25/7/16 · Estudis de Ciències de la Salut

L'estrès fa perdre memòria i l'esport la manté en forma

Per què perdem memòria quan ens fem grans? Què podem fer per a evitar-ho? Professors de Psicologia de la UOC diuen que l'estrès és un mal enemic i que l'esport és un bon aliat. «L'estrès lesiona les neurones» i les deixa més vulnerables, fins al punt que poden acabar morint, explica el neurocientífic Diego Redolar. En canvi, «mantenir-se físicament actiu», practicant activitats adaptades a cada edat, «pot estimular les funcions d'atenció i de memòria», diu la psicòloga experta en aquest àmbit Modesta Pousada.
Professors de Psicologia donen consells a les persones grans per a mantenir una ment àgil i jove.<br />Foto: Flickr / ANSES (CC)

Professors de Psicologia donen consells a les persones grans per a mantenir una ment àgil i jove.
Foto: Flickr / ANSES (CC)

«Tots els episodis estressants que han tingut lloc en la nostra vida poden augmentar la probabilitat que patim problemes de memòria durant l'envelliment», afirma Redolar. Com? Estudis científics han trobat que «les hormones de l'estrès danyen les neurones i això les deixa en un estat de màxima vulnerabilitat». Durant l'envelliment és bastant habitual que es donin «canvis en la quantitat de flux sanguini que arriba al cervell, atès que el sistema vascular també envelleix. Aquests canvis en condicions neuronals normals podrien passar inadvertits; però, si topem amb neurones vulnerables, poden resultar letals», alerta aquest professor de la UOC.


Jocs de taula i llegir, entre les activitats recomanades

Hi ha moltes activitats quotidianes que podem fer per a «estimular les funcions d'atenció i de memòria: jugar a algun joc de taula (cartes, dòmino...), llegir, assumir un repte nou (com ara aprendre a fer servir internet, començar a estudiar un idioma o cultivar un hort), mantenir-se físicament actiu –adaptant el tipus d'activitat a les característiques i l'edat– i tenir cura de les relacions socials», explica Modesta Pousada. Totes aquestes activitats ajudaran a mantenir la ment i el cos «en forma».

Redolar afegeix: «L'exercici no solament és avantatjós per a fomentar el naixement de neurones noves, sinó que també ajuda a mantenir un equilibri i un entorn òptim en el nostre cervell».


Nivell educatiu i altres factors que condicionen la memòria

Hi ha una sèrie de factors que estan relacionats amb el rendiment de la nostra memòria: «el nivell educatiu, l'estat de salut general o l'estat d'ànim», explica Pousada. Hi ha estudis científics que han demostrat que «persones d'un nivell educatiu menor tendeixen a experimentar un declivi de memòria més gran que no pas les de nivell educatiu superior», comenta aquesta psicòloga de la UOC.


Els records que expliquen les persones grans no sempre són fidels a la realitat

No recorden què han menjat per dinar, però en canvi expliquen ben detalladament vivències del passat. Per què els passa això? Pousada diu que aquests records personals del passat tenen unes característiques molt particulars: «d'una banda, són molt selectius i habitualment corresponen a episodis amb una forta càrrega emocional i, de l'altra, poden haver estat reelaborats i modificats al llarg del temps, de manera que el record actual mantingui només una similitud vaga amb l'episodi original».


Les TIC, un gran al·licient

«Les TIC poden ser un instrument molt útil per a la gent gran», constata Pousada. I en posa alguns exemples: «un avi pot voler aprendre a parlar amb els néts per Skype si viuen lluny de casa, o organitzar un viatge a partir de la informació que trobi a la xarxa o apuntar-se a la UOC perquè la història l'encanta i no n'ha pogut estudiar mai».


Com envelleix la ment?

«Els records els guardem al magatzem cerebral, l'escorça, mentre que per a poder-los formar, consolidar i arxivar en aquest magatzem com a memòria necessitem una estructura, l'hipocamp», explica Redolar. A mesura que envellim «l'hipocamp experimenta una degeneració important». I afegeix: «la pèrdua de memòria associada a l'envelliment es deu a la pèrdua de neurones en aquesta estructura. Per això es va perdent la capacitat de consolidar i emmagatzemar els fets nous com a memòria a l'escorça i es manté la capacitat d'accedir als records que tenim afermats des de fa temps al nostre magatzem», conclou aquest neurocientífic.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits