19/7/16 · Estudis de Dret i Ciència Política

Consells per a volar encara més barat

La teoria que comprar vols d’última hora surt més barat no és certa», afirma Neus Soler, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Comprar a l’últim moment fa que el preu sigui de mitjana un 31,2% més car.  Segons un estudi, el millor moment per a reservar un vol és d’avui a set setmanes, quan el preu del bitllet és de mitjana un 9,7% més barat. Experts de la UOC en informàtica, estratègies de màrqueting i dret del consumidor analitzen com volar més per menys i no deixar-nos perdre el vol.
Flickr: Oung Ty Sana /(CC)

Flickr: Oung Ty Sana /(CC)

«Quan falten set setmanes encara queden moltes places a l’avió; a la companyia li interessa omplir-lo i, per tant, són més flexibles a l’hora d’oferir descomptes», explica Soler. Cal tenir present que aquest mercat es regeix per descomptes més grans quan hi ha menys activitat, i, per tant, «un volum més gran de demanda condueix a preus més alts». Per aquesta regla de tres, els mesos de gener, febrer i novembre són els més barats per a volar, i juliol i agost, els més cars. «El públic en general té més disponibilitat per a viatjar i les companyies ho aprofiten».


Com i quan comprar?

«Comprar vols entre setmana surt més barat que fer-ho durant el cap de setmana», explica Soler, precisament perquè els dies no laborables la gent disposa de més temps per a buscar vols, augmenta la demanda i això n’apuja el preu. «Les companyies poden utilitzar sistemes informàtics que detectin el creixement de l’interès per una cerca o un destí i augmenten els preus en funció d’aquest increment», explica Carles Garrigues, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

El web Skyscanner proposa comprar els vols d’anada i tornada per separat, afirmen que d’aquesta manera surt més barat. Soler puntualitza la idea: «generalment surt més econòmic comprar-los plegats, perquè l’aerolínia s’assegura els dos trajectes i ho premia». Tot i això, de vegades pot sortir més barat comprar-los per separat. Per exemple, «si un dels dos trajectes és un vol amb baixa ocupació perquè es vola en hores intempestives o bé si per què els vols de només un trajecte no admeten canvis ni anul·lacions», afirma Soler.

Cal tenir present que «frases com “Només queden 3 places lliures!” o “Hi ha 10 usuaris buscant preus” són estratègies comercials per a crear una sensació de carència i poca disponibilitat i pressionar l’usuari cap a la compra impulsiva», explica Soler. «És una estratègia de màrqueting per a influir en la decisió de comprar, per a crear una urgència». L’experta alerta els compradors: «aquestes informacions no han de ser reals necessàriament». Segons Mariló Gramunt, experta en dret del consumidor de la UOC, «no és una pràctica il·legal, ja que no introdueix cap engany en la publicitat que es fa del producte; es limita a ser una estratègia de pressió sobre els potencials compradors, però no és il·lícita».

Tot i això, trobar gangues a internet encara és possible. Les conegudes com «tarifes error» són errades informàtiques o humanes en la publicació de bitllets o paquets de viatge que ofereixen preus molt per sota de la mitjana del mercat. Errors com no incloure el recàrrec de combustible o oblidar un zero en l’import, per exemple. Si l’usuari és ràpid i fa el pagament, en principi «el preu publicat és exigible», afirma Gramunt. Malgrat això, l’experta alerta que «si és molt evident que es tracta d’un error, la bona fe que ha de presidir els contractes per les dues parts fa que l’empresa tingui dret a rectificar».

Abusos més comuns

Alguns dels abusos més coneguts són els dels «preus hiperactius», aquells que a mesura que es van consultant van pujant. Segons FACUA, aquest és un dels quinze abusos més recurrents en les compres de vols. Després de comparar entre diverses ofertes, el comprador torna a la pàgina on ha trobat la millor oferta i s’adona que el preu ha pujat. La resposta la té la informàtica: «en l’àmbit tecnològic és possible implementar sistemes que facin variar el preu en funció de la demanda general o, fins i tot, de l’interès mostrat per un usuari concret». Aquests sistemes es poden basar en «les galetes o les IP per a fer el seguiment de l’activitat d’un usuari en un web», explica Garrigues.

Mitjançant el coneixement del nostre comportament al web es pot esbrinar «quan hem accedit al seu servei o quins productes hem consultat, i tot això sense necessitat d’haver-nos-hi registrat o d’haver donat cap tipus d’informació». Els preus es modifiquen «a raó del nostre interès», explica Soler. Per a intentar evitar aquest tipus d’«inflació en línia», Garrigues explica que «es poden eliminar les galetes, utilitzar dos navegadors diferents o fer servir diversos dispositius per a navegar amb IP diferents.

Els passatgers han de tenir present que «quedar-se a terra per culpa de la overbooking o bé per cancel·lacions o retards de més de tres hores els dóna dret a una compensació econòmica automàtica». En tots dos casos, «el Reglament europeu 261/2004 regula aquestes situacions» i obliga les companyies a pagar entre 250 i 600 euros, en funció de la distància que s’ha de recórrer. En el cas que es recol·loqui al passatger, «la companyia el compensarà amb la meitat de l’import si aquest arriba a destí amb un retard no superior a dues, tres o quatre hores en funció també de la distància». En qualsevol dels casos, els passatgers poden interposar reclamacions davant de «la mateixa aerolínia o bé de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, així com dels organismes de consum», conclou Gramunt.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits