6/3/15

Les TIC i les xarxes socials potencien la desigualtat de gènere entre els adolescents

L'esclat de les noves tecnologies i les xarxes socials ha generat un escenari nou en les relacions entre adolescents i, també, i més concretament, pel que fa a les desigualtats de gènere. La usurpació de perfils, el control de les parelles per mitjà de Whatsapp, la pornografia de revenja o la difamació són presents a les aules d'adolescents catalans. Però quin impacte real té aquesta nova forma de violència de gènere? I com hi poden fer front les famílies i les escoles? Aquestes són algunes de les qüestions que s'han debatut a fons en la taula rodona «Joves i connectades. Estereotips i violència de gènere en l'adolescència TIC», organitzada per la UOC en el marc de la celebració del Dia internacional de les Dones (8 de març), amb la participació de reconegudes especialistes.

«Les TIC són del segle XXI, però sovint serveixen per a transmetre ideologies del segle XIX», ha explicat Marta Nieto, programadora de continguts de Drac Màgic, una organització que estudia els continguts audiovisuals amb finalitats educatives i que recentment ha fet un estudi sobre el ciberassetjament des d'una perspectiva de gènere. Per a Nieto, l'assetjament entre adolescents no és cap fenomen nou, però les xarxes socials l'han amplificat, l'han accelerat i han dotat d'una certa impunitat els agressors, que poden amagar-se darrere de l'anonimat o perfils falsos.

Les xifres, segons un estudi del Centre d'Investigacions del Reina Sofía, són contundents: un 23% de les adolescents espanyoles assegura haver patit insults per les xarxes socials (especialment per Whatsapp)," un 28% assegura patir un control per part de la seva parella, un 14% assegura haver tingut por, i un 22% diu que pateixen situacions d'aïllament.


«Si no et diuen que ets guapa a YouTube, no existeixes»

Per a Estefania Jiménez, professora del departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat del País Basc, les xarxes socials són fonamentals en la gestió de la identitat dels adolescents. «Si no tens "likes", no interesses» o «si no et diuen que ets guapa a YouTube, no existeixes», són alguns dels missatges reals d'adolescents recollits en la seva recerca. I la conclusió més preocupant d'aquesta recerca és que especialment les noies es veuen sotmeses a un model sexista, segons el qual, per exemple, han de mostrar-se insinuants i sexualment actives a les fotografies, perquè se senten jutjades. «Els "selfies" (les autofotografies), per exemple, reprodueixen models estàndard de dona, estereotips per a presentar-se i per a ser acceptades per la resta, mentre la premsa ho alimenta amb models de publicitat». I rebla: «Ara que amb les noves tecnologies tenen la possibilitat de crear i produir continguts, resulta que justament reprodueixen models ancestrals i masclistes».


Els videojocs generen models que fomenten la desigualtat

Aquests models són alimentats també pels videojocs, que segons Milagros Sáinz, directora del grup de recerca en Gènere i TIC de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, són un agent socialitzador fonamental en l'adolescència. «Qui hi juga, s'identifica inevitablement amb els personatges». I com són aquests personatges? «Els videojocs generen models que fomenten la desigualtat: sovint promouen la violència i els estereotips d'herois masculins, mentre que les dones són presentades com a personatges secundaris que cal salvar i que reprodueixen conductes igualment discriminatòries». A més, ha afegit Sáinz, quan un videojoc és protagonitzat per una dona, com Lara Croft, del conegut videojoc Tomb Raider, «aquesta dona és una bomba, molt atractiva, amb uns atributs exagerats i assumint rols masculins».


La creativitat com a resposta

Justament la capacitat que ara tenen els adolescents per a esdevenir productors de continguts audiovisuals que potencialment poden ser viralitzats a les xarxes és probablement una de les vies més sòlides per a combatre les desigualtats o la violència de gènere que es pugui desenvolupar en línia. Per a Nieto, «una anàlisi educativa dels continguts audiovisuals per a poder-los interpretar i evitar conductes de desigualtat de gènere pot ajudar molt els adolescents, i n'hi ha bons exemples». És a dir, la creativitat com a resposta: es tracta que els joves passin de consumir i prou, a consumir críticament i a produir continguts que serveixin de resposta a vídeos, missatges o comportaments discriminatoris. La dificultat rau, però, de moment, en el fet que «a les escoles hi ha una mancança important en aquest camp: no hi ha educació ni coneixement sobre aquesta qüestió».

Totes tres ponents han coincidit a dir que no hi ha receptes màgiques i que, d'altra banda, tampoc no cal ser catastrofistes. Això sí, en cap cas no es pot menystenir ni deixar de banda la potència de les xarxes socials i les TIC en l'educació dels joves, tant pel que fa als efectes positius que puguin tenir com, sobretot, els negatius.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits