Decàleg per a triar escola

Tot i que el desitjable fos que tothom tingués les mateixes possibilitats per escollir escola, dos aspectes limitants són l'emplaçament i la capacitat econòmica de la família. Aquests criteris són importants perquè ajuden a limitar «el ventall de possibilitats». «La coincidència del lloc de residència o de feina dels pares amb l’emplaçament de l’escola fa possible la compatibilitat i la coordinació entre els membres de la família de la manera més relaxada», apunten aquests experts.

El projecte educatiu. És l’altre aspecte clau. Segons Bautista, cal informar-se de la metodologia didàctica que s’aplica en el centre o en què participa: com agrupa els alumnes, com es treballen les àrees, si s’estudia per competències, quin és el paper dels deures en la dinàmica didàctica... «Un cop sabem quina és, cal pensar si ens hi sentim identificats com a família», puntualitza.

La feina dels mestres, la direcció i la comunitat d’alumnes. Es recomana observar si l’equip de docents treballa de manera coordinada, quin valor dóna a la seva feina i si entén l’actuació educativa com un procés global i integral. «És important que els professors parlin a les famílies d’educació i de desenvolupament integral de la persona, més enllà de la importància de les matemàtiques, la història o les llengües».

Les instal·lacions. Tot i que no són determinants, s’han de tenir en compte. En aquest sentit, és recomanable que l’escola disposi d’espais apropiats per al lleure, el descans i l’aprenentatge, i que les aules siguin grans, còmodes i segures i tinguin una bona il·luminació.

Errors que cal evitar

«Deixar-se enlluernar» només per la jornada de portes obertes. S’han d’analitzar tots els aspectes de l’escola, perquè hi ha jornades de portes obertes que estan orientades a un vessant excessivament comercial.

No aprofundir en el projecte educatiu. Cal analitzar el paper dels infants com a membres de la comunitat i com a protagonistes de l’aprenentatge.

Tenir massa en compte l’opinió de les famílies. «Està bé saber què diuen altres persones de l’escola, especialment les famílies dels alumnes que hi són, però hem de tenir en compte que cal diferenciar molt bé quins són els aspectes a partir dels quals els altres opinen, perquè no sempre tenen el millor criteri».

Els típics dubtes

Un centre públic, un de concertat o un de privat? És una de les preguntes que es fan més els pares. Per a aquests experts cal entendre què significa que una escola sigui pública, concertada o privada, confessional o no, i decidir en conseqüència. «El que convé més és ser coherent amb els principis i els valors de cada família», apunten. De vegades les famílies se sorprenen per algunes activitats concretes de l’escola, que no saben com interpretar o com defensar davant dels fills. «Si la família comparteix els principis d’una escolarització pública o confessional, per exemple, serà molt més fàcil que l’infant percebi el compromís dels seus pares i de l’escola», asseguren.

Què és millor: una escola només de primària o una en què es puguin estudiar també l’ESO i el batxillerat? Segons Bautista, l’elecció depèn molt de com és l’infant. «És veritat que als nens que comencen secundària els agrada anar amb els mateixos companys de primària; però això també passa, encara que en un grau més baix, quan han de passar de l’escola a l’institut», concreta. Per a aquest pedagog, «un canvi d’aires» pot ser positiu per a l’experiència d’escolarització del menor.

Quin pes han de tenir les activitats extraescolars? La cosa més important és que s’analitzin si estan plantejades amb «serietat i rigor», perquè de vegades són merament un «pàrquing infantil». «Des del punt de vista educatiu, poden ser tan importants o més que les hores que passen a l’escola en horari lectiu».

En definitiva, a l’hora de fer la tria els pedagogs recomanen posar en primer pla els fills i la família. «Cal veure quina és l’escola que s’adapta al caràcter dels infants i a la seva idiosincràsia, i quina és la que els pot ajudar més a créixer i a desenvolupar-se com a persona». És bàsic, afegeixen, no oblidar que els infants van a escola cada dia per ser feliços i passar-s’ho bé. «Són els adults els que pensen en termes de desenvolupament integral, de socialització, d’inversió de futur...», conclouen.