Apps de salut: el futur del sistema sanitari?

En un context d’intens debat sobre el futur del sistema sanitari espanyol, aquest estudi analitzarà també l’efectivitat de les aplicacions com a element de reforç de les polítiques de salut. Podem controlar els nostres malalts crònics mitjançant una app? Quin impacte positiu pot tenir? Podria ser un instrument per a descongestionar les urgències?

Els impulsors del projecte veuen en les aplicacions mòbils «una oportunitat per a incrementar la qualitat de vida, millorar l’estat de la salut i augmentar la qualitat assistencial» i, a la vegada, garantir la sostenibilitat, l’equitat i l’accessibilitat dels sistemes de salut.

«Ara mateix sabem que les aplicacions mòbils existeixen i que poden ser un element de canvi; però hem de veure quins són els elements de resistència si es volen implementar en el sistema de salut i, en aquesta línia, detectar els reptes i les oportunitats», assegura Francisco Lupiáñez, coordinador de la recerca i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. 

Elements de debat

Lupiáñez, també director d’Open Evidence, una spin-off de la UOC, remarca que «el sistema de salut públic espanyol és una maquinària molt grossa i l’efecte de la introducció d’una tecnologia determinada té múltiples variables». Per això l’anàlisi té també múltiples paràmetres a tenir en compte: «No es tracta només d’una aplicació tecnològica sinó d’una innovació que afecta la pràctica assistencial i com es relacionen tots els actors del sistema».

• Quin ús en fan els pacients? Pot l’usuari afavorir canvis en el funcionament del sistema de salut?
• Com reben els professionals del sector la implementació de les aplicacions? En seran prescriptors potencials? Les incorporaran en les dinàmiques de seguiment del pacient?
• Qui ha d’assumir el cost d’implementació i en funció de quins paràmetres se n’ha de valorar el cost?
• Per què volem implementar aplicacions? Volem reforçar polítiques preventives? De control de malalts crònics? De foment d’hàbits saludables?

Confiança

Una qüestió rellevant que aborda la investigació és la de la confiança. És a dir: com podem distingir aquelles aplicacions que els experts consideren que són eficients i un recurs vàlid, de la resta? «La confiança s’ha de basar en la seguretat del pacient, la qualitat assistencial, l’equació cost-efectivitat i l’accessibilitat del sistema», afirma Lupiáñez. Així i tot, el també investigador i professor de la UOC apunta que el debat sobre aquesta qüestió és complex: «El cost de validar una app sanitària és molt alt però no pots matar la innovació».

Metodologia

El projecte de recerca de la UOC començarà aquest mes de març i consta de quatre fases.

• Anàlisi de la situació actual.
• Grups de treball amb tots els actors implicats en el sistema de salut (col·legi de metges, patronals, pacients, mútues, infermers...). El treball en aquesta fase és contestar aquesta pregunta: «Apps al sistema sanitàri, per a què?»: curar, prevenir, descongestionar urgències, promocionar hàbits saludables...?
• Enquesta. Qüestionari i experiment per a contrastar, des del punt de vista pràctic, quins factors han de ser objecte de millora. 800 persones de la comunitat sanitària (pacients, metges, patronals, administració, mútues, infermers...).
• Anàlisi de l’ús d’una aplicació en concret (Tcapp, de l’empresa HealthApp) per a 250 pacients, per a avaluar-ne l’eficàcia clínica, el cost i efectivitat.

Entitats col·laborades

Hospital Parc Taulí (Sabadell), Sant Joan de Déu i Sant Rafael (Barcelona), Servei de Salut de les Illes Balears, Hospital Infantil Universitario Niño Jesús. Grups de treball interdisciplinaris de la secció de salut en línia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Centre de Competència en mHealth de la Mobile World Capital Barcelona, Associació Catalana d’Entitats de Salut i l’empresa HealthApp.