27/10/16 · Estudis d'Arts i Humanitats

Els divorcis a partir dels 60 anys es doblen en 10 anys

A Espanya en deu anys (2005-2014) els divorcis en què un dels cònjuges tenia 60 anys o més s’han incrementat en un 126%. Segons l’INE el 2005 hi va haver 3.636 ruptures d’aquest tipus i, el 2014, 8.205. Aquestes xifres mostren també com en relacions en què tots dos membres tenien aquesta edat o més hi ha hagut un augment de divorcis, que ha passat de 1.908 el 2005 a 4.458 el 2014. «La pèrdua de rellevància dels discursos religiosos, la major esperança de vida de les persones i la creixent tendència social a no fer de la família l’únic àmbit de suport vital són els principals motius d’aquest augment», apunta Begonya Enguix, antropòloga de la UOC.
Foto: Flickr/Juanedc (CC)

Foto: Flickr/Juanedc (CC)

Per a Enguix, les relacions han canviat molt en els darrers 40 anys: «Les persones que avui dia tenen 60 anys, segurament són casades des de fa 35, i és possible que ara vulguin deslligar-se de la relació no solament perquè pateixen el desgast del temps sinó també perquè volen alliberar-se de les pressions sota les quals es van casar i de models de gènere tradicionals». Algunes dones grans es qüestionen els patrons de subordinació femenina de fa 30 o 40 anys, explica l’experta, i busquen nous models de relació i realització pròpia. En el cas dels homes, segons el sociòleg de la UOC Francesc Núñez, les motivacions acostumen a diferir: «Ells, quan arriben a aquesta edat, estan més satisfets amb la seva vida, però creuen que encara en poden trobar una de millor després del divorci».


De quina manera pot afectar els fills?

En els casos de parelles que no han mostrat grans desavinences prèvies, sovint els fills viuen el divorci des de la perplexitat. «Sempre han vist junts els pares i han oblidat que són dues persones que tenen una relació que pot o no avançar satisfactòriament», assenyala Montserrat Lacalle, professora de psicologia de la UOC. Curiosament, apunta l’experta, molts d’aquests fills viuen les separacions dels seus coetanis amb normalitat, però, sense adonar-se’n, no consideren l’esfera sentimental dels pares de la mateixa manera: «ells pensen que els pares no estan legitimats per a canviar». «En els casos de parelles que han viscut desavinences o conflictes, es pot viure com la culminació d’un fet gens sorprenent», afegeix.

En qualsevol cas, segons Lacalle, les conseqüències estaran en funció de com ho visqui cada membre de la parella. Els fills patiran més o menys en funció de com percebin els seus pares. 


Sense vincles familiars i socials, el risc d’aïllament s’incrementa

El divorci comporta la pèrdua de la parella i, per tant, habitualment la pèrdua de la persona amb qui s’ha conviscut durant molts anys. «Si la persona compta amb el suport d’altres membres de la família o té una xarxa social amb qui relacionar-se, no té per què augmentar l’aïllament; però si aquests vincles familiars i socials no han existit o no es fomenten en el moment de la separació, el risc d’aïllament s’incrementa», explica Lacalle.

L’aïllament no ve determinat pel divorci, sinó per l’afrontament que realitza la persona i la xarxa familiar i social amb què compti. Es poden trobar persones que visquin en parella i s’aïllin del seu entorn.   

«A aquesta edat, o a qualsevol altra, un divorci serà positiu si implica ser conseqüent amb un mateix, si respon al desig de la persona, si representa l’inici d’una nova etapa que la persona afronta amb il·lusió, malgrat la incertesa que sempre hi pot haver davant una nova situació nova i desconeguda», assegura Lacalle. 


Els matrimonis entre la gent gran també augmenten

Els matrimonis en què com a mínim un dels cònjuges tenia 60 anys o més també s’han incrementat durant aquesta dècada: 1.013 dones i 3.175 homes el 2005 i 2.025 dones i 5.850 homes el 2014. Encara que en aquestes edats és més difícil enamorar-se, per a Núñez, expert en emocions, no és impossible. «Hi ha moltes relacions que no acaben funcionant i quan una persona acaba farta de la seva manera de viure, és més fàcil redescobrir l’amor en una altra persona», afirma. Enguix, a més, explica que l'augment de l'esperança de vida fa que es mirin les edats amb nous ulls i que les necessitats afectivosexuals són part de la vida, malgrat que hi hagi molts estereotips socials sobre les edats “convenients” i que existeix un fort tabú sociocultural sobre aquest tipus de relacions en edats avançades o no considerades apropiades.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits