Desmuntant 10 mites sobre el funcionament del cervell

1. Només fem servir el 10% del nostre cervell.

El fet és que el fem servir tot. No hi ha una quantitat de matèria neural de reserva esperant que se li assigni una altra feina. Això ho confirmen milers d'escàners cerebrals en els quals es poden veure ones d'activitat que travessen tot el cervell, fins i tot quan es demana als subjectes que no pensin en res.

2. Les neurones perden la capacitat de reproduir-se quan som adults.

Hi ha la creença que naixem amb un nombre determinat de cèl·lules cerebrals i que quan ens fem adults és impossible generar-ne de noves. Teories recents ho desmenteixen i estimen que en un cervell adult d'una rata es produeix tots els dies entre 5.000 i 10.000 neurones noves, concretament a l'hipocamp. Dades científiques apunten que algunes d'aquestes noves neurones participen en l'aprenentatge i la formació de la memòria.

3. El cervell gasta més de la meitat de l'energia del nostre cos.

És cert que les cèl·lules nervioses tenen necessitats energètiques molt elevades. No obstant això, l'encèfal el que utilitza és el 20% del total de l'oxigen corporal i una fracció similar de glucosa.

4. Després del naixement, el cervell pot trigar alguns mesos a madurar.

El desenvolupament del sistema nerviós és diferent segons les estructures i regions corticals. Per exemple, les àrees prefrontals són les últimes a completar el procés de desenvolupament i ho fan al voltant dels divuit anys d'edat. Això implica que, a mesura que madura l'escorça prefrontal, l'individu comença a adquirir una sèrie de competències relacionades amb la capacitat d'inhibició de respostes no apropiades, el raonament abstracte, etc.

5. La producció de noves connexions cerebrals s'atura en la vellesa.

Al llarg de la vida es van generant connexions cerebrals, fins i tot durant la vellesa. La plasticitat del cervell, és a dir, la seva capacitat de canvi sempre és present; no solament durant el procés de desenvolupament del cervell, sinó també un cop és completament format. Això sí, a mesura que les persones es fan grans, la connectivitat entre les neurones no és tan susceptible al canvi, la seva mal·leabilitat disminueix.

6. La durada d'un badall està relacionada amb el nivell d'oxigen requerit.

Un estudi recent ha revelat que la durada d'un badall prediu el pes del cervell i el nombre de neurones a l'escorça, on resideixen les capacitats cognitives. Les espècies en les quals s'observen badalls més variats i de més durada (més llargs) són el que tenen el cervell de major pes i un nombre de neurones més elevat en el còrtex cerebral.

7. El cervell d'alguns animals no «dorm».

Dormir és àmpliament estès en el món animal, encara que això pugui ser desadaptatiu per a un tipus de vida determinat. Per exemple, per al dofí del riu Indus del Pakistan (Platanista indi), dormir pot representar un perill perquè és cec i mai no deixa de nedar. De totes maneres, aquest animal dorm un total d'unes set hores diàries, en intervals que duren entre cinc i cinquanta segons. Altres mamífers marins tenen un somni unihemisfèric, i van alternant els hemisferis.

8. El talent és innat.

La càrrega genètica predisposa al talent creatiu, però l'entorn també hi té un rol molt important. Les experiències de la vida influeixen en la formació de les connexions cerebrals, necessàries per a generar solucions innovadores. De totes maneres, cal apuntar que existeixen dades contradictòries sobre aquest mite: s'han trobat alguns casos que, després d'una lesió cerebral, una persona té grans habilitats artístiques. Per exemple, en pacients que tenen demència semàntica, augmenta la seva capacitat artística per la pintura.

9. Escoltar el contingut d'un enregistrament mentre dormim permet aprendre'l.

Hi ha diversos estadis del son que faciliten diferents tipus de memòria, però prèviament és necessari haver adquirit la informació durant la vigília. Per tant, no serveix de res escoltar una lliçó gravada mentre dormim si prèviament, quan estàvem desperts, no ens l'hem preparada.

10. Quan envellim anem perdent amb facilitat els records que tenim emmagatzemats.

La gent gran va perdent la capacitat de retenir informació nova, però, malgrat això, pot recordar tota mena de detalls d'episodis passats. Aquesta pèrdua en la capacitat de memorització de contingut nou es deu a la degeneració neural de l'hipocamp, una estructura del cervell que, entre altres funcions, és l'encarregada de la consolidació de la memòria a curt termini en la memòria a llarg termini.