Una notificació a les xarxes pot ajudar a salvar una vida?

«Poden ajudar a detectar casos de persones amb dificultats vitals, però no es pot parlar de prevenció», afirma Noemí Guillamón, investigadora del grup Psinet de la UOC. «Tanmateix ja era hora que les xarxes socials impulsessin eines per a col·laborar en aquesta mena de casos», afegeix l’experta. Per a José Ramón Ubieto, professor de Psicologia de la UOC, els vincles amb altres persones a través de la xarxa pot ser una resposta d'ajuda davant de la solitud, la fragilitat i moments de crisi.  

Segons un estudi del Psinet, el 23,3% dels joves comparteix les seves preocupacions a les xarxes socials, sense diferències segons el gènere i l'edat. «Els joves mostren des del seu dia a dia fins a les coses que els preocupen més», afegeix Ubieto. La solitud, la poca comunicació, la incomprensió davant de la seva vida i els seus problemes són els temes més recurrents pels que tenen algun trastorn d'aquest tipus.

 Compte amb les etiquetes (hashtags)

Etiquetes com #selfharmmm (de selfharm 'autolesió') acumulen 1.908.943 entrades. Altres com #blithe té gairebé un milió i mig de publicacions i #secretsociety123 és una de les etiquetes més conegudes a diverses xarxes socials perquè ajunta diferents patologies, com bulímia, anorexia o ansietat. «A Instagram, Tumblr o Twitter es fa ús d'aquesta mena d'etiquetes relacionades amb el suïcidi i les autolesions», alerta Guillamón. Instagram, alerta del seu contingut, però en permet la consulta. De fet, només a dos dels hastags abans esmentats es readreça l'usuari a una pàgina d’ajuda psicològica, afirma l'estudi de Megan A. Moreno et al. Segons Guillamón, entre els adolescents és força freqüent l'ús d'Instagram per a distribuir imatges sobre autolesions, encara que no és l'única manera; hi ha vídeos a YouTube i també webs. «Algunes d'aquestes plataformes es poden convertir en espais de fruïció de la tristesa i l'angoixa», afirma aquesta investigadora del Psinet.

Els hastags com a punt de trobada

Les etiquetes i internet els permeten posar-se en contacte amb gent diversa que s'identifica amb un mateix problema. Per exemple en el cas de l'alimentació s’utilitzen etiquetes com #Ana per l'anorèxia o #Mia per la bulímia. Amb trastorns d’autolesió s’usa #selfinjuryyy i amb tendències suïcides, l'etiqueta #Sue. Aquestes comunitats virtuals poden animar a alguns a donar el pas, mitjançant indicacions i legitimant a vegades el mateix acte, explica Ubieto. Només sis de les divuit etiquetes més utilitzades a Instagram sobre aquestes problemàtiques readreçaven l'usuari a la pàgina de prevenció del suïcidi befrienders.org o el web d'ajuda de la mateixa xarxa.

Les xarxes ajuden però no són suficients

«Les mesures de detecció i notificació de les xarxes socials resulten insuficients per a protegir els adolescents de l'exposició a aquests continguts», considera Guillamón. Molta de la informació que hi ha a internet no és supervisada per professionals; haurien de ser espais regulats i controlats per especialistes de la salut.

«La prevenció del suïcidi o d’altres problemàtiques hauria de fer-se des de fora de la xarxa», afirmen els dos experts. A través per exemple, de mecanismes de detecció de la depressió i d’idees suïcides a les escoles, amb una adequada formació als pares o altres persones properes als adolescents.