4/2/16 · Estudis d'Arts i Humanitats

Els models que venen les models

En la indústria de la moda «la indumentària es concep com un índex de poder», afirma Patrícia Soley-Beltran, professora col·laboradora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.
Foto: Flickr / oliver echeverría (CC)

Foto: Flickr / oliver echeverría (CC)

A la passarel·la 080 a Barcelona o la Cibeles a Madrid, arriben les setmanes de la moda en què models, dissenyadors i bloguers mostren i demostren. La indústria de la moda «ofereix la possibilitat de variar la identitat mitjançant la indumentària," que es concep com un índex de poder» afirma Patrícia Soley-Beltran, professora col·laboradora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i autora del llibre ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras, que l'ha fet guanyadora de l'últim Premi Anagrama. Segons l'experta, és correcte afirmar que en ple segle XXI la identitat va cada cop més lligada al cos i a les pràctiques de consum.

«Durant el desenvolupament de la societat de consum i des de mitjans del segle XIX, a causa de diferents factors, la nostra identitat s'ha anat equiparant amb el cos», considera Soley-Beltran. En gran part —afegeix la sociòloga del cos—, en la societat actual «el màrqueting de moda presenta la nostra indumentària com un mecanisme cabdal per a construir i afirmar la nostra identitat. Per això, el cos esdevé una mena de penjador que comunica qui som i el nostre estil de vida».


Les millors eines de màrqueting, les models i les blogueres

«La imatge pública d'una model d'èxit es dissenya amb estratègies de comunicació molt pensades, per a crear una aurèola de triomf, desitjabilitat i eufòria. Precisament això és el que ens atrau a l'hora de comprar els productes anunciats», explica la professora de la UOC. Es converteixen en allò que Soley-Beltran considera «testimonis carnals»; és a dir, «testimonis que demostren que la cura del cos i el consum aporten els mateixos beneficis dels quals elles, suposadament, gaudeixen». De la mateixa manera que les models, les blogueres de moda «fan palesa la necessitat de cuidar el físic com un imperatiu dins de la nostra societat».

En aquesta línia, Gemma Segura professora col·laboradora dels Estudis de Màrqueting de la UOC, afirma que "les blogueres, it girls o instagramers s'han convertit en una eina de comunicació que ajuda a construir i modificar la imatge de les marques, doncs tenen una gran capacitat de generar construcció de marca (branding) personal i per a altres marques".


El poder dels bloguers, la seva influència

De fet, segons un estudi, un 73% dels fans ha comprat un producte basat en una recomanació d'un bloguer o influïdor i un 30% del públic, en una escala de l'1 al 10, hi posa un 8 amb relació al valor del contingut que ofereix. Aquest ressò social l'alimenten i l'aprofiten les marques de roba: «Als consumidors els agraden els blogs perquè els seus continguts influeixen en la seva decisió de comprar, l'audiència se sent identificada amb les blogueres», afirma Gemma Segura. «Els bloguers de moda són molt interessants per a les marques; que una firma doni a conèixer la seva marca per mitjà d'una prescriptora és més creïble i més autèntic», afirma aquesta experta en màrqueting.


El negoci de vendre comunicant

Aquesta relació permet a les marques de roba obtenir més visibilitat, credibilitat i més bon posicionament web gràcies a aquesta sinergia. I no pas solament això; «aquest vincle permet comunicar un determinat estil de vida associat amb la marca, uns valors, ajuda a establir una comunicació més fluida, empàtica, emocional i propera amb els consumidors» mitjançant «col·laboracions, viatges o actes especials perquè els bloguers expliquin la seva experiència», diu Segura, a una audiència jove (el 39% té entre divuit i trenta-un anys). El 65% són dones i el 35% homes, i un 59% dels fans d'aquests influïdors llegeixen el seu blog diàriament.


Les xarxes socials augmenten «l'exhibicionisme interactiu»

Per als bloguers, les xarxes socials s'han revelat l'instrument perfecte per a guanyar seguidors i reafirmar-los; «han passat per un procés lògic de maduració», afirma Gemma Segura. El moviment bloguer va començar el 2008; després van arribar els «egoblogs», cap a l'any 2009-2010, «aquells que es centren en la figura de l'autor mateix del blog, com a persona anònima o celebritat», aclareix Estanyol. Actualment, per a Segura, les xarxes socials com Facebook, Instagram, Pinterest i els blogs «augmenten la possibilitat d'un exhibicionisme interactiu» per a les blogueres «i permeten comunicar-se d'una manera més directa, sincera i humana amb els seus públics», alhora que «possibiliten que persones anònimes es puguin convertir en referents d'estil», afirma Estanyol.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits