• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Criteris lingüístics
Ortografia

Apòstrof

L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada.

Norma general

Article masculí s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l'home, l'ingrat, l'arc.
no s'apostrofa davant de u consonants: el iogurt, el uoquenc.
femení s'apostrofa davant de totes les vocals menys u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única (però: la uniteralitat, la innecessària).
no s'apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra).
davant de u consonants: la hiena.
Preposició de s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat.
no s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de u consonants: de iens, de iod.
Pronom s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté.
darrere de verb acabat en vocal que no formi part de diftong: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns.
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.
no s'apostrofa ushiholiles en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.
la davant de iu àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

+ Torna al començament

Observacions

  • El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.
     
  • Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
     
  • Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida.
     
  • Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.
     
  • Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.
     
  • Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.
     
  • Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
     
  • Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
     
  • En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos).
     
  • Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).
     
  • No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.

 

+ Torna al començament