Facebook vol ser el teu banc i la teva televisió a la carta

El nombre start-ups (empreses emergents) que en els últims anys han passat a sumar-se al paraigua de Facebook és de seixanta-dues. Algunes conegudes, com Whatsapp o Instagram, i unes altres no ho són tant però resulten més estratègiques en àmbits com la fotografia, el vídeo i la millora d’interacció dels contactes. «Invertir en serveis estratègics com aquests i apostar per la segmentació de perfils (edat, interès laboral, oci...) és coherent amb la idea de futur de Facebook: dissoldre el temps d’oci i el temps de feina», explica Roig.

«El futur de Facebook continua passant per l’audiovisual, noves eines i nous progressos en les retransmissions en directe; però, sens dubte, un dels reptes més importants serà el de combatre les fake news (notícies falses)», puntualitza Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Precisament, durant la campanya electoral als Estats Units la xarxa va ser acusada de permetre la difusió de notícies falses. Davant la polèmica, Facebook va anunciar una ofensiva per lluitar contra la propagació d’aquestes notícies falses, que s’impulsarà les pròximes setmanes a països com Alemanya.

Aquesta lluita és clau per a l’empresa tenint en compte que és la xarxa amb més usuaris actius al mes i amb un major volum de consultes: de mitjana s’hi accedeix catorze cops al dia. «Per a molts és la principal font d’informació però, a la vegada, és un poderós instrument persuasiu per la seva capacitat de segmentar públics i incidir en aquells més receptius a un determinat contingut i amb major tendència a tornar-los a difondre», explica Lalueza. Davant d’aquest poder d’influència, doncs, Lalueza considera que hauria de ser «responsable» de la qualitat i el rigor de les informacions que s’hi difonen i no limitar-se a garantir el bon funcionament tècnic de la plataforma.  

El banc de Facebook

El proper repte de Facebook és convertir-se en un banc global. El Banc Central d’Irlanda va donar el vist-i-plau a Facebook com a institució monetària electrònica el 2014. De fet, ja es considerada com a Fintech, és a dir, com a empresa que a través de la tecnologia presta serveis financers. «Des del desembre passat pot operar a Espanya com a entitat de diner electrònic, emetre, distribuir i reemborsar diners», explica la professora d’Economia i Empresa de la UOC, Elisabet Ruiz-Dotras. Als Estats Units aquest servei ‒que es realitza fàcilment amb la icona del dòlar a través del Messenger‒ permet fer transferències gratuïtes a d’altres usuaris, fins i tot a fora de les fronteres estatals. «La majoria d’entitats financeres cobren comissions per aquest tipus de gestions principalment a d’altres països; de moment, Facebook no», alerta Ruiz-Dotras. Per a l’experta, la xarxa té com a objectiu ser un proveïdor de serveis d’informació de comptes, que permetrà tenir una visió agregada de tots els comptes de diferents bancs d’un mateix usuari. «Combina dos factors: oferir serveis bancaris gratuïts i convertir-se en una gran plataforma digital que gestiona dades personals», afirma. Per a Dotras, aquesta innovació pot retribuir-li grans beneficis de màrqueting empresarial, ja que permetrà oferir a les empreses informació sobre ingressos, estalvis, comportament i dades del perfil de l’usuari amb l’objectiu de segmentar millor el públic.

Vol tenir youtubers

Es calcula que el 2020 el 80% del trànsit de dades que es mouran per la xarxa seran vídeos. I segons les previsions, es passarà de dos milions de terabits cada mes a gairebé 23 milions. El trànsit de vídeo s’haurà multiplicat per deu. És per aquest motiu que Mark Zuckerberg ‒que ja ha construït l’imperi del vídeo tenint en compte que es reprodueixen més de 1.000 milions de vídeos al dia‒ busca maneres de treure’n rendiment i convertir-lo en un negoci. La plataforma començarà a incloure el mid-roll ad, és a dir, publicitat enmig del vídeo, i donarà als creadors el 55% de totes les vendes, les mateixes condicions que ofereix YouTube. «Hi ha un clar interès per donar opcions de rendibilització del contingut de vídeo als creadors més populars», afirma Roig. Per a l’expert, aquesta estratègia pot ser menys frustrant per a l’usuari que el pre-roll (publicitat prèvia al vídeo), però alhora més molesta per la introducció d’anuncis durant la reproducció tal com fa la televisió.

Zuckerberg va anunciar ahir que Facebook està negociant la producció de continguts originals tal i com fa Netflix. «Aquesta nova estratègia apunta encara més en la gran aposta pel vídeo que fa la companyia amb la mirada posada no només a Youtube sinó també a Amazon o plataformes de televisió a la carta» afirma Roig.  Els experts apunten que la plataforma seguirà apostant per millorar el vídeo en directe per competir amb Periscope (Twitter) i que continuarà innovant a Instagram, que exerceix com a banc de proves de la companyia.