11/5/16

Triar casal o colònies d'estiu: què cal saber?

D’idiomes, de música, de dansa, esportius, tradicionals, artístics... els tipus de casals o colònies d’estiu que hi ha al mercat són ben diferents. Aquests dies els pares han de triar quina és la millor opció per als seus fills un cop acabin el curs escolar. Però en què s’han de fixar a l’hora de fer-ne la selecció? Segundo Moyano, director del Grau en Educació Social de la UOC, i Montserrat Martínez, professora col·laboradora dels estudis de Psicologia i Educació, analitzen els aspectes que cal tenir en compte.
Joves fent una classe teòrica de surf en un casal<br />Foto: Miguel Navaza flickr/CCO

Joves fent una classe teòrica de surf en un casal
Foto: Miguel Navaza flickr/CCO

L'edat en què han de començar a anar a un casal o a unes colònies

Segons els experts, no es pot parlar «d'edats idònies» per a anar a un casal o a unes colònies. «El que s'ha de procurar és que els objectius i els continguts s'adiguin amb les edats dels nens i els seus interessos», explica Moyano. Martínez, però, apunta que els infants poden començar a anar als casals des dels 3-4 anys, perquè això els ajuda a compartir estones d'esbarjo amb companys i companyes de la seva edat. «Anar al casal de l'escola ajudarà un nen de P5 a sentir-se més segur el curs vinent, quan comenci primària, ja que es relacionarà amb els nens que es trobarà més endavant», exemplifica Martínez. Pel que fa a les colònies d'estiu, la psicòloga creu que als 5-6 anys l'infant pot estar preparat per a anar-hi i dormir fora de casa uns quants dies. «Cada nen, però, és diferent, sempre cal pensar en la maduresa de la criatura», puntualitza.

Motius que s'han de prioritzar a l'hora de triar casal o colònies

El que cal prioritzar és que s'hi facin activitats que agradin al nen. «Cada criatura té els seus gustos i habilitats, i actualment hi ha una gran varietat de casals i colònies que el poden motivar», diu Martínez. Tant ella com Moyano destaquen que el més important és que el nen es diverteixi. Moyano és crític amb els casals o colònies dedicats a aprenentatges molt específics, com els idiomes. «El nen ha de jugar, passejar, parlar amb altres nens, conèixer llocs amagats, viure aventures, saltar-se una mica les normes... No té sentit anar a un casal o participar en unes colònies on faci el mateix que ha dut a terme durant el curs escolar. Això em sembla simplement una dèria dels pares o bé no entendre que el temps lliure és una altra cosa», afirma.

Com cal actuar si un nen o nena no vol anar-hi

És habitual que als nens els costi dormir fora de casa perquè s'allunyen dels seus vincles, coincideixen a assenyalar Moyano i Martínez. Ara bé, una manera de trencar aquesta por i que el nen es mostri més receptiu és fer-li «invitacions progressives» a poder dormir fora de casa durant el curs, a casa de familiars o amics. «A vegades els límits amb la protecció excessiva són molt fins», apunta Moyano.

Com s'han de preparar els fills per a anar de colònies o al casal

Tots dos experts coincideixen a dir que no cal insistir-hi gaire. Martínez assegura que cal motivar-los i explicar-los que pot ser divertit. «El que sí que és necessari és fer-los partícips de l'activitat que duran a terme ajudant a preparar la motxilla o les coses per a anar d'excursió», exemplifica. Moyano afegeix que «de tant en tant» cal recordar-los, en cas que marxin de colònies, a quin lloc aniran, a quantes hores són de casa, quantes nits dormiran fora de casa. «Cal incentivar el seu interès», assenyala.

Com ho viuen els nens

«Depèn del nen», deixen clar els experts. En general, però, és una barreja d'emocions: aventura, descobriment, por, enyor, exaltació, neguit, coneixement dels altres... «Les reaccions són variables, però en general els nens en gaudeixen sobretot si marxen uns dies a llocs diferents d'on resideixen habitualment», explica Moyano. Martínez apunta que els nens viuen els casals amb més normalitat. «Com que no dormen fora, per a ells és un moment per a jugar», afegeix.

El paper dels pares quan marxen de colònies

Quan els fills marxen de colònies, hi ha pares que s'angoixen, n'hi ha alguns que els troben a faltar molt i d'altres que no tant. «Depèn molt de si el fill és més poruc, més insegur...», matisa Martínez. En tot cas, segons Moyano, ho han de viure amb normalitat. Per a fer-ho només cal que recordin com se sentien ells quan marxaven de colònies. «Els dies que són fora els pares, a més, poden aprofitar l'avinentesa per a fer activitats que no poden dur a terme amb els nens», afegeix Martínez.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits