25/1/16 · Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions

WhatsApp i el secret del negoci de les apps gratuïtes

WhatsApp torna a ser gratuïta per a tothom. Quina serà a partir d'ara la seva estratègia per a obtenir guanys? Quins són els models de negoci que apliquen altres apps gratuïtes amb èxit? «En la indústria de les apps poquíssimes aplicacions aconsegueixen beneficis espectaculars, i la majoria de vegades són jocs», explica Carles Garrigues, director del màster de Desenvolupament d'aplicacions per a dispositius mòbils de la UOC. «Pel que fa a la resta d'aplicacions tenen ingressos moderats i una petita minoria guanya molt poc degut a un nombre de baixades marginal (aplicacions zombies)», afegeix.
Foto: Flickr/<a href="http://www.downloadsource.fr/" target="_blank">downloadsource.fr/</a> (cc)

Foto: Flickr/downloadsource.fr/ (cc)

Per a aquest expert el model de negoci de WhatsApp no és gaire freqüent: «aconseguir innombrables seguidors per a guanyar valor de mercat i així generar interès en empreses grans per comprar-la». L'aplicació va ser gratuïta al principi, però després, en un moment en què sobretot buscava comprador, «es va oferir amb una subscripció anual de 0,89 euros a l'any per a defensar el seu alt valor de mercat», apunta aquest professor. Aquesta estratègia li va permetre negociar amb Facebook un preu de venda de 21.800 milions de dòlars.

De fet, segons Garrigues, els ingressos generats pel pagament de l'app han estat escassos. «Molts usuaris mai no pagaven i els renovaven igualment la subscripció; i, a més, a la majoria de països l'aplicació va ser sempre gratuïta perquè el sistema de pagament no era prou madur». Es calcula que «solament un 3% dels usuaris va pagar la renovació de la llicència d'ús».

Ara que torna a ser de franc, aquesta aplicació, amb 990 milions d'usuaris, vol explorar l'obtenció de guanys per mitjà de la seva col·laboració amb grans empreses com bancs, companyies aèries, etc. «La idea és arribar a acords comercials amb aquestes empreses perquè puguin fer servir Whatsapp com a nou canal d'interacció amb els seus clients», remarca l'expert. Per exemple, «es tractaria que els usuaris poguessin interaccionar amb el seu banc per a saber si s'ha produït algun error en la seva transferència, o amb la seva companyia aèria per a saber si el seu vol s'ha endarrerit».


Altres models de negoci amb èxit

La major part dels ingressos de les aplicacions gratuïtes que es troben al Google Play Store o l'App Store d'Apple provenen de les compres in-App, és a dir, de la baixada de l'aplicació sense pagament associat. Ara bé, un cop dins, per a gaudir d'un servei o de la seva ampliació s'ha de pagar. Garrigues explica que és un funcionament molt habitual en jocs: «en el Candy Crush, per exemple, es pot pagar per a aconseguir més vides, caramels, etc., i en el Clash of Clans, per a obtenir més pedres precioses».

«Empreses que venen publicitat per a altres empreses» és una altra possibilitat de negoci, per al professor. El cas paradigmàtic és Google: al núvol de Google es permet utilitzar serveis gratuïts de calendari, correu electrònic i edició de text en línia, entre altres. «El seu ús aporta informació del comportament de l'usuari, de les seves preferències, etc., cosa que després permet enfocar més bé la publicitat de totes les empreses que volen posar un anunci a Google».

L'oferta d'un servei o producte per mitjà d'una aplicació gratuïta, com és el cas d'Uber amb el servei de taxis o Amazon amb la venda de productes diversos (llibres, càmeres, mòbils, etc.), és una altra via. «Hi ha moltes aplicacions que són de franc i que ofereixen un servei, i el motiu és que al darrere hi ha un producte per vendre», aclareix aquest professor.

Per concloure, afegeix que «el model clàssic de generació d'ingressos en el món de les apps és la incorporació de publicitat dins de l'aplicació».

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits