«Estudiar és molt difícil per a un discapacitat, i l'esforç de la UOC per alleujar-ho s'agraeix»

  • Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

«Estudiar és molt difícil per a un discapacitat, i l'esforç de la UOC per alleujar-ho s'agraeix»

Persona amb discapacitat visual seguint amb un bastó unes guies a una estació. Foto: 85mm.ch (Flickr, CC)
03/04/2012 «Vaig començar a estudiar en una universitat presencial, però perdia visió progressivament i cada cop em costava més seguir les classes; els meus companys i amics es llicenciaven i marxaven, em trobava molt sola i no avançava. Finalment ho vaig deixar». Així descriu el seu pas per la universitat presencial la Marta Berduque, tècnica de gestió del programa de Dret, Ciències Polítiques i Criminologia de la UOC i estudiant del màster de Gestió cultural.

[Reportatge de Germán Sierra]

 

La Marta pateix una greu malaltia visual degenerativa de naixement i és una de les 636 persones amb alguna discapacitat que el curs 2010-2011 es van matricular en una de les titulacions oficials en català ofertes per la UOC. Aquell any, aquest col·lectiu representava l'1,5% d'un total de 40.099 estudiants matriculats en alguna titulació oficial en català. Aquesta xifra situa la UOC al capdavant de les universitats de l'espai universitari català en nombre d'estudiants inscrits amb alguna discapacitat. La flexibilitat, la no-presencialitat, l'accessibilitat dels materials i l'oferta d'estudis són els criteris que tots els entrevistats destaquen com a determinants a l'hora de triar la UOC.

 

 

 

Compromís fundacional

Des que va néixer, la UOC ha estat compromesa amb la inclusió social de les persones amb alguna discapacitat i ha vetllat per la seva integració en algun dels col·lectius que formen part de la comunitat universitària (estudiants, docents col·laboradors, professorat i personal de gestió). Aquest compromís s'ha traduït en l'àmbit institucional i operatiu en diferents accions que van culminar l'any passat en la creació de la Comissió Estratègica d'Accessibilitat, òrgan que fixa les polítiques de la UOC amb relació a les persones amb discapacitats.

 

La Comissió es reuneix dos o tres cops a l'any i designa unes línies d'actuació per a aplicar-les després. Aquest òrgan té l'origen en una primera Comissió d'Accessibilitat que es va crear a final del 2009 i que integrava un grup de tècnics i professors que més tard esdevindrien les setze persones referents en polítiques d'accessibilitat que treballen actualment en diferents àrees i estudis de la Universitat i avaluen dèficits i necessitats. Les pautes marcades per la Comissió es despleguen a partir del Programa d'accessibilitat. Actualment la UOC ofereix acolliment i seguiment amb un tutor a disposició de l'estudiant, materials didàctics en diversos formats, un campus virtual que compleix els estàndards del consorci, actes i proves presencials amb les adaptacions pertinents, i adaptacions curriculars.

«El sistema», explica la Maria Galofré, responsable del Programa, «és descentralitzat: cada àrea de gestió s'ocupa d'atendre les seves peticions i problemàtiques; així considerem que funcionen amb més compromís perquè no deriven la solució dels problemes a un administrador global». Les necessitats dels estudiants amb discapacitats arriben a través dels seus tutors i el servei d'atenció de consultes, exactament les mateixes vies que les de la resta d'estudiants de la UOC. Aquesta és la política de la Universitat.

Hi ha diferents tipus de discapacitats i dintre seu diversos graus de gravetat. Segons Galofré, només una part dels estudiants matriculats amb alguna discapacitat fa alguna petició: «demanen ajuda per a poder accedir als recursos d'aprenentatge, disposar de materials en format àudio o dels enunciats de les proves finals d'avaluació en format electrònic, tenir més temps per a examinar-se, fer-ho en aules especials o amb ordinador, i tenir adaptacions curriculars». El 2010 es van rebre un total de 174 consultes mentre que el Comitè d'Adaptació Curricular va ponderar sis casos a petició dels estudis.

 

 

Testimoni de la gent anònima

La Dolors Diví pateix una discapacitat motriu arran d'una operació cerebral. Era procuradora de tribunals fins que la malaltia va interrompre la seva carrera. Ara conviu amb algunes seqüeles que no li han impedit matricular-se en el grau de Psicologia. Estudia amb normalitat tot i que quan arriben els exàmens és una de les beneficiàries de les aules especials.

