La UOC investiga com es poden gestionar socialment a Europa les tecnologies de vigilància

  • Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

La UOC investiga com es poden gestionar socialment a Europa les tecnologies de vigilància

Foto: CBS_Fan (Flickr, CC)
27/03/2012 Les càmeres de videovigilància del carrer minen la nostra llibertat o ens donen més seguretat? Com influeixen totes les imatges que es fan en espais públics i circulen per les xarxes socials? Aquestes són algunes de les qüestions que mirarà de respondre i resoldre el projecte IRISS: Increasing resilience in surveillance societies (en català, 'Augmentant la resiliència en societats de vigilància') de la UOC.

Les càmeres de videovigilància del carrer minen la nostra llibertat o ens donen més seguretat? Com influeixen totes les imatges que es fan en espais públics i circulen per les xarxes socials? Aquestes són algunes de les qüestions que mirarà de respondre i resoldre el projecte IRISS: Increasing resilience in surveillance societies (en català, 'Augmentant la resiliència en societats de vigilància') de la UOC.

IRISS estudiarà durant tres anys la resposta democràtica a la difusió de tecnologies de vigilància. Aquest és l’objectiu del projecte que coordina el Programa de polítiques de seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya. La UOC, juntament amb un consorci d’universitats i centres de recerca europeus, ha aconseguit 2,6 milions d’euros de finançament de la Comissió Europea per a dur terme aquest projecte.

Percepció social de la vigilància

Gemma Galdon, directora del Programa de polítiques de seguretat i investigadora responsable del projecte, subratlla que «la vigilància s’ha convertit en un element de presència constant a les nostres vides, d’una manera evident, com en el cas de la videovigilància, però també amb mecanismes menys evidents, com els telèfons mòbils, els GPS, les targetes de fidelització comercial i internet». «L’objectiu del projecte és veure com entenem aquesta invasió, entre cometes, de la nostra intimitat i com hi reaccionem, fins a quin punt la considerem potencialment perillosa o ens hi oposem», afegeix. La investigadora destaca que, «específicament en el cas del sud i l’est d’Europa, veurem si tenim mecanismes diferents a l’hora d’afrontar la vigilància de l’estat i de les empreses privades».

Els investigadors del projecte estudiaran les respostes de la ciutadania a la consciència de ser observats i al coneixement sobre el processament continu de les seves dades personals. El projecte se centrarà en l’impacte de les tecnologies sobre la vida quotidiana, com ara la percepció social de les mesures introduïdes en els darrers anys per a combatre la delinqüència i el terrorisme. A partir de l’estudi de les actituds envers les tecnologies de vigilància, IRISS avaluarà l’impacte que tenen sobre les llibertats civils, la confiança en les institucions i el caràcter obert i democràtic de les societats europees.

Al final del projecte, IRISS elaborarà una sèrie de recomanacions sobre la manera d’augmentar la qualitat democràtica de la societat.

Finançament del 7è. Programa marc de la Comissió Europea

IRISS és un projecte finançat pel 7è. Programa marc de la Comissió Europea. El Programa de polítiques de seguretat de la UOC també és finalista de tres convocatòries més del mateix programa, amb projectes per valor de més de 20 milions d’euros. Els resultats finals es faran públics a l’estiu.

IRISS és un projecte finançat pel 7è. Programa marc de

Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.