Lliçons que hem après de la crisi, per Jordi Galí
Què són les polítiques macroprudencials?
«Sembla que està emergint una tercera branca, arran de la crisi, i la qüestió és fins a quin punt aquesta tercera branca, que normalment l'anomenem les polítiques macroprudencials, està aquí per quedar-se, fins i tot en circumstàncies normals, o és una cosa que serà més o menys temporal fins que la recuperació s'acabi de consolidar del tot. (...) Jo crec que realment està aquí per quedar-se, perquè realment veiem la necessitat –i la crisi recent ho ha il·lustrat de forma ben clara– de fer un seguiment rigorós dels riscos sobre l'estabilitat financera.»
«Les polítiques macroprudencials volen fer aquest pas endavant i, sense menysprear o sense menystenir les polítiques microprudencials, que han de continuar sent-hi, volen veure fins a quin punt les activitats de cada entitat financera, donades les circumstàncies macroeconòmiques actuals i donat el comportament de les altres entitats financeres i les connexions que existeixen entre elles, suposen un risc potencial per a l'estabilitat financera d'un país en el seu conjunt.»
«El problema es produeix quan és l'activitat de molts bancs, cadascun dels quals, individualment, no tindria un efecte sobre la globalitat, però en la mesura que molts bancs duen a terme els mateixos tipus de transaccions, que això posa en perill el sistema financer en el seu conjunt. I això és el que aquestes polítiques macroprudencials haurien d'evitar.»