19/7/16 · Estudis d'Economia i Empresa

Com canvien les ciutats a l'estiu?

La sortida del metro de Sagrada Família a l’estiu s’omple de turistes socarrimats per excés de sol, d’idiomes coneguts o complicadíssims d’identificar, de gorres i barrets per a tots els gustos i de càmeres de fotos més o menys modernes, algunes acompanyades del popular braç d’autofotos. Són persones de totes les edats i d’arreu del món amb un mateix objectiu: visitar el temple d’Antoni Gaudí. Com viu la gent del barri aquest boom de turistes? Experts en turisme de la UOC analitzen com es transformen aquest i altres barris de Barcelona a l’estiu i si esdevenen una molèstia per als qui hi viuen tot l’any.
Només un 17% dels barcelonins considera que el turisme li aporta coses negatives, segons un estudi de la UOC.<br />Foto: Flickr/ Matthew Hine (CC)

Només un 17% dels barcelonins considera que el turisme li aporta coses negatives, segons un estudi de la UOC.
Foto: Flickr/ Matthew Hine (CC)

D’entrada, Francesc González diu que «els ciutadans estan acostumats a conviure amb elevades densitats de població». A més, paradoxalment, molts d’aquests residents no es troben a l’estiu a la seva ciutat perquè n’estan visitant una altra. Segons l’estudi «La percepció dels residents a Barcelona en funció de les pràctiques turístiques dels seus turistes», que s’està fent des del Laboratori del Nou Turisme de la UOC, només un 17% dels barcelonins enquestats considera que el turisme els aporta més coses negatives que positives en l’àmbit personal.


Què passa amb els pisos turístics?

L’Ajuntament de Barcelona vol regular els pisos turístics il·legals i ha tancat l’aixeta de noves llicències, però segons González, el problema de l’habitatge és «estructural» en les grans ciutats. «A Barcelona ja existia abans del boom turístic, i les bosses d’habitatge en reserva o l’especulació immobiliària són els greuges més importants», alerta l’expert de la UOC. Reconeix que el turisme pot haver agreujat la problemàtica «amb la retenció d’habitatges de lloguer urbà per a usos turístics i la consegüent substitució i expulsió de llogaters o el desplaçament de petits propietaris, però no n’ha estat l’agent inductor principal», conclou.

En la mateixa línia pensa la professora de la UOC i experta en gestió de la ciutat Mirela Fiori: «Al contrari del que passa en grans ciutats europees com Berlín, Amsterdam o París, Barcelona és una ciutat en què el 70% de l’ocupació de l’habitatge és en règim de propietat, però la crisi i la suspensió del crèdit hipotecari han provocat un gir cap al mercat de lloguer, de per si prou limitat, i això ha fet incrementar els preus». L’única excepció la trobaríem a Ciutat Vella, «on potser sí que podríem constatar alguna correlació positiva en algunes zones concretes», constata Fiori.


Turistes sostenibles

Amb freqüència es critica que el turisme perjudica la mobilitat col·lectiva a les ciutats. «És cert que l’arribada de grans volums de persones en creuers o l’excés d’autobusos turístics en zones puntuals de la ciutat poden generar ocasionalment problemes de gestió de fluxos, però també cal tenir en compte que la mobilitat dels turistes acostuma a tenir patrons de sostenibilitat més elevats que la dels mateixos residents: per exemple, perquè els turistes utilitzen de manera important el transport públic a la ciutat, i sobretot, perquè fan servir les seves pròpies cames com a mitjà de transport principal per a acomplir la pràctica turística més habitual entre els visitants d’una ciutat: les passejades a peu», constata González.

Per a l’investigador de la UOC Ramon Ribera, el fet que hi hagi menys trànsit a l’estiu «fa més atractiu l’ús de bicicletes i vehicles elèctrics de lloguer curiosos. L’expansió del turisme com a motor econòmic de la ciutat ha portat sectors econòmics com el de la mobilitat a crear o adaptar el negoci cap al turista», diu Ribera.


Barcelonins a Barcelona

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, «un 37% dels catalans no es poden permetre una setmana de vacances», constata Ribera. I els que en fan solen destinar «entre una i dues setmanes» a viatjar fora de la seva ciutat, segons dades de l’Enquesta de moviments turístics dels espanyols de Familitur. El 2015, més de 8 milions de turistes van visitar la Ciutat Comtal i l’evolució dels primers sis mesos del 2016 apunta que enguany es mantindrà la tendència a l’alça. A banda de Barcelona, també hi ha massificació de turistes «als pobles i ciutats de la costa i en alguns de muntanya, i se’n detecta un augment en algunes destinacions d’estiueig de l’interior».


Per què triar una ciutat com a destinació de vacances?

Per a González, les ciutats s’omplen de turistes perquè «han estat sempre referents de la cultura, llocs de prestació de serveis de tot tipus, aglutinadors de patrimoni i espais difusors i expositors de la tècnica, del coneixement i de la innovació».


La gestió pot millorar

«No som líders en turisme per tenir més turistes que ningú. Som líders en turisme si gestionem aquesta indústria de la manera més eficient possible», diu el turistòleg Jordi Oller. I posa alguns exemples de millora: «anar a cercar els turistes i seleccionar els més adequats (en lloc d’esperar que algú ens els porti), obtenir més beneficis per a les empreses locals, millorar les condicions laborals dels llocs de treball que genera el turisme...», conclou Oller.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits