La robòtica educativa: una nova manera d'aprendre a pensar

Es fa difícil de dir en quina mesura la robòtica és present en els diversos àmbits educatius, però el cert és que cada vegada hi ha més oferta d'aquest tipus d'activitats.

És un bon indicador el fet que a Catalunya el Departament d'Ensenyament hagi inclòs els continguts de robòtica en les competències bàsiques en l'àmbit digital tant a primària com a secundària. També ho és el gran nombre de centres que ofereixen robòtica com a activitat extraescolar i que hi hagi competicions amb tant d'èxit com Robolot, amb quinze anys d'història.

Donar vida a un robot

En què consisteix la robòtica educativa? D'una banda, es tracta de construir un prototip, un robot, i de l'altra, fer que prengui vida, programar-lo perquè faci el que els nois i noies hagin decidit. Hi ha centres que ofereixen la possibilitat de fer només la part de programació i li donen altres tipus d'aplicacions, com per exemple apps per a mòbil.

Hi ha propostes adequades per a totes les edats, des de fer anar robots molt simples que es programen amb només sis tecles per als més petits fins a fer programes molt complexos que poden fer filigranes.

El material de robòtica educativa més popular entre els menors de dotze anys és el Lego Wedo, un conjunt especial de peces de Lego que inclou un motor, un sensor de distància i un sensor d'inclinació i que té el seu propi entorn de programació. I pel que fa als entorns de programació, el més utilitzat és l'Scratch –que té una versió JR–, amb el qual es pot aprendre a programar d'una manera lúdica.

Per als més grans, la tendència és més aviat fer servir Arduino i appInventor. Arduino és una placa electrònica programable que té moltes possibilitats, amb la qual es pot fer des d'un robot fins a una aplicació domòtica per a controlar llums i l'obertura de portes i finestres d'un habitatge, per exemple.

Es faci servir el material que es faci servir, puntualitza el professor Casado, que és expert en programació, s'ha d'aplicar la lògica de la programació i entendre les instruccions per a fer-les servir adequadament, la qual cosa vol dir que «els nois i noies fan una programació molt semblant a la que es fa servir en l'àmbit professional, tot i que, evidentment, més simple».

Per a Casado, la robòtica i la programació són una oportunitat per a acostar els alumnes a la informàtica des d'una perspectiva que normalment no coneixen. I és que segons l'enquesta «Com veuen els alumnes de primària la professió informàtica?», assegura Casado, la professió d'informàtic és una feina que els joves veuen molt complicada, tot i que els sembla molt interessant, «simplement perquè no la coneixen». Aquesta percepció encara és més acusada entre les noies. «Si des de petits no agafen por de la informàtica –afegeix Casado–, és possible que tinguin menys dificultats per a acostar-s'hi i s'atreveixin a resoldre els seus propis problemes informàtics sense pensar que és massa complicat per a ells».

L'assignatura pendent del professorat

De fet, un estudi sobre els factors influents en la tria dels estudis científics, tecnològics i matemàtics d'estudiants d'ESO i batxillerat mostra com majoritàriament els alumnes tenen una visió positiva dels estudis i professions relacionats amb les enginyeries i la informàtica. Un 77% considera que són atractius i que donen prestigi, i un 66% considera que representen bones sortides professionals.

Ara bé, Carlos Casado creu que en general el professorat encara no està prou preparat per a fer aquest tipus d'activitats a les escoles i és important no convertir-les en una matèria obligatòria, en una assignatura més, perquè no tothom té les mateixes facilitats.