2/3/17

El llegat digital: decidir com morir a la xarxa

Catalunya aprova la Llei de Voluntats Digitals, una normativa pionera que permet designar un hereu que gestioni el patrimoni d'internet del difunt
No serà necessari fer testament<br />Foto: CC/Flickr

No serà necessari fer testament
Foto: CC/Flickr

Què fan Facebook, Twitter, LinkedIn, Google, Instagram, Pinterest, etc., amb els comptes quan algú es mor? Cada plataforma té una política pròpia: n’hi ha que els mantenen durant un quant temps actius i d’altres no arriben a tancar-los mai; algunes no permeten que ningú adopti el nom d’usuari del difunt mai més i unes altres el cedeixen a algun altre internauta. En cap cas, però, no es facilita la contrasenya a ningú, ni tampoc l’accés al compte.

Sigui com sigui, la gestió de l’empremta digital quan algú es mor és una qüestió en què cal posar fil a l’agulla i el govern de la Generalitat de Catalunya ho ha fet amb el Projecte de llei de voluntats digitals que va aprovar aquest dimarts. Es tracta d’una normativa pionera a l’Estat espanyol i a escala internacional que crea la figura de l’hereu del patrimoni digital o, cosa que és el mateix, algú designat per la persona que ha perdut la vida perquè gestioni els comptes i els continguts a la xarxa un cop no hi sigui.

A França actualment també es treballa en aquesta línia per a regular la mort digital, però allà la normativa està relacionada amb la protecció de dades. Com que la Generalitat no té competències en aquest camp, Catalunya ha optat per fer-ho per mitjà del Codi civil català, amb l’inconvenient que no permet obligar les companyies a actuar d’una manera determinada.


Més seguretat per als usuaris i les plataformes

La nova llei «donarà seguretat jurídica a una situació que amb les normes actuals no té una resposta fàcil ni clara», assegura Agustí Cerrillo, catedràtic de Dret Administratiu de la UOC, que explica que fins ara els mecanismes habituals no són plenament eficaços, perquè, quan una persona es mor, els drets que té amb relació a un compte en una xarxa social s’extingeixen perquè són «de caràcter personalíssim» i no són transmissibles als hereus. Cerrillo alerta que quan se signa un contracte amb la majoria de plataformes digitals, s’assumeix que aquella persona serà l’única que farà servir el compte i que no donarà les contrasenyes a ningú. Per tant, deixar les claus escrites al testament perquè algú més en gestioni els comptes no seria del tot legal.

Amb aquesta normativa, en canvi, no caldrà que ningú tingui les contrasenyes ni que accedeixi a tots els documents i converses privats. «La Llei preveu que l’hereu pugui notificar la mort i que s’activin les polítiques previstes per a cada plataforma», afirma Miquel Peguera, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. D’aquesta manera, les plataformes digitals també tenen més seguretat que la persona designada representa el difunt i no es fa tan feixuc el fet d’haver-se d’identificar i d’haver de justificar el grau de parentiu.


No cal fer un testament davant d'un notari

Per a facilitar els tràmits al màxim a l’hora de designar un hereu digital, no caldrà fer el testament davant d’un notari, sinó que es podrà fer mitjançant un registre telemàtic que dependrà del Departament de Justícia. Amb aquesta mesura, assegura Cerrillo, es vol donar resposta a «les circumstàncies de la gent més jove», que probablement no es planteja fer testament perquè potser no té «béns patrimonials». Si no hi ha testament, doncs, s’aplicarà el contingut del registre de voluntats digitals.

Per a Peguera, la importància d’aquest projecte de llei rau precisament en el fet que dona resposta al que ara mateix pot ser un problema per a moltes persones quan se’ls mor un familiar. I és que, segons el web Digital Beyond, especialitzat en herències digitals, només l’any passat van morir prop d’un milió d’usuaris de Facebook, una xarxa que ofereix la possibilitat de convertir el compte d’una persona morta en un espai commemoratiu perquè els familiars i els amics puguin recordar-la.

Hi ha empreses, com les mateixes funeràries o algunes empreses emergents (start-ups), com la catalana Tellmebye, que fan d’intermediàries i faciliten les gestions davant de les plataformes digitals.


Més protecció per als infants a les xarxes

El Projecte de llei també fa referència als riscos i les possibles conseqüències que pot tenir el mal ús de les xarxes per als menors, aspecte que ha superat el marc normatiu actual. Per a Cerrillo, és important que «es cridi l’atenció» no solament sobre el paper dels pares sinó també dels tutors de les persones incapacitades que tenen el dret i l’obligació d’«actuar per a evitar aquest mal ús i per a prevenir-ne els danys», fins al punt que la normativa fa possible que en alguns casos determinats els pares es puguin adreçar a la justícia per a arribar a retirar imatges, comentaris i, fins i tot, l’accés als comptes.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits