els) Carpats, centigram (i mil·ligram, etc.), ciclop, elit, iber, interval, misantrop, Munic, oboè, pipí, policrom, poliglot, Port Saïd, Raimon, soviet, taigà, (el) Tibet, tiquet, tuareg, vikingxassís, zenit, zulúZuric.
Mots plans acne, aeròlit, Agamèmnon, almoràvit, alvèol, Àneu, anglòfob (i altres en -fob), apoplexia, Aristides, Arquimedes, àugur, bantu, bronquíol, Ciríac, conclave, consola, Èdip, Efes, Espàrtac, Èsquil, Eufrates, exegesi, fagòcit, Ganimedes, guru, hectolitre, hemiplegia (i paraplegia, etc.), Heròdot, Ígor, intèrfon (i gramòfon, magnetòfon, etc.), Jàfet, Jàson, Karamàzov, karate, Kefren, Kíev, letargia, libido, lígur, Mali, Marràqueix, medul·la, megàlit, meteoròlit, mimesi, míssil, monòlit, Nègueb, nuclèol, omòplat, osmosi, polièster, prènsil, quilolitre, Ravenna, rèptil, rupia, Samaria, sinergia, Tàrent, tèrmit, tèxtil, torticoli, Vercingetòrix, zoòfit. Les persones primera, segona, tercera i sisena del present d'indicatiu dels verbs en -iar: estudia, canvies, copiï, canvien, estudiïs.
Mots esdrúixols antropofàgia (i altres en -fàgia), Àrtemis, Àtila, aurèola (i rubèola, etc.), Bàssora, Bètulo, Cíbele, Dàmocles, diòptria, èczema, elèctrode, endòspora, Èsquines, hàndicapHèlsinki, Hèracles, Himàlaia, isòbara, Ítaca, Làscaris, màrqueting, Mègara, Míkonos, olimpíada, Òtranto, Pèricles, període, pneumònia, Praxíteles, Prosèrpina, quàdriceps, Sàhara, Samòsata, Sennàquerib, Suíntila, Tàrraco, Úlfila, Úmbria, Vítiza.

 

+ Torna al començament