22/8/16 · Recerca

Un llibre critica les terribles condicions de treball i les pressions als governs d'empreses com Uber o Airbnb

Les grans empreses de l’economia col·laborativa com Uber, Amazon o Airbnb potencien unes condicions de treball terribles i aprofiten la crisi del 2008, no pas per repensar el sistema econòmic i anar cap a un altre de més just i estable, sinó com a estratègia per al desmantellament de les condicions laborals, cosa que afecta sobretot les classes més desfavorides. Aquestes són algunes de les conclusions de l’assaig Cooperativismo de plataforma. Desafiando la economía colaborativa corporativa, de Trebor Scholz, que ha estat traduït a l’espanyol i editat pel grup de recerca Dimmons de l’IN3 de la UOC.
Flickr: Kirsten /(CC)

Flickr: Kirsten /(CC)

Scholz és investigador, activista, professor de cultura i mitjans de comunicació a la New School de Nova York i expert en economia col·laborativa. També és conferenciant habitual en fòrums i els seus articles s’han publicat en mitjans com Le Monde, The Washington Post o La Nación. Els darrers anys ha contribuït al debat entorn de l’economia col·laborativa gràcies a la seva denúncia de la manera de funcionar de les grans corporacions.

Al llibre –una síntesi divulgativa d’aquest enfocament– critica les perversions de l’economia col·laborativa corporativa i alerta que aquestes grans plataformes digitals han creat mercats on abans no n’hi havia, aprofitant-se de la infraestructura (cotxe, apartament, temps...) de la gent. Són empreses –critica– en què es paga l’intermediari però es desposseeix el treballador dels seus drets, ja que no té atur, seguretat social ni jubilació.

Amb paraules de Scholz, «a l’ombra de més comoditat en l’accés a certs serveis d’una part de la població, hi ha per contrapartida importants costos socials per a la classe treballadora, sobretot la menys qualificada». Així, alerta que l’accés esporàdic de la classe mitjana a feina de baix nivell, com conduir un taxi (en el cas d’Uber), com una manera per a arribar a final de mes, implica desplaçar d’aquestes ocupacions –i d’una font de treball estable– treballadors de baixa qualificació.

Scholz també alerta de les grans quantitats de diners que aquestes corporacions gasten en grups de pressió per a influir les institucions públiques perquè canviïn les regulacions a favor seu. Per tot això conclou que l’economia col·laborativa corporativa «no és simplement una continuació del capitalisme predigital tal com el coneixem, considera que hi ha notables discontinuïtats, és un nou nivell d’explotació amb un funcionament basat en una major concentració de la riquesa».


Alternativa més social

Si en la primera part del llibre Scholz critica l’economia col·laborativa corporativa d’aquestes grans empreses, en la segona introdueix el concepte de cooperativisme de plataforma per a proposar un moviment econòmic que beneficiï més ciutadans i aposta per la creació de cooperatives com a alternativa de la si­tuació actual, una modalitat d’activitat econòmica que beneficiï moltes persones i no tan sols algunes poques, que afavoreixi la reducció de desigualtats i la distribució de benefi­cis a la societat.

Des del grup de recerca Dimmons de la UOC, després de l’organització de les jornades Procomuns, que van tenir lloc al març, es vol continuar el debat sobre les diferents interpretacions i pràctiques de l’economia col·laborativa amb la traducció al castellà i la difusió de l’assaig de Scholz, juntament amb una sèrie de trobades amb l’autor per a debatre i contrastar opinions sobre aquest tema.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca