La manca d'educació emocional causa un augment del consum de tranquil·litzants entre els joves

«Els joves estan molt pressionats. Molts compten amb una bona preparació, però tenen poques oportunitats d’incorporar-se amb un mínim de garanties al mercat laboral. Això els genera desesperança, tristesa i/o sensació d’inadequació en el seu entorn», detalla Armayones. Els dos experts coincideixen a dir que per a fer front a aquest còctel d’emocions es recorre sistemàticament a la farmacologia. «La tendència a trobar solucions ràpides —en molts casos en forma de píndola— i la pressió assistencial —amb poc temps per part dels professionals sanitaris per a avaluar i intervenir— poden estar provocant un augment de la prescripció de psicofàrmacs», apunta Armayones.

Només estan educats per a ser feliços

Per a frenar aquest increment, segons Cabero, cal una «educació emocional». Per a l’experta, a la societat, especialment als joves, no se l’ha educat per a aprendre a conviure i gestionar les adversitats de la vida, sinó perquè sigui feliç i tingui èxit. «Enviem el missatge que s’ha de viure sense dolor i per a eliminar-lo es recorre als tranquil·litzants. El problema és que aquests fàrmacs només l’eliminen durant unes hores i això genera la necessitat d’hiperconsumir-los», alerta. En aquest sentit, Armayones assegura que cal fer un pas endavant i impulsar mesures socials que donin resposta a les necessitats dels joves i crear més places de psicòlegs en el sistema sanitari. «La manca d’aquests professionals fa que es recorri a la farmacologia per a problemes que l’evidència científica diu que es poden abordar amb garanties mitjançant una teràpia psicològica», explica.

Les dones, les que més en consumeixen

El consum d’aquestes substàncies, però, també ha crescut entre la resta de la població. Les persones d’entre 15 i 64 anys que n’havien pres algun cop a la vida l’any 2005 representaven el 7% de la població, mentre que el 2013 ja eren el 20%. El percentatge dels qui n’havien pres un cop al mes era del 2,7% el 2005 i el 2013 ja arribava al 7,7%. Per sexes, les dones són les que més en consumeixen: un 25% ho ha fet algun cop a la vida, en contrast amb el 15% dels homes. «Com els joves, les dones són l’altre col·lectiu més pressionat perquè en la majoria de casos recau sobre elles la conciliació familiar, pateixen més precarització laboral i cobren menys que els homes», explica Armayones. Cabero afegeix, a més, que la dona continua predominant en les feines en què s’exerceix el rol de «cuidadora», que comporten més desgast psicològic, com ara mestres, infermeres, psicòlogues o pedagogues.

Els dos experts deixen clar que recórrer a la medicació hauria de ser l’última de les solucions. «Cal fer un abordatge integral, no només sanitari, dels motius que han portat tant els joves com la resta de la societat a augmentar el consum d’aquests fàrmacs», reclama Armayones. Segons l’expert, si no s’aborden els determinants socials que poden estar afectant el col·lectiu que consumeix aquests medicaments —precarització laboral, manca d’esperança, poca participació social, atur...—, serà difícil capgirar la situació perquè el sistema sanitari actualment no té eines per a donar respostes. Cabero insisteix en la importància de l’aprenentatge de la gestió de les emocions: «Les persones han d’aprendre recursos emocionals per al seu benestar, a relacionar-se amb els altres afectivament i positivament i a saber generar climes emocionals», conclou.