Els estudiants amb altes capacitats intel·lectuals poden fracassar a l'escola i la universitat

Els estudiants amb altes capacitats intel·lectuals, que representen un 4-6% de la població escolar, són els grans oblidats del sistema educatiu. I en l'etapa universitària el repte és encara més gran: triar entre un centre presencial i un de virtual serà clau per a la seva motivació i rendiment.

Ferrer és llicenciada en Història per la UB i actualment estudia el màster universitari d'Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani a la UOC. «Amb els sistemes presencials havia sofert una gran desmotivació en fer segons quines assignatures, perquè els professors aplicaven un criteri d'ensenyament basat en la memorització i repetició de coneixements», explica.


Necessitats educatives especials per a motivar-los

És un gran error pensar que aquestes persones no tenen unes necessitats específiques a l'aula. L'Anna Ferrer ha patit un sistema educatiu massa basat en la uniformització dels coneixements i en la repetició dels mateixos exercicis, la qual cosa «ens causa frustració i desmotivació que, en alguns casos, poden causar una baixada de rendiment o, fins i tot, el fracàs escolar», alerta.

A l'aula, necessiten:

• un entorn que estimuli les seves potencialitats,
• autonomia, independència i autocontrol,
• sentiments de pertinença al grup de companys,
• acceptació i confiança per part de les persones que els envolten,
• un ensenyament adaptat a les seves necessitats i ritme personal d'aprenentatge,
• una oferta curricular flexible que permeti aprofundir en els continguts,
• l'accés a recursos educatius addicionals,
• la planificació i avaluació del procés d'aprenentatge,
• l'acceleració de curs.

A l'escola, els nens amb altes capacitats intel·lectuals s'han de barrejar amb la resta perquè el seu desenvolupament afectivoemocional s'ha de produir amb persones de la seva edat, que moltes vegades seran millors que ells en activitats artístiques, esportives o de relació social.


Com els pot ajudar l'ensenyament en línia?

Ja en l'etapa universitària, triar una universitat virtual els permetrà «cursar dos estudis a la vegada i matricular-se de tantes assignatures com vulguin», explica Sílvia Mata, de Serveis d'Acompanyament a l'Estudiant de la UOC. A més, «se'ls ofereixen activitats complementàries, en cas que facin molt de pressa les proposades a l'aula per a la resta de companys».

«La clau és proporcionar itineraris que l'estudiant pot seguir en funció dels seus interessos; i el model de la UOC ho afavoreix», diu Eulàlia Hernández, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. A més, «l'estudiant pot aprofundir molt perquè té els recursos i l'acompanyament docent que necessita».

«Els estudiants amb altes capacitats són un col·lectiu molt divers i, per tant, l'actuació també ho ha de ser», explica Hernández. Però constata que sovint s'opta per «avançar els estudiants de curs (accelerar el currículum), donar-los més eines (enriquir l'entorn) i agrupar-los (per a més facilitat del centre educatiu)», explica la psicòloga de la UOC.


Qui és una persona amb altes capacitats intel·lectuals?

És la que té altes capacitats cognitives en què tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat tant de raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de captació de la informació. I aquests recursos es manifesten en el raonament verbal, en el raonament matemàtic i en l'aptitud espacial, segons diu l'especialista Mercedes Martínez Torres en Discapacidad(es). Discapacidad, altas capacidades intelectuales y trastornos del espectro autista, d'Editorial UOC (capítol 3, pàg. 210).

Són persones que presenten, també, problemes afectius i socials rellevants, com la baixa autoestima, la dificultat d'expressar emocions i les relacions interpersonals.

Socialment, es pensa que les altes capacitats intel·lectuals es detecten en l'edat infantil, amb nens que despunten en l'aprenentantge de la parla, la lectoescriptura i una memòria excel·lent, però la professora Hernández apunta que, tot i que hi incideixen «factors biològics, ambientals, personals i socials, les altes capacitats intel·lectuals són dinàmiques i poden variar al llarg de la vida».

Eulàlia Hernández és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i experta en TIC i salut, ús personal i professional d'internet per a la salut, promoció de la salut mitjançant les TIC i psicologia del desenvolupament al llarg del cicle vital (com som les persones en diferents moments de la vida). És també la investigadora principal del grup de recerca PSINET (Psicologia, Salut i Xarxa) de l'IN3 de la UOC.

Sílvia Mata és tècnica especialitzada en l'atenció a l'estudiant amb discapacitat i coordina el Comitè d'Adaptació Curricular de la UOC.


Bibliografia:

• Pié, Asun (coord.). Discapacidad(es). Discapacidad, altas capacidades intelectuales y trastornos del espectro autista. Editorial UOC
• Torres, Mercedes (coord.). Psicologia i salut: una visió integradora dels conflictes psicològics. Editorial UOC
• Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya