Tecnologia de la UOC

Arquitectura

L'arquitectura tecnolgica d'una instituci recull el conjunt de decisions significatives referents a l'organitzaci del programari, les interfcies, el seu comportament i la seva interacci, i tamb la selecci i la composici dels elements estructurals (infraestructura tecnolgica). Per sobre de tot, per, l'arquitectura tecnolgica ha de ser una definici d'estil: la descripci de les motivacions o fonaments que determinen per qu un sistema est dissenyat de la manera en qu ho est.

Una arquitectura se selecciona i es dissenya d'acord amb objectius i restriccions, i s una visi a alt nivell. Per tant, no explica com s implementat un sistema, sin que defineix conceptes com ara principis i factors, organitzaci, estils, patrons, responsabilitats, col·laboracions, connexions i motivacions.

Aix, doncs, l'arquitectura tecnolgica a la UOC respon a un model de referncia abstracte o d'alt nivell i a unes poltiques generals de la instituci. S'orienta a establir el model de relaci entre els diversos elements tecnolgics dins la UOC i tamb els mecanismes per a actualitzar-lo constantment.

A la secci «Infraestructura tecnolgica» es descriu l'arquitectura fsica i els principals elements de la infraestructura tecnolgica de la UOC. Aix, doncs, en aquesta secci, es descriu noms l'arquitectura lgica. Aquesta lgica aporta a la instituci un marc de referncia pel que fa a patrons i abstraccions per a la construcci de nou programari i per a la integraci d'eines o serveis ja existents.

Els diagrames segents il·lustren aquesta arquitectura lgica de la UOC. El diagrama 1 mostra els mecanismes d'accs a la UOC, basats en el servei d'autenticaci, que s un dels elements ms destacats d'aquesta arquitectura.

 


Clica sobre la imatge (en angls) per ampliar-la.

 

El servei d'autenticaci permet als usuaris accedir a l'entorn de la UOC. Per, a ms dels usuaris, tamb fa possible que hi accedeixin aplicacions informtiques. Aix, per exemple, una aplicaci certificada com cal i instal·lada al telfon mbil d'un estudiant o d'un professor tamb podria accedir a la UOC. Aquests mecanismes, anomenats single sign-on (SSO), permeten que el Campus i altres eines de la UOC es puguin integrar en altres sistemes externs a la Universitat i s'hi puguin relacionar. Els sistemes externs, doncs, es poden autenticar i poden accedir a la UOC mitjanant diversos mecanismes d'autenticaci, entre els quals es destaquen CAS, Shibboleth, IMS Basic LTI i les interfcies OKI OSIDs.

El diagrama 2 il·lustra amb detall l'arquitectura lgica per capes de la UOC.

Capes