 

«Necessito concentració màxima i qualsevol soroll em pot afectar moltíssim; per al meu bé i el de la resta de persones que s'examinen, val més fer l'examen aïllada»,explica. La Dolors no vol ser un exemple per a ningú, i accedeix a donar el seu testimoni per a aquest reportatge amb el benentès que s'hi reconeixerà també tota aquella gent anònima que no té un document que acrediti la seva malaltia «però que s'esforça, lluita i mostra esperit de superació per a fer uns estudis». «Per a mi», conclou, «la universitat no és un centre d'atenció públic a qui pateix; és un centre de transmissió del coneixement, i tot el que faci de més s'agraeix».

 

 

 

Un entorn dinàmic i complex

Un dels principals desafiaments amb relació a l'atenció als discapacitats és fer coincidir un entorn tecnològic tan dinàmic i canviant amb les necessitats que planteja una discapacitat. Aquesta és una de les tasques del Juan Méndez, pedagog de l'ONCE i col·laborador de la UOC.

 

El Juan treballa de tutor de suport per a discapacitats visuals que cursen estudis universitaris. Col·labora amb la UOC des de fa més de deu anys i ha estat tutor d'una quinzena d'estudiants. Coneix de primera mà les necessitats dels discapacitats visuals quan accedeixen a l'entorn universitari i les transmet a la Universitat. «Hem treballat en l'adaptació de materials, en la gestió i l'entorn per a fer els exàmens i en l'objectivació de moltes demandes», explica. Segons Méndez, la UOC ha estat des del primer moment una de les universitats més conscienciades amb els discapacitats i la institució universitària que probablement ha fet més feina amb relació a l'adaptació dels recursos d'aprenentatge perquè siguin accessibles en tots els formats. «Amb tot, però», lamenta, «sempre hi ha casos complexos que per un motiu o altre se'ns escapen».

 

 

«DISCAPACI...QUE»

L'aïllament, el sentiment de solitud, de fracàs i la temptació de deixar-ho córrer són recurrents en alguns dels alumnes amb alguna discapacitat. El camí de la Marta Berduque no ha estat fàcil: «M'he trobat molt sola, en alguns moments poc acompanyada, i no he volgut que altres estudiants visquin la meva experiència, la sensació de no avançar, de no saber què diu a la pantalla; no vull que ningú plori, se senti impotent i ho deixi córrer».

 

Amb aquests arguments, Berduque va decidir crear al campus virtual dels estudiants el fòrum «DISCAPACI...QUE», un espai de trobada obert i un canal de comunicació per als estudiants amb alguna discapacitat. En aquest racó virtual poden resoldre dubtes, compartir sentiments i manifestar les seves reivindicacions. En només un mes i mig d'activitat, ha registrat molta participació, i molts estudiants amb discapacitat han trobat a la fi un lloc on poder fer vida social. «Jo penso», afirma la Marta, «que molta gent s'ha sentit alliberada, que ara poden explicar a algú sense por ni vergonya que tenen una discapacitat i quins problemes se'n deriven». Una carta al director publicada al Diari de Tarragona fa alguns dies reconeixia la tasca feta per aquest fòrum.

 

 

Assignatures pendents

Cada nou estudiant discapacitat planteja nous reptes a la Universitat. Probablement mai no es poden arribar a cobrir immediatament totes les peticions, però la UOC ha treballat força per intentar-ho. Segons la Maria Galofré,«hem de continuar treballant en accessibilitat dels materials, en accessibilitat web, adaptació curricular i en protocols interns d'actuació més àgils». En Juanma Espinosa, deficient visual greu i estudiant del grau d'Humanitats, s'expressa en aquesta línia. «La meva experiència ha estat molt positiva: sempre que he demanat algun requisit a la seu del Baix Camp, on m'examino, ho han tingut tot enllestit, però sí que lamento que determinats continguts amb Flash o alguns pdf no funcionen amb el nostre programari».

 

En Juan Méndez defineix la primera experiència d'un discapacitat visual amb el web de la UOC com la d'un viatger que arriba a una ciutat nova i ha de desxifrar el mapa del metro amb l'afegit que no hi veu. «És molt estressant, ha d'entendre la filosofia d'un web nou i ha d'escoltar desenes d'informacions irrellevants abans d'arribar al que li interessa: els recursos d'aprenentatge o el pagament de la matrícula», explica. Per aquest motiu, es podria estudiar la possibilitat de fer perfils específics temporals per a discapacitats visuals amb els accessos més importants individualitzats. La Marta Berduque fa costat a aquesta proposta. «El problema», afegeix Méndez, «és que correm el risc que, donant la informació mastegada, es perdi tota la riquesa de continguts que pot aportar el web». Berduque demana un últim desig: «M'agradaria veure més gent amb discapacitat als seminaris presencials. Penso que ara no hi van i la Universitat hauria d'incentivar aquesta presència».

Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